Article

Les identitats a Síria sota l’Imperi Romà

• Publicat el 15 d'octubre de 2019

"Que no hi ha res més dolç que la pàtria d'un mateix" és una frase repetida fins a la sacietat. És que no hi ha res més plaent, però sí més venerable i diví?

La diàspora morisca (I): a la recerca del Dorado africà

• Publicat el 15 d'octubre de 2019

La caiguda del Regne de Granada (1492) i el fracàs de la rebel·lió de l’Alpujarra (1568-71) forçà molts moriscos del sud de la península Ibèrica a exiliar-se al Nord d'Àfrica on foren contractats pel soldà de Fes, Ahmad al-Mansur. Aquest soldà cobejava els grans jaciments d’or de l’imperi Songhai, a l’altra banda del desert del Sàhara, així que envià un modern exèrcit, encapçalat per moriscos i renegats, a fer-se amb les seves riqueses. Les coses però, no serien tan senzilles.

Les oblidades de la Comuna de París

• Publicat el 15 d'octubre de 2019

Entre el març i el maig de l'any 1871 les barricades varen representar l'escenari principal dels carrers de París. Les i els patriotes francesos, furiosos per la derrota contra Prússia, van instaurar un govern provisional i insurreccional de caràcter socialista: La Comuna de París. En el naixent règim popular i autogestionat, innovador en el qual estava relacionat amb els drets socials, les dones aprofiten per guanyar terreny i prendre el poder. Les dones comencen a exigir, tant a la burgesia com als seus companys, drets realment universals, com a avantguarda del moviment feminista francès. A continuació indagarem sobre l'importantíssim protagonisme d'aquestes rebels, sovint oblidades per la història.

Dràcula de Bram Stoker: una anàlisi històrica en clau de gènere al cor de les tenebres tardovictorianes

• Publicat el 15 de juliol de 2019

L’obra literària de Dràcula, publicada el 1897, es situa en el context tardovictorià com a novel·la epistolar en la que Stoker s’alimenta de tot un context històric indissociable a la seva obra donant com a resultat una narrativa i uns personatges insòlits i molt representatius en relació la qüestió del gènere durant l’època victoriana.

La vaga de dones de 1918: acció femenina contra la precarietat de la vida

• Publicat el 15 de juliol de 2019

Aquests versos són un fragment d’una cançó popular que es cantava pels volts del gener de 1918, quan una massiva protesta de dones que es conegué com la vaga de dones i que reclamava la reducció dels preus dels productes bàsics alhora que denunciava la manca d’abastiments.

Sacrificis femenins en la ritualitat funerària protohistòrica a la Mediterrània: introducció a les evidències d’un nou camp d’investigació

• Publicat el 15 de juliol de 2019

És des del Paleolític Superior (35000-8000 aC), quan s'acoloreix amb ocre als difunts i els accessoris de la tomba es converteixen en una part permanent de l'atenció als morts, quan es pot parlar amb seguretat d'una pràctica d'atenció o cura cap als difunts.

Els anys del pistolerisme a la ciutat de Barcelona (1917-1923)

• Publicat el 15 de juliol de 2019

L’ambient de la Barcelona de fa un segle es caracteritza per ser un període d’una gran conflictivitat i efervescència social i política.

Ramiro Ledesma Ramos i el nacionalsindicalisme

• Publicat el 15 de juliol de 2019

Una de les grans ments del segle XX i del nacionalsindicalisme en el qual s’inspirarien el feixisme i el franquisme espanyol, va ser Ramiro Ledesma Ramos.

Les revoltes del suro: de l’artesanat a la indústria (I)

• Publicat el 15 de juny de 2019

El suro, com és sabut, és l’escorça de l’alzina surera, la qual ha estat utilitzada des d’antic per a diversos propòsits. El seu aprofitament el trobem mencionat en textos de Teofrast (IV a.C.), Cató (III-II a.C.), Varró (II-I a.C.), Plini el Vell (I d.C.) i Plutarc (I-II d.C.).

L’educació espartana com a element distintiu: l’Agogé

• Publicat el 15 de juny de 2019

És un mèrit (i forma part del genoma hel·lè) el fet de distingir-se en la concepció de la política i de la societat, i, com a conseqüència, en l'educació.