Número 68 (desembre 2021)

«Durant els primers anys de colonització, hi ha una agressió socioeconòmica brutal, un ús i abús de la població indígena, i en certs casos la dissipació de societats senceres» – Entrevista a Meritxell Tous

Ens trobem amb la doctora Meritxell Tous a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, on exerceix la seva tasca com a docent i investigadora. Especialista en el passat indígena de l’anomenada Gran Nicoya, a Centreamèrica, ens parla sobre les societats que habitaren l’istme que uneix Nord-amèrica amb Sud-amèrica, abans, durant i després de la conquesta castellana de la regió.

La pressió militar de la monarquia hispànica al territori català (1652-1705)

Entre els anys 1660 i 1700, la Monarquia hispànica va mantenir quatre guerres amb França, la qual cosa va tenir un impacte al territori català a causa de la seva posició fronterera. La societat catalana va haver de participar en la guerra a través de diverses formes de contribució i això generà unes profundes conseqüències econòmiques, socials i polítiques. En aquest article, s’analitzen les diverses formes de col·laboració i les seves repercussions en la conjuntura de la segona meitat del segle XVII.

Dioclecià i els cristians: causes i conseqüències de la «Gran Persecució» (303)

L’emperador Gaius Aurelius Valerius Diocletianus va creure trobar en la filosofia i els ideals neoplatònics, fortament arrelats als governants del s. III, una possible solució als problemes que li tocà afrontar. Sembla improbable que amb els quatre edictes persecutoris que promulgà l’any 303 pretengués liquidar el cristianisme en tant que doctrina, però sí destruir aquells elements dins l’església que no reconeixien l’autoritat de l’emperador, tot acusant aquest fet d’idolatria. Així doncs, entendre les causes i les conseqüències, així com els fonaments de la lluita ideològica protagonitzada entre el cristianisme i el mal anomenat «paganisme romà», seran l’objectiu d’aquest estudi.

Dignificar la nació

Aquest article exposa els processos de nacionalització a territoris desproveïts d'Estats independents durant el llarg segle XIX, amb un èmfasi major en el centre, el nord i l'est d'Europa. Destaca la importància de la cultura, la llengua i les arts en el procés de nacionalització, la seva relació amb l'idealisme, el liberalisme i el romanticisme i la seva vinculació a una emergent classe mitjana oposada a una aristocràcia internacionalitzada terratinent, militar i eclesiàstica.

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES