Els templers i les supersticions Publicat el 2 de maig de 2017 L’Orde del Temple, també coneguda com l’Orde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, anomenada en llatí Pauperes Commilitones Christi Templique Salomonici, fou un dels ordes militars cristians de l’Edat Mitjana. Va ser fundat l’any 1118/1118 d.C. per Hugues de Payns amb l’objectiu de protegir les vides dels peregrins cristians que es dirigien a Jerusalem. Els seus membres, els cavallers templers, eren monjos guerrers que defensaven amb espases les seves idees religioses cristianes. Abillats amb armadures, es passejaven amb escuts i ensenyes blanques amb una gran creu vermella estampada. Eren els guerrers de la creu, els croats.
Les normes de l’ordre del temple Publicat el 25 d'abril de 2017 Si bé en els primers anys de l’Orde del Temple, fundada l’any 1118/1119 d.C., no va ser necessari l’establiment de normes formals a causa del baix nombre de cavallers templers, amb els anys aquesta realitat va canviar d’acord amb el creixement de l’Orde. Així, l’any 1129, al Concili de Troyes, es redactà la primera Regla de l’Orde, sota la direcció del seu Gran Mestre, Hugues de Payns. Als vots de castedat, pobresa i obediència, s’hi van sumar un conjunt de 72 articles on es descrivien un conjunt de bones pràctiques i també d’obligacions que havien de seguir tots els cavallers de l’Orde. El Mestre era qui exercia la jerarquia suprema i qui, per exemple, supervisava la correspondència dels cavallers i els donava els cavalls i les armes, que en podien tenir un màxim de tres.
Article Blackwater i els desafiaments de les empreses privades en els conflictes actuals Publicat el 15 de maig de 2015
