Article

El complex urbà de Chan Chan: estudi del regne Chimú preincaic

La civilització Chimú, establerta a la costa nord del Perú entre els segles X i XV, va crear una societat complexa i jerarquitzada centrada a Chan Chan, la ciutat d’adob més gran d’Amèrica precolombina. Aquesta ciutat es va dissenyar amb una planificació urbana rigorosa, on cada barri funcionava com un centre de poder amb funcions polítiques, religioses i econòmiques. Els Chimú van dominar l’ús de l’aigua i la transformació del paisatge àrid per mantenir una agricultura intensiva, vinculant l’espai urbà i rural en una xarxa interdependent. La seva arquitectura i urbanisme no només tenien funcions pràctiques sinó que eren símbols visibles d’un sistema polític i ideològic que reflectia el control social i la sacralitat del poder. Tot i la conquesta inca, el llegat dels Chimú va influir profundament la cultura i organització posterior a la regió.

Dels assentaments a les New Villeges: Ideologia racial en la planificació urbana colonial a Malàisia 

El present article analitza com la planificació urbana a Malàisia esdevingué una eina de control racial i polític, articulant una arquitectura de la diferència al servei de l'ordre imperial britànic. A través de ciutats com Penang, Ipoh i Singapur, i de projectes com les New Villages durant l’Emergència (1948–1960), s'estudia la manera en què l’espai fou concebut per contenir, vigilar i reeducar població considerada perillosa, especialment la comunitat xinesa. S'hi destaca, tanmateix, la resistència quotidiana i política que aquestes comunitats oposaren a l’enginyeria social colonial.

El-Lahun: Urbanisme, jerarquia i vida quotidiana en una ciutat planificada de l’imperi mitjà 

El-Lahun, també coneguda com a Kahun, és una ciutat planificada fundada durant el regnat de Sesostris II (dinastia XII) per allotjar els treballadors del seu complex funerari. L’article analitza la seua estructura urbana, la jerarquia social reflectida en els habitatges, la xarxa viària i els espais de culte. A través de les excavacions de Flinders Petrie i estudis posteriors, es mostra com aquest assentament exemplifica el control estatal i la vida quotidiana a l’Imperi Mitjà, convertint-se en un cas únic dins de l’urbanisme de l’antic Egipte.

Les expropiacions i expulsions de població per la construcció d’infraestructures a l’Horta de València (1957-1980)

Aquest text s’apropa a les expropiacions i expulsions de població agrícola a l’Horta de València generades per la construcció d’infraestructures logístiques, industrials i de transport durant el desenvolupisme franquista i el postfranquisme. Amb la riuada de 1957 i el Pla Sud com a punts d’inflexió en les relacions entre el camp i la ciutat, s’exploren diversos conflictes i mobilitzacions veïnals en defensa del seu hàbitat i mode de vida, així com els significats de la terra per als promotors dels projectes i les famílies afectades.

Els enemics de Tirant lo Blanc. De la ficció a la realitat

L’article analitza els governs musulmans que apareixen a Tirant lo Blanc, tot contextualitzant-los amb figures reals de l’època de Joanot Martorell. L’autor es basa en personatges contemporanis per crear tant cristians com musulmans, indicant-ne l’origen i jerarquia dins del món islàmic. L’estudi se centra en els sobirans de l’àmbit anatòlic, com el Gran Turc o el rei d’Arminia. A més, examina les fonts que Martorell utilitzà, ja fossin contactes directes amb el món islàmic o textos escrits, i valora fins a quin punt les seves imprecisions es devien a la ignorància o eren recursos narratius per fer més entenedora la novel·la.

Roma locuta, causa finita: Literatura herètica i antiherètica a l’Antiguitat tardana i l’Alta Edat Mitjana 

Aquest article analitza la literatura generada entre els segles IV i VIII en el marc de les principals heretgies cristianes, considerant-la un espai de confrontació doctrinal i construcció identitària. A partir de la resemantització del terme haeresis, s’estudia com la dissidència es va articular discursivament. Es revisen casos com l’arrianisme, el donatisme, el pelagianisme i l’adopcionisme, tot comparant textos herètics i ortodoxos. Figures com sant Agustí o Alcuí de York van desenvolupar una literatura polèmica que ajudà a definir l’ortodòxia. L’article defensa que la dimensió literària de l’heretgia és clau per comprendre la formació del discurs oficial cristià.

Barcelona i el dia que va morir Marilyn: una ciutat per ‘encabir’

El dia que va morir Marilyn de Terenci Moix mostra la transició de la ciutat de Barcelona de la postguerra a la modernitat. Ho fa a través d’una generació atrapada en un passat traumàtic i un futur incert, en mig de la repressió franquista, la censura i la resistència cultural en català. L’evolució de la ciutat il·lustra uns personatges marcats per una memòria històrica molt concreta, una identitat incompresa i un gran desig de llibertat. Moix introdueix temes trencadors i moderns en un context on la cultura era censurada i la literatura en llengua catalana era una declaració d’intencions i una forma de resistència.

EL PÈSOL NEGRE i el ressorgir de l’anarquisme a l’Alt Llobregat 

L’Alt Llobregat va ser un gran centre industrial —miner i tèxtil— des de finals del segle XIX fins la dècada de 1980, i l'anarquisme hi va tenir una força destacada la primera meitat del segle passat. El 1998 apareix una publicació anarquista al Berguedà —i uns anys després a tot l'Alt Llobregat— animada per una nova generació de llibertaris, El Pèsol Negre, que es distribuiria de manera gratuïta als comerços i que tenia una presència social gens menyspreable. Avui, els seus 77 números són una font excel·lent per conèixer la història social d'aquest període (1998-2021) en aquestes comarques.

Història del cap i casal (I). La València romana: de la fundació a la fi de la República

Des de l’època medieval la ciutat de València porta essent el cap i casal d’un territori més o menys estable en el temps que, amb diferents noms, ha sobreviscut fins a l’actualitat. No obstant això, no sempre va ser així. Segles abans, en l’Antiguitat, res feia pensar que una petita colònia romana, molt més menuda que altres ciutats properes, acabaria constituint-se com a una de les grans urbs de la península Ibèrica a partir dels darrers segles de l’edat mitjana. En el present article pretenem explicar els orígens de la ciutat de València a l’època romana, quan era coneguda com a Valentia.
Popular
La confrontació Estat-Generalitat entre 1937 i 1939

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES