Les flames de l’infern es legalitzen Publicat el 5 de juny de 2016 No fa pas tant, el 5 de juny de 1964, el Sant Pare Pau VI va declarar legal dintre del cristianisme el ritual de cremació posterior a la mort, una pràctica molt habitual avui dia. La història dels rituals crematoris és una mostra dels canvis religiosos que va impulsar el cristianisme.
Les fleurs du mal Publicat el 1 de juny de 2016 Poques obres han deixat una petja més profunda en la literatura contemporània que Les fleurs du mal ("Les flors del mal"), de Charles Baudelaire, publicada el juny de 1857. Ben significatiu és el fet que quan l'obra del francès va arribar a Catalunya (a principis de segle XX), aquesta no va ser massa ben rebuda entre uns cercles artístics entre els quals predominaven els corrents noucentistes.
Terror alemany Publicat el 7 de maig de 2016 El 7 de maig de 1937 feia 10 mesos que havia començat la Guerra Civil Espanyola, i el conflicte ja s'havia internacionalitzat. Mentre que les democràcies europees com Anglaterra i França van decidir no intervenir en el conflicte, l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista van facilitar armament al bàndol nacional. Quines foren les conseqüències?
Mort d’Antonio Gramsci Publicat el 27 d'abril de 2016 El 27 d'abril de 1937 moria el pensador marxista Antonio Gramsci després d'una llarga i patida estança a la presó, on la seva delicada salut es va acabar de trencar. Nascut a Sardenya i havent cursat els seus estudis a Torí, va ser un dels fundadors de L’Ordine Nuovo, portaveu del sector més revolucionari del Partit Socialista d’Itàlia (PSI).
Va passar en un 25 d’abril Publicat el 25 d'abril de 2016 Hi ha dies on es concentra molta història. El 25 d'abril és una d'aquestes jornades. Què hi va passar? El 25 d’abril d’aquell any, però, una decisiva victòria francoespanyola sota les ordres del duc de Berwick (el qual set anys després faria rendir Barcelona) aconsegueix invertir el curs de la guerra a la Península Ibèrica.
Naixement de Valentí Almirall Publicat el 8 de març de 2016 Lo catalanisme està considerat per molts estudiosos com un dels texts clau del naixement del catalanisme polític. El seu autor, Valentí Almirall, va néixer el 8 de març de 1841 i és estudiat fonamentalment arran d’aquest text, tot i que va haver-hi molta més aigua en el cabal de la seva vida.
Port Arthur i l’inici de la guerra russojaponesa Publicat el 8 de febrer de 2016 El 8 de febrer de 1904 la flota japonesa llançava un atac sorpresa contra la seva homòloga russa del Pacífic estacionada a Port Arthur, a Manxúria. Anys de tensions acumulats entre els imperis rus i japonès volaven literalment pels aires quan un esquadró de destructors japonesos atacà una desprevinguda flota russa atracada que no havia rebut notícies de cap declaració formal de guerra per part del Japó.
Una de bascos i catalans Publicat el 3 de gener de 2016 Bascos i catalans s'han enfrontat més vegades al llarg de la història. Anant ja cap a aquell 3 de gener de 1915, les seleccions regionals les formaven jugadors que disputaven competicions en les federacions de cadascuna de les regions, i això també incloïa a jugadors que eren de fora. De fet, la selecció basca s'acabava de crear i es deia la selecció "Norte", que si bé és cert que la majoria eren bascos, també la integraven jugadors càntabres i asturians. La catalana per la seva part ja existia des de 1912 i ja havia disputat partits oficials, però els seus uniformes, lluny de lluir les quatre barres, eren de colors blanc i vermells o blau i grocs.
Jerónimo Zurita: el naixement d’un historiador Publicat el 4 de desembre de 2015 Jerónimo Zurita va néixer el 4 de desembre de 1512 a Saragossa. La seva família era benestant, ja que el seu pare va ser metge dels monarques Ferran el Catòlic i Carles I. Zurita va exercir diversos càrrecs, alguns lligats a la inquisició (en va ser el secretari) i altres a la monarquia: secretari reial i cronista d’Aragó, gràcies a la confiança que va dipositar sobre ell el rei Felip II.
Assassinat de Francesc Layret Publicat el 30 de novembre de 2015 Layret és assassinat el 30 de novembre de 1920, en plena ebullició del “pistolerisme”. Entre 1917 i 1923 hi hagué una guerra soterrada entre la patronal catalana (i la seva constel·lació de sindicats grocs) i determinats sindicats obrers, especialment amb la Confederació General de Treballadors (CNT), que estava vivint un moment daurat després del Congrés de Sants (1918), quan en mig any va passar de 75.000 afiliats a 345.000.
Curiositats Joan Llorenç: ideòleg i fundador de la Germania de València Publicat el 18 d'octubre de 2021
Article Béns i institucions comunals i comunitat pagesa a la Catalunya Moderna Publicat el 15 de gener de 2017