Les expropiacions i expulsions de població per la construcció d’infraestructures a l’Horta de València (1957-1980) Publicat el 15 de juliol de 2025 Aquest text s’apropa a les expropiacions i expulsions de població agrícola a l’Horta de València generades per la construcció d’infraestructures logístiques, industrials i de transport durant el desenvolupisme franquista i el postfranquisme. Amb la riuada de 1957 i el Pla Sud com a punts d’inflexió en les relacions entre el camp i la ciutat, s’exploren diversos conflictes i mobilitzacions veïnals en defensa del seu hàbitat i mode de vida, així com els significats de la terra per als promotors dels projectes i les famílies afectades.
L’Antropocè. I si l’escalfament global hagués començat al Neolític? Publicat el 15 de maig de 2023 En Joan Esbri ens parla de com en el tombant del segon mil·lenni, dos científics encunyaren el terme Antropocè per a designar un període geològic que començaria en la Revolució industrial i en el qual ens trobaríem, caracteritzat per la magnitud de l’impacte de les activitats humanes sobre el medi ambient; destacablement l’escalfament global per acumulació de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Tanmateix, troballes i simulacions més recents indiquen que la desforestació des que s’introduí l’agricultura en el Neolític ja hauria contribuït a canviar el clima.
Col·lectivitzacions durant la Guerra Civil a Catalunya Publicat el 15 de juliol de 2021 Un dels grans tresors historiogràfics que ens deixà la devastadora Guerra Civil espanyola és, sens dubte, la implantació de l’autogestió de la producció i dels serveis en la societat catalana a partir de la voluntat dels obrers revolucionaris de 1936. Un fenomen, en línies generals, poc conegut, polèmic, que ha portat a multitud d’interpretacions i que segueix sense tenir posicions argumentals amb una solidesa suficient com per determinar, a dia d’avui, una posició consensuada i irrefutable.
Una història de l’Infern: Ponent i el Canal d’Urgell Publicat el 15 de desembre de 2015 Primerament parlaré d’uns conceptes principals, per què l’”infern”? Doncs simplement perquè la zona de la plana de Ponent era anomenada per molts el Clot de l’Infern o del Dimoni per les seves terribles condicions.
Article Ideari polític, pràctiques i funció social de la frenologia durant la primera meitat del segle XIX Publicat el 15 de juny de 2022
Article Un precedent dels camps de concentració: la Segona Guerra Bòer (1899-1902) Publicat el 15 de desembre de 2019