Número 24 (setembre 2017) – Especial «relacions Catalunya – Espanya»

Els fets d’octubre de 1934: revolució catalanista i mobilització social

El 6 d’octubre de 1934, poc després de les vuit de la tarda, el president Lluís Companys proclamava des del balcó del Palau de la Generalitat “l’Estat Català de la República Federal espanyola”.

De la Unió de Corones al Dret de Conquesta (segles XV-XVIII)

La unió de les Corones d’Aragó i Castella, amb els Reis Catòlics, va donar pas a la monarquia composta dels Habsburg. A partir de Felip II la monarquia va esdevenir essencialment hispànica, tot generant una relació complexa entre centre i perifèries, que es va fer més difícil amb els creixents problemes fiscals de la corona, i que va abocar a la ruptura de 1640. Si bé l’austriacisme va apostar per un projecte polític i econòmic modern, la desfeta de la Guerra de Successió va donar lloc a un nou règim de caràcter absolut. Les Noves Plantes van suprimir els estats catalanoaragonesos i la Monarquia Hispànica com s’havia entès fins aleshores, però no van crear un Estat Espanyol unificat.

La confrontació Estat-Generalitat entre 1937 i 1939

El llarg de l'època contemporània podem rastrejar diferents moments de tensions i confrontació entre els projectes d'autonomia defensats transversalment des de Catalunya i les autoritats de l'Estat. Això no vol dir que també no es registressin sacsejades revolucionàries en el si de la mateixa societat catalana, per la qual cosa la mateixa classe dirigent no dubtà a l'ús de la força de l'Estat envers les embastades revolucionàries. Segurament la síntesi de totes les contradiccions possibles les podem analitzar en els convulsos anys de la Guerra Civil, i especialment al llarg del període 1937-1939, o sigui des del final dels Fets de Maig fins a l'ensulsiada de la República.

«Espanya no existia el 1714» – Entrevista a Josep Maria Fradera

Afirma que serà la seva entrevista "pòstuma", que serà l'última vegada que parli "d'aquest país". El motiu? Que en una època històrica com la nostra, èpica, accelerada, però també improvisada i a vegades hiperventilada, irònicament, la gent no vol "historiadors", sinó "profetes". La història no serveix per tot, i no hauria de servir per a legitimar posicions polítiques actuals. Ens serveix per a explicar l'avui, entendre com hem arribat fins on som, evitar errors del passat i qüestionar-nos el present. I d'això precisament vam estar parlant amb Josep Maria Fradera. Què era un català i què era un espanyol a la Catalunya dels segle XVIII-XIX?   Què significava "Catalunya" i "Espanya" per a un català a les acaballes del segle XVIII?

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES