*Document cedit per l’Arxiu General Universitari de la Universitat d’Alacant
Els Grups d’Autoconsciència Feminista (GAFs)
Resulta necessari per a l’objectiu d’aquest article dedicar unes línies a l’explicació del que van ser els Grups d’Autoconsciència. Amb l’objectiu de comprendre aquest concepte, ens adreçarem a la figura de Carla Lonzi. L’escola feminista italiana ha estat precursora en defensar l’autoconsciència feminista com a eina per a l’alliberament de les dones. Segons les pensadores italianes, és crucial que el col·lectiu femení expressi el seu propi sentit d’existència i critiqui les imatges que els homes han forjat per definir les dones. Els Grups d’Autoconsciència i les trobades femenines són percebudes com a espais on es debat sobre la problemàtica femenina i on es qüestiona tot allò que ha estat concebut i elaborat per part de l’home, partint de la premissa que aquest mai ha considerat la dona com un ésser humà complet. Així doncs, d’acord amb la filòsofa italiana, els Grups d’Autoconsciència Feminista (GAF) són o haurien de ser col·lectius reduïts, compostos exclusivament per dones i que no estiguin afiliats a cap organització formal. Aquestes dones es reunirien amb l’objectiu de reflexionar sobre elles mateixes o debatre qüestions que les inquieten, sempre des de l’experiència personal com a punt de partida. Consegüentment, els GAFs van ser espais per a la cerca de l’individu, on s’exposaven els desitjos femenins, la diversitat i la complexitat. Eren llocs de recerca i posicionament, de crítica i autocrítica, on es donava lloc a la política, a la responsabilitat, a la tasca i a la construcció conscient de l’individu. Amb això, cal remarcar que no eren espais terapèutics buits de reflexió, on només es compartien històries personals. L’objectiu era convertir-se en subjectes polítics amb la capacitat de canviar la situació social i política del moment.
Els GAFs a la ciutat de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat
Introduït llavors el que van ser els GAFs, endinsem-nos en l’objectiu primordial d’aquestes línies. Esbossa com i quan van sorgir els GAFs dins el territori peninsular espanyol. Tot i el context dictatorial en el qual es trobava l’estat durant els anys seixanta i setanta això no va ser un impediment perquè aquí també proliferessin aquests espais d’autoconsciència feminista. Ara bé, aquests van néixer com a espais clandestins amb algunes característiques diferenciades respecte a la teoria desenvolupada per part de les feministes italianes.
Altres autores, com Mercedes Arbaiza o Mary Nash, han treballat sobre el feminisme de la Transició postulant que aquests primers espais de trobada van permetre a les dones viure el seu despertar feminista i prendre consciència col·lectiva sobre l’estat d’opressió constant en el que vivien o viuen les dones. Trobem doncs que l’existència d’aquests grups no només s’ha d’analitzar des d’un punt de vista històric tradicional, sinó que esdevé crucial fer-ho també abraçant les línies analítiques de la història de les emocions. Com afirma Jasper James, sociòleg expert en l’estudi de les emocions dins dels moviments socials, les emocions estan presents en cada moment i en cada aspecte de la protesta, i per tal d’analitzar bé el desenvolupament i els efectes socials i individuals d’un moviment social, és imprescindible dialogar amb les emocions que desperta la participació activa en un moviment social.
Al llarg del text, veurem com emocions com la ira, la vergonya o la por es transformen per donar pas a un sentiment col·lectiu d’empoderament que va permetre, entre d’altres, que milers de dones es reunissin al paranimf de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona per desenvolupar una de les més multitudinàries Jornades de la Dona que van tenir lloc durant els anys de la Transició política.
Dinàmiques de funcionament dels GAFs
Un dels primers GAFs que van néixer va ser el que es va originar a casa la Mireia Bofill. En un inici eren poc més de cinc amigues que es reunien amb l’objectiu de crear un espai de diàleg obert on les participants poguessin expressar-se lliurement sobre qüestions que les preocupaven, però amb el temps el grup va créixer i van arribar a ser unes vint-i-cinc dones per reunió. També es pot prendre el testimoni de la Laura Tremosa per descobrir un GAF més a la ciutat. A casa seva es reunien un altre grup de dones els dimecres a la nit. Les reunions a casa de Laura Tremosa es caracteritzaven per una major afluència de persones i també per ser l’espai on es reunien per a redactar les ponències relacionades amb la temàtica de “Dona i Cultura” exposades en les posteriors Jornades de la Dona. Alguns d’aquests GAF van arribar a posar-se nom i tot. El grup en què participava Marta Corcoy es reunia per berenar i s’autodenominaven donetes. Aquest grup estava format per unes cinc o sis dones provinents de l’àmbit veïnal, i es trobaven una vegada per setmana.
Aquests espais van ser sempre trobades totalment horitzontals, sense líder, on tota dona que assistia tenia la llibertat de parlar i comentar allò que l’angoixes, preocupes o enfades. Les entrevistes realitzades a diverses testimonis han permès veure com compartir i explicar experiències pròpies en aquelles reunions va transformar les emocions i sensacions negatives en il·lusió i esperança envers un canvi imminent. Així ho explicava Marta Corcoy: “ens pensàvem que ens menjàvem el món. Estàvem molt optimistes, molt il·lusionades […]. Contra Franco, contra tot. Volíem la democràcia […]. Una il·lusió brutal i ens ho creiem” (M. Corcoy, comunicació personal, 19 de juliol del 2023).
Així, doncs, els esmentats berenars es van convertir en espais que, a més de permetre la compartició de les seves pròpies experiències, servien per difondre les idees feministes. La dinàmica de les reunions consistia en desplaçant-se per bars i associacions de veïns, on, de quatre a cinc de la tarda, s’abordaven temes rellevants com: la necessitat de legalitzar i utilitzar anticonceptius o la importància de la legalització del divorci. Aquestes reunions es programaven en aquella franja horària perquè era el moment en què les dones que treballaven a casa disposaven de temps lliure. Podien posar com a excusa que sortien a recollir els fills i filles de l’escola, però abans passaven per aquests berenars.
L’entrevista amb l’Asunción Amelivia permetre conèixer un altre GAF de la ciutat. En les seves reunions de cinc o sis persones sovint portaven preparada alguna lectura feminista per desenvolupar durant la tarda i es realitzaven a casa d’alguna de les participants. De nou, eren espais on les vivències pròpies i l’exercici d’expressió estaven molt presents. Tal com comentava l’Asun: “en las reuniones pequeñas todo el mundo contaba sus vivències, sus problemas […]. Y todo el mundo opinaba, ayudaba, daba soluciones o decía no tires por ahí” (A. Amelivia, comunicació personal, 19 de juliol de 2023).
Val la pena destacar que a diferència dels Grups d’Autoconsciència (GAFs) desenvolupats en altres països democràtics, en el cas d’Espanya, les reunions havien de celebrar-se en espais discrets o fora de l’abast de la intervenció policial. Per aquest motiu, les parròquies dirigides per sacerdots que ho permetessin esdevingueren un lloc de trobada adequat. Hi ha diversos testimonis que recorden aquestes trobades. Un d’ells és el de Julia Froilan, qui recorda que algunes dones vinculades a CCOO van començar a reunir-se a la Parròquia Dos de Maig.
L’Anna González Batlle també va participar d’un dels GAFs de la ciutat de Barcelona. Els dilluns a la nit, l’Anna es reunia per sopar amb la resta de la junta de l’associació “Dones Universitàries” a casa de la seva presidenta, la Trinidad Sánchez-Pacheco. En un primer moment, eren entre deu i quinze dones i s’ajuntaven per discutir sobre l’organització de les Jornades Catalanes de la dona. El grup va convertir-se en un espai segur per a les dones per discutir no només sobre les Jornades, sinó sobre altres qüestions que els hi eren d’interès a les participants: “No eren tertúlies, [les dones] intentàvem aprendre i aprofundir en els temes i establir prioritats” (A. González Batlle, comunicació personal, 12 d’agost de 2023).
Tot i la capitalitat i la centralitat de Barcelona pel que fa a l’organització de moviments socials durant el tardofranquisme i la Transició, no s’ha de pensar que va ser l’únic espai de l’àrea metropolitana on van desenvolupar-se diferents GAFs. Gràcies a les entrevistes realitzades amb testimonis com el de la Mercè Olivares, veïna de la ciutat d’Hospitalet de Llobregat, sabem que a la parròquia de Sant Isidre del barri de Santa Eulàlia, van començar a convocar-se reunions l’any 1967/1968. Es feien durant la tarda, un cop per setmana, normalment els dimecres. Eren, una escissió del Moviment Democràtic de la Dona. De mitjana eren unes 8 o 15 dones que es reunien a mitja tarda i a l’hora de sopar ja eren a casa.
També és important esmentar l’escola de la Dona de la Florida, fundada per la Clara Parramon. Malgrat no ser un espai pensat per practicar l’autoconsciència feminista va ser un espai fonamental on moltes dones van tenir els primers contactes amb espais cent per cent femenins on podien expressar-se lliurement. L’accés a l’educació va ser per a elles, un primer pas cap a l’emancipació. Testimonis, com el de la Mari Pau Tranyer, ens permeten conèixer encara més GAFs a la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat. La Parròquia de Sant Benet, a Can Serra, durant els anys setanta va esdevenir un espai importantíssim de reunió per a les dones del barri. El 1975 van donar-se les primeres reunions. Després d’estar dies participant en les reunions de l’associació de veïns, Maria Pau Tranyer va adonar-se que en aquestes, al final, mai hi havia espai per tractar els temes que les dones proposaven o necessitaven tractar. És per això, que els va suggerir a les dones que assistien a les reunions veïnals si voldrien començar a fer unes reunions únicament per a dones un cop per setmana per parlar del que elles consideressin més important per a la vida del barri i per a elles.
Qüestions tractades durant les reunions.
Una de les característiques més destacables d’aquests GAFs va ser la diversitat temàtica de les reunions. Aquest fet reforça la percepció del feminisme com un moviment transversal i inclusiu, que no només es limitava a les reivindicacions de gènere, sinó que abordava qüestions interconnectades que afectaven diverses facetes de la vida de les dones. És notable el paper destacat que van adoptar en les converses les qüestions relacionades amb la maternitat i l’anticoncepció. Aquestes qüestions sorgeixen com un resultat directe del model de família que el règim franquista imposava a les dones. La limitació de la maternitat a determinats rols i la restricció de l’anticoncepció van posar de manifest la necessitat d’abordar aquestes qüestions des d’una perspectiva feminista.
Veiem alguns exemples directes de part de les testimonis:
“En la maternidad, nos interesaba el repartir funciones con los padres […], nos interesaba sobre todo la anticoncepción, elegir cuándo y cómo queríamos cada una tener hijos. Y de sexualidad. Eso era lo que más hacíamos.” (A. Amelivia, comunicació personal, 18 de juliol de 2023)
“L’avortament, tot el tema de planificació de l’avortament, tot el tema legal, clar, ja saps la situació que hi havia. El tema de les presons…” (A. González, comunicació personal, 22 d’agost de 2023). “Els temes que ocupaven en aquella època eren les escoles, els pisos, el treball de la gent, tenir un treball […] El que es necessitava perquè el barri estigués millor. I llavors, és clar això fa que t’adonis que les dones no s’havien plantejat moltes coses.” (M. Tranyer, comunicació personal, 3 d’agost de 2023).
Les emocions dins dels GAFs espanyols
Aquest seguit d’entrevistes permeten treure a la llum la capacitat inherent del moviment feminista per establir vincles emocionals profunds. Aquesta connexió afectiva supera les divisions preexistents i proporciona un suport fonamental i significatiu per a les reivindicacions i els èxits aconseguits pel feminisme.
“Si ho feia jo sola no tenia cap sentit. [Les reunions] eren un lloc de relació amb dones diferents, però iguals a tu. Creen uns llaços emocionals forts i sense aquests lligams no hauríem arribat tan lluny.” (A. González Batlle, comunicació personal, 22 d’agost de 2023).
També cal afegir que les diferents entrevistes han permès detectar que el desig d’emancipació de la dona emergeix com una resposta fonamentada en el profund sentiment de desafecció i opressió instaurat pel règim franquista i l’estructura patriarcal al llarg de diverses dècades. Aquesta sensació de vexació actua com una força motriu poderosa que alimenta la cerca incessant de llibertat i igualtat, conferint així vigor i impuls al moviment feminista.
“Veia la llibertat que tenien els homes i la no llibertat que tenien les dones, llavors això em va qüestionar molt el dir: i perquè jo no puc?” (Tranyer, comunicació personal, 3 d’agost del 2023).
Entre aquestes emocions anteriorment esmentades es troba la solidaritat, que va teixir llaços entre dones que compartien experiències d’opressió i discriminació. El sentiment de pertinença i el suport mutu van actuar com a contrapartida al sentiment de solitud amb què moltes dones ingressaven als Grups d’Autoconsciència Feminista (GAFs). Aquestes emocions col·lectives van transcendir les limitacions individuals i van motivar les dones a unir-se en una reivindicació conjunta de la seva llibertat i igualtat.
Com hem pogut veure segons testimonis directes, aquests grups van servir com a escenari per compartir entusiasme, il·lusió i l’esperança d’un futur més igualitari i just. A més dels sentiments compartits dins dels GAFs, les dones també van experimentar una emoció profundament transformadora en ser partícips d’un moviment de canvi global, que anhelava entre altres coses posar fi a la dictadura. Aquesta sensació d’estar contribuint a alterar el curs de la història va infondre un sentit d’empoderament i significació, reforçant, a la vegada, la seva convicció cap al moviment feminista i antifranquista. Així, aquests espais van donar veu a un espectre ampli d’emocions, reflectint la complexitat i la riquesa de les experiències de les dones implicades en aquest moviment.
A tall de conclusió
Els Grups d’Autoconsciència Feminista (GAFs) van jugar un paper crític en la definició de l’agenda feminista durant el període de la Transició. Aquests grups van ser un espai on es van debatre i posar de manifest les qüestions més rellevants per a les dones en aquell moment. El desenvolupament de l’autoconsciència feminista durant aquesta fase que comprèn el tardofranquisme i la Transició es presenta com un fenomen ric i multifacètic. El lligam emocional, l’aspiració a l’emancipació, la diversitat de formes adaptatives i les consideracions logístiques i econòmiques exerceixen un paper essencial en la formació i evolució d’aquest moviment. Investigacions d’aquestes característiques proporcionen una comprensió més sòlida de com les dones van enfrontar aquells temps de canvi i van contribuir a l’evolució del moviment feminista, deixant una empremta profunda en el teixit social i històric del país.
Per saber-ne més
Arbaiza, M. (2019) ”Dones en Transició: el movimiento feminista como acontecimiento emocional”. “Mujeres, dones, mullers, emakumeak. estudios sobre la historia de las mujeres y del género”. Madrid: editorial Catedra.
Drury, J., & Reicher, S. (2009) “Collective psychological empowerment as a model of social change: Researching crowds and power”. A: “Journal of Social Issues”, 65, p. 707–725.
Jasper, J. (1998) “The emotions of protest: Affective and reactive emotions in and around social movements”. A: “Sociological Forum”, 13, p. 394–424.
Libreria delle donne di Milano. (1991) “No creas tener derechos: la generación de la libertad femenina en las ideas y vivencias de un grupo de mujeres”, Milan: Horas y horas.
Nash, M. (2007) “Dones en Transició. De la resistència política a la legitimitat feminista: les dones en la Barcelona de la Transició”. Barcelona: Regidoria de Dona.
Rodríguez, M. (2008) “Ética feminista y feminismo de la igualdad”. A: “Revista Espiga”, 16. p. 79 – 88.
