L’any 1554, Charles de Cossé, mariscal de Brissac, va crear les primeres companyies de dragons. D’una banda, la cavalleria pesada tradicional estava formada per genets fortament armats i protegits que es movien de pressa a cavall, però que eren poc àgils en la lluita cos a cos. D’altra banda, la infanteria estava formada per soldats armats que es desplaçaven a peu i eren àgils en el combat però lents en els desplaçaments. Els dragons es van estendre en les noves companyies, gràcies al fet que en combinaven els avantatges: tenien la mobilitat diligent i àgil de la cavalleria i, en desmuntar del seu cavall, eren lleugers com la infanteria i lluitaven amb piques, mosquets o arcabussos, fet que els feia possible desenvolupar un enfrontament cos a cos habilitat i destresa.
En l’àmbit internacional, diversos exèrcits van crear entre els segles posteriors diferents cossos de dragons, que van participar en nombroses guerres com va ser el cas de la Guerra d’Independència dels Estats Units i la Guerra Colonial de Portugal, desenvolupada a la segona meitat del segle XX. La majoria van deixar d’existir amb el pas dels anys, com va ser el cas de l’exèrcit espanyol, on van ser transformats en altres unitats i van desaparèixer definitivament a principis del segle XIX. Avui en dia, d’aquell passat i tradicions bèl·liques, poc en queda a les guerres modernes, ja que la maquinària i la tecnologia ha canviat enormement les estratègies marcials. Tanmateix, encara comptem amb l’herència dels temps pretèrits: l’exèrcit francès compta entre les seves forces especials amb el Tretzè regiment de dragons paracaigudistes i l’exèrcit del Regne Unit compta amb els Westminster Dragoons, amb seu a Londres, una unitat especial d’actuació ràpida que ha dut a terme recentment actuacions en països com Iraq i Afganistan.A Catalunya, el Regiment de Dragons de Sant Miquel va defensar la ciutat de Barcelona en l’atroç setge a què va ser sotmesa entre 1713 i 1714. Cinc-cents homes a cavall, cinc-cents soldats a peu, que lluitaren cos a cos amb l’enemic en defensa dels drets i les llibertats dels ciutadans de la ciutat comtal. Deixaven enrere de la tranquil·litat de la rereguarda i abraçaven la fiblada que suposa cavalcar directament cap a l’enemic, cap a la lluita assegurada, de la qual molts no en tornarien amb vida. En arribar a la línia enemiga, desmuntaven els cavalls i, armes en mà, iniciaven el combat cos a cos.
Actualment al Principat existeix un grup policial que en conserva la denominació: la Brigada Mòbil del cos de Mossos d’Esquadra. De fet, en el seu escut hi té un gran dragó i una senyera. Es tracta d’un grup especialitzat, entre d’altres, en la gestió de la violència urbana i la lluita antiterrorista, com va ser el cas dels atemptats de Barcelona del 17 d’agost de 2017. La Brimo, com sovint se l’anomena popularment, té un nom propi intern que fa justícia amb les seves característiques i estratègies operatives: els Dragons. Es tracta d’una unitat que ha de ser àgil per tal de desplaçar-se amb rapidesa d’un punt a un altre; que es dirigeix directament als focus de conflicte, enfrontament o perill; i que duu a terme les seves tasques amb un armament i unes proteccions lleugeres que els permetin aconseguir els objectius i alhora no els impossibilitin els moviments. Així doncs, tot i que els cavalls han estat substituïts per furgonetes, avui dia continua present l’esperit estratègic que va dur al Mariscal de Brissac a fundar les primeres companyies de dragons.
