Carles Caballero Fernàndez

Carles Caballero Fernàndez

(Barcelona, 1994). Graduat en història (UB). Màster en Formació del Professorat (UB) i en Història Contemporània (UAB). Actualment està realitzant la tesi doctoral sobre l'estratègia i organització d'Herri Batasuna (1978-2003) a la Universitat del País Basc-Euskal Herriko Unibertsitatea (UPB-EHU).

La irrupció del maoisme a occident (I): el Maig del 68 i la violència revolucionària

La dècada dels seixanta generà un context procliu al sorgiment d'organitzacions armades arreu del món, que iniciaren diversos fenòmens revolucionaris. El present article té per objectiu discernir-ne les seves causes i analitzar les conjuntures sota les quals es van gestar.

«Patria»: la sempiterna superficialitat en la narrativa del conflicte basc

Després d’uns quants mesos de retard a causa de la pandèmia de la Covid-19, per fi s’estrenava la sèrie Patria basada en la novel·la homònima de l’escriptor Fernando Aramburu. Sota una campanya publicitària força polèmica, al fer referència a les tortures dutes a terme en casernes i comissaries durant dècades, i que va activar les alarmes d’alguns dels sectors més intransigents de l’espectre polític estatal, la sèrie no va ser capaç d’acomplir amb totes les expectatives en l’àmbit artístic i cinematogràfic, tal com coincideixen molts dels crítics que l'han analitzat.

Perestroika (II): De l’acceleració a la reestructuració (1985-1987)

Tan aviat de l'arribada de Mijail Gorbatxov al poder el març de 1985, els afers econòmics de l'URSS ja foren impregnats d'uns aires de canvi amb l'objectiu d'aconseguir accelerar l'economia del país. Per si sola aquesta acceleració fou insuficient per millorar la situació, per la qual cosa des de les elits renovadores es començà a parlar de reestructuració, sobretot a partir del XXVII congrés el PCUS. Tot això acabarà amb un canvi notable en l'estructura econòmica que donarà pas a canvis polítics, ja a partir de 1988.

Perestroika (I): una necessitat urgent a l’URSS? (1965-1985)

L'any 1985, amb l'arribada al poder de Mijail Gorbatxov en la prefectura de l'URSS i amb la convocatòria del XXVII congrés del PCUS, s'obria una nova etapa en el país dels soviets plena d'esperances, pors i escepticisme, en la que s'intentà posar solució a tots els vicis adquirits en l'economia i política soviètica a causa de les polítiques immobilistes dutes a terme per Leonid Brezhniev. La peculiar forma de funcional de l'economia soviètica farà de la Perestroika una quimera que fou incapaç de superar l'estancament en què l'URSS es veia capficada.
Popular
Illes Balears: de la dictadura a l’autonomia (I)

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES