Modernitat

Barcelona i el dia que va morir Marilyn: una ciutat per ‘encabir’

El dia que va morir Marilyn de Terenci Moix mostra la transició de la ciutat de Barcelona de la postguerra a la modernitat. Ho fa a través d’una generació atrapada en un passat traumàtic i un futur incert, en mig de la repressió franquista, la censura i la resistència cultural en català. L’evolució de la ciutat il·lustra uns personatges marcats per una memòria històrica molt concreta, una identitat incompresa i un gran desig de llibertat. Moix introdueix temes trencadors i moderns en un context on la cultura era censurada i la literatura en llengua catalana era una declaració d’intencions i una forma de resistència.

Cosmovisió i pensament polític al món occidental de l’Antic Règim

Aquest article planteja alguns elements clau per entendre la cosmovisió i el pensament polític del món occidental dels segles medievals i moderns. Un món que podríem anomenar premodern —dins la periodització modernitat-postmodernitat—, tradicional, o de forma més popular i econòmica, d’Antic Règim. Diem pensament polític, tot i que potser seria millor parlar de concepcions —quelcom menys definit que les idees o les teories— de lo polític, perquè ens centrarem en aquelles representacions profundes que prefiguraven la reflexió política. I parlem de cosmovisió en la mesura en què tals categories només són comprensibles si se situen dins de la constel·lació de nocions i intuïcions que constituïen el marc mental d’aquella cultura històrica.
Popular
Les històries sobre dones van cremar a Alexandria

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES