templers

«Knightfall»: templers, catalans, intrigues de palau i sarraïns-ninja al París del segle XIV

Per a tots és de sobres coneguda la llegenda, potser no tant la veritable història, dels Templers -el nom original dels quals era Orde dels Pobres Companys d’Armes de Crist i del Temple de Salomó- i del Sant Greal. Aquests dos ingredients ja han donat molt bons resultats en el món de la ficció històrica, com hom pot recordar pel best seller de Dan Brown, El codi Da Vinci.

Les normes de l’ordre del temple

Si bé en els primers anys de l’Orde del Temple, fundada l’any 1118/1119 d.C., no va ser necessari l’establiment de normes formals a causa del baix nombre de cavallers templers, amb els anys aquesta realitat va canviar d’acord amb el creixement de l’Orde. Així, l’any 1129, al Concili de Troyes, es redactà la primera Regla de l’Orde, sota la direcció del seu Gran Mestre, Hugues de Payns. Als vots de castedat, pobresa i obediència, s’hi van sumar un conjunt de 72 articles on es descrivien un conjunt de bones pràctiques i també d’obligacions que havien de seguir tots els cavallers de l’Orde. El Mestre era qui exercia la jerarquia suprema i qui, per exemple, supervisava la correspondència dels cavallers i els donava els cavalls i les armes, que en podien tenir un màxim de tres.
Popular
La vida de Robert Benoist

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES