Violència sexual i ocupació: una aproximació postcolonial al cas palestí

Imatge de portada: Fotografia de soldats palestins. Font: Openverse. CC BY 2.0

Quan es parla de la violència sexual exercida per part d’actors israelians cap a la població palestina, existeix un debat en l’àmbit acadèmic que discuteix si aquest tipus de violència és absent o esporàdica, o si, al contrari, està molt present en el cas palestí i es produeix d’una manera freqüent i sistemàtica¹. Les autores que defensen que la violència sexual és un element molt present en el cas palestí reivindiquen que en molts casos no es detecta perquè les investigacions l’enfoquen de manera errònia com a conflicte armat convencional en comptes de com a un context d’ocupació i de colonialisme d’assentaments, i que això porta a una infradetecció dels casos perquè no es tenen en compte molts elements específics del context d’ocupació que afecten directament la violència sexual².

A partir de la idea que l’enfocament a l’hora d’investigar la violència sexual en el cas palestí podria ser erroni, en aquest article s’investiga quin és l’enfocament habitual en el tractament de la violència sexual perpetrada per actors israelians contra la població palestina a través de l’anàlisi d’informes d’institucions que investiguen el compliment dels drets humans. Concretament, analitzo un total de 14 informes de dues institucions: els informes del Departament d’Estat dels Estats Units (DEEU)³ sobre pràctiques de drets humans i els informes de la Missió d’Investigació de Nacions Unides als Territoris Palestins Ocupats del Consell de Drets Humans (CDH) de Nacions Unides⁴ d’entre el període 2020 i 2025. Ho faig a través d’una anàlisi de contingut, i més concretament a través d’un model d’avaluació d’informes que he desenvolupat concretament per al cas d’estudi. 

Aquest article adopta una perspectiva feminista postcolonial i es fonamenta en un marc teòric construït a partir de les aportacions d’autores que pertanyen a aquesta tradició, des de la qual s’analitza com la intersecció entre patriarcat i colonialitat configura les experiències de gènere en contextos colonials i genera formes específiques de violència i opressió⁵.

Quan l’absència d’armes invisibilitza la violència: una aproximació feminista postcolonial

Com a eina per a analitzar els informes de les institucions mencionades, en aquesta investigació he desenvolupat un model d’avaluació d’informes que té com a objectiu recopilar i incloure tots els elements que semblen presents i rellevants en el cas palestí amb relació a la violència sexual, i que o bé es documenten àmpliament o bé existeix literatura que reivindica la seva rellevància i sovint invisibilització en el cas palestí. El disseny del model pren com a marc de referència la literatura sobre violència sexual en conflictes armats (CRSV⁶) i hi afegeix, com s’ha indicat prèviament, elements i categories que moltes autores que estudien el cas palestí – i que se situen en la tradició feminista postcolonial en l’estudi d’aquesta violència – reivindiquen com a rellevants i propis del cas palestí. El conjunt d’aquestes categories i elements a tenir en compte constitueixen el que anomenarem una “perspectiva postcolonial” per a aproximar-se al cas palestí – és a dir, una manera d’apropar-se al cas d’estudi que té en compte les especificitats del context d’ocupació i de colonialisme d’assentaments. En base a això, el que he fet per a avaluar els informes ha estat identificar quins elements establerts en el model contemplen o inclouen en la seva anàlisi i quins no, i per tant fins a quin punt s’assemblen o difereixen del model d’avaluació.

En línies generals, el model contempla categories com l’autoria (qui són els perpetradors), les víctimes, els escenaris, o els tipus de violència sexual que es tenen en compte. Dins d’aquestes, intenta incloure el màxim d’elements possibles i “sumar-hi” el màxim d’elements específics del context palestí possibles. Per exemple, quan parlem de perpetradors, a més de contemplar a les forces militars i de seguretat israelianes, que ja s’inclourien en els marcs convencionals de l’estudi de la CRSV⁷, afegim també als colons israelians com a potencials perpetradors, una categoria molt reivindicada per diverses autores⁸ i que és única de contextos d’ocupació. Seguint el mateix sistema, en el cas dels escenaris on es produeix aquesta violència, afegim als punts de control⁹ i als centres de detenció i presons¹⁰, les evacuacions i incursions nocturnes, així com els escenaris de la vida quotidiana sota l’ocupació¹¹. També cal destacar la inclusió dels homes palestins, a més de les dones, com a potencials víctimes de violència sexual, ja que és un element que destaca molt en ambdues literatures¹². 

A més d’aquestes categories, el model també contempla si els informes incorporen una sèrie d’elements analítics que podrien contribuir a situar el cas palestí com a context d’ocupació en l’estudi de la violència sexual, com ara si els informes analitzen el propòsit de la violència sexual i si el relacionen amb la repressió i dominació colonial¹³, si identifiquen la població palestina com a objectiu de la violència sexual¹⁴, si analitzen les possibles barreres per a la denúncia de la violència sexual¹⁵, o si contemplen un component ètnic o racial en la violència¹⁶. També avalua si els informes distingeixen entre territoris israelians i els territoris palestins ocupats.

El model ha servit per a avaluar cadascun dels informes seleccionats de manera individual, i per a posteriorment comparar els informes de cada institució entre ells, distingint entre dos períodes: els que es publiquen abans i després de l’inici del genocidi a la Franja de Gaza, i això m’ha permès comparar si hi havia diferències en funció de si es produeixen en un moment de violència armada oberta o no. Un cop fet això, també he comparat els resultats entre ambdues institucions, tant en l’àmbit general com per períodes.

Quan l’absència d’armes invisibilitza la violència: la importància del context i de la mirada

En termes generals, els informes elaborats per les dues institucions analitzades difereixen notablement en la mesura en què incorporen els elements inclosos en el model d’avaluació. Els informes de la MINUTPO tendeixen a incloure, en major o menor mesura, gairebé tots els elements del model. Per tant, adopten una perspectiva postcolonial i contextualitzen la violència sexual dins del marc més ampli de l’ocupació. En alguns casos, fins i tot van més enllà del model, sigui ampliant les categories o elements considerats o oferint anàlisis més sofisticades de la violència sexual i les seves causes i conseqüències. L’informe que exemplifica millor aquesta adopció d’una mirada que té en compte el context és l’informe més recent, que es titula“More than a human can bear”¹⁷ (Més del que un humà pot suportar): proporciona una descripció exhaustiva de tots els episodis de violència sexual documentats des de l’inici del genocidi i vincula explícitament aquesta violència a l’ocupació il·legal, que reforça la subordinació dels palestins i sosté el sistema d’opressió israelià que nega al poble palestí el seu dret a l’autodeterminació. A més, argumenta que la violència sexual s’ha d’abordar confrontant les seves arrels estructurals i demana la fi de l’ocupació.

Cal destacar, però, que quan s’estableix la comparació temporal s’observen diferències significatives entre els períodes d’abans i després de l’inici del genocidi a la Franja de Gaza.  En el període anterior a l’inici del genocidi, els informes només incorporen una minoria dels elements del model, i les referències a la violència sexual són escasses i poc centrals. A partir de l’inici de la violència armada oberta, però, els informes comencen a incloure gairebé tots els elements del model, oferint informes molt complets, com ara l’exemple anterior.

En canvi, els informes produïts pel DEEU generalment no incorporen la majoria dels elements del model d’avaluació, i la violència sexual només ocupa un lloc marginal en la seva anàlisi. No emmarquen la violència sexual en el context de l’ocupació, i l’enfocament general que adopten —pel que fa als tipus de categories i elements que consideren— recorda més aviat una anàlisi típica dels contextos en temps de pau¹⁸. No obstant això, un cop s’estableix la comparació temporal també s’observen diferències entre els períodes: tot i que la majoria dels elements del model romanen absents en ambdós períodes, els informes produïts després de l’inici del genocidi a la Franja de Gaza mostren un lleuger augment en el nombre d’elements inclosos i en la rellevància atribuïda a la violència sexual.

Per tant, les dues institucions analitzades adopten enfocaments marcadament diferents per a l’estudi de la violència sexual, ja que els informes del DEEU mostren una absència gairebé completa d’una perspectiva postcolonial, mentre que els informes produïts pel CDH demostren una comprensió més forta del context colonial, les seves especificitats i les formes estructurals de violència sexual inherents en l’ocupació. Aquesta divergència pronunciada il·lustra que l’anàlisi o el relat de la violència sexual no és homogeni i es veu condicionat per la institució que el produeix.

Ambdues institucions mostren un canvi entre el període anterior i posterior a l’inici del genocidi, i s’observa una clara tendència cap a una incorporació més freqüent i consistent d’elements del model després de l’inici del genocidi a la Franja de Gaza.

Les diferències entre aquests dos períodes destaquen una limitació important: la dificultat d’incorporar una mirada postcolonial en absència de violència armada oberta. Mentre que en moments de violència armada s’inclouen, a més dels elements propis del marc de la CRSV, referències al context colonial i d’ocupació, aquests mateixos elements tendeixen a desaparèixer en períodes sense violència armada oberta. Això suggereix que la incorporació d’una mirada postcolonial està condicionada a l’existència d’aquesta violència i que les eines actuals de les institucions analitzades són limitades per detectar violència sexual en contextos colonials i d’ocupació fora de situacions de violència oberta. 

Els resultats també responen directament al debat inicial sobre la presència de violència sexual en el context palestí. Els informes que no segueixen el model d’avaluació no identifiquen gairebé cap cas, mentre que aquells que sí que incorporen la majoria dels seus elements identifiquen significativament més casos. Això dona suport a l’argument que la violència sexual és efectivament present, però sovint queda invisibilitzada pels marcs analítics convencionals. En aquest sentit, per tant, tot sembla indicar que la perspectiva postcolonial és essencial per detectar aquest tipus de violència, i els resultats donen la raó a les veus que advoquen per ampliar l’horitzó analític. Tot això també s’alinea amb la idea que cal ampliar tant la definició com la nostra comprensió de la violència sexual, ja que el cas palestí exemplifica com la violència sexual va molt més enllà de la violació i pren moltes altres formes.

Els resultats semblen confirmar que la violència sexual no està adequadament representada. D’una banda, els informes del Departament d’Estat dels EUA registren una presència molt baixa o inexistent de violència sexual, cosa que contrasta fortament amb el nombre molt més elevat de casos reportats pel CDH i suggereix una infrarepresentació sistemàtica. D’altra banda, els informes del CDH anteriors al genocidi no inclouen molts dels elements típics del context d’ocupació que sí que incorporen posteriorment, cosa que sembla indicar que la violència sexual també estava infrarepresentada abans de l’inici del període de violència armada oberta.

A més, el fet que un conjunt més ampli de categories permeti la identificació d’una gamma més àmplia de casos i formes de violència sexual suggereix que una detecció eficaç en el context palestí requereix la integració completa d’una mirada postcolonial o que tingui en compte les especificitats del context d’ocupació i colonialitat tal com s’operacionalitza en el model d’avaluació. Això reforça la idea que l’ampliació de les categories analítiques pot millorar significativament la identificació precisa de la violència sexual.

Conclusions

Aquesta investigació mostra que la violència sexual a Palestina no és absent, sinó sovint invisible, ja que els marcs analítics dominants no la saben —o no la volen— detectar. Això es relaciona directament amb com s’enfoca el cas palestí, perquè quan la violència sexual s’analitza des de categories pensades per a contextos de “pau” o per a conflictes armats convencionals, gran part d’aquesta violència queda fora del relat. En aquest sentit, la investigació evidencia la importància de tenir en compte el context específic en l’estudi de la violència sexual, i també d’enfocar el cas palestí com el que és: un context d’ocupació, de colonialisme d’assentaments i d’apartheid – i no de pau o de conflicte armat convencional.

La comparació entre institucions posa de manifest que la narrativa sobre la violència sexual no és homogènia, sinó profundament dependent de qui la produeix. Allà on s’incorpora una mirada postcolonial i contextual, la violència sexual emergeix amb força, fet que evidencia que la violència sexual per part d’actors israelians cap a la població palestina és, efectivament, un fenomen molt present en el cas palestí. En canvi, allà on aquesta mirada és absent, la violència pràcticament desapareix dels informes.

Tanmateix, el fet que aquesta investigació s’hagi centrat en dues institucions amb enfocaments clarament contraposats obre una pregunta clau: quin d’aquests relats és l’excepció, i quin representa la manera dominant d’abordar la violència sexual en el context palestí? Ampliar l’anàlisi a un conjunt més extens d’institucions seria necessari per comprendre fins a quin punt la infrarepresentació de la violència sexual respon a una dinàmica estructural més àmplia dins dels mecanismes internacionals de producció de coneixement.

Els canvis observats arran de l’inici del genocidi a la Franja de Gaza apunten a una altra limitació important: la incapacitat d’articular un enfocament que tingui en compte elements propis del context d’ocupació i de colonialisme d’assentaments fora de moments de violència extrema i de molta intensitat. Com a conseqüència, les formes quotidianes, estructurals i normalitzades de violència sexual pròpies d’un context d’ocupació colonial tendeixen a quedar fora del focus analític quan no es produeixen en moments de violència armada oberta.

A més, el cas palestí posa en qüestió una concepció restringida de la violència sexual, centrada gairebé exclusivament en la violació, i reforça la necessitat d’entendre-la com un conjunt ampli de pràctiques íntimament lligades a estructures de dominació, control i deshumanització. Sense aquesta ampliació conceptual, la violència sexual continuarà sent parcialment narrada i sistemàticament invisibilitzada.

En aquest sentit, el model desenvolupat per a aquesta investigació, que ha servit per a analitzar els informes des d’una perspectiva feminista postcolonial, permet identificar formes de violència que habitualment queden fora del relat dominant en el cas palestí, i això constitueix un primer pas per a repensar com es construeix el coneixement sobre violència sexual en contextos colonials o d’ocupació. Per tant, a més de ser una eina aplicada per al cas d’estudi, esdevé una proposta de marc de referència per a aproximar-se, des d’una perspectiva alternativa als marcs dominats, al context palestí i també a contextos similars d’ocupació i colonialisme d’assentaments.

1. Madaar, R. (2023) «Beyond male Israeli soldiers, Palestinian women, rape, and war: Israeli state sexual violence against Palestinians», Conflict and Society, 9(1).
   Medien, K. (2021) «Israeli settler colonialism, “humanitarian warfare,” and sexual violence in Palestine», International Feminist Journal of Politics, 23(5), pp. 698–719. ↩︎
2. Madaar, R. (2023) «Beyond male Israeli soldiers, Palestinian women, rape, and war: Israeli state sexual violence against Palestinians», Conflict and Society, 9(1).
   Meari, L. (2015) «Resignifying ‘sexual’ colonial power techniques», a Rethinking Gender in Revolutions and Resistance: Lessons from the Arab World, p. 59.
   Medien, K. (2021) «Israeli settler colonialism, “humanitarian warfare,” and sexual violence in Palestine», International Feminist Journal of Politics, 23(5), pp. 698–719.
   Rought-Brooks, H.; Duaibis, S. i Hussein, S. (2010) «Palestinian women: Caught in the crossfire between occupation and patriarchy», Feminist Formations, 22(3), pp. 124–145.
   Wadi, S. (2012) «Palestinian women’s bodies as a battlefield», a Plots of War: Modern Narratives of Conflict, vol. 2, p. 114.
   
   ↩︎
3. U.S. Department of State (2020–2025) Country reports on human rights practices: Israel, West Bank and Gaza, U.S. Department of State. ↩︎
4. United Nations (s. d.) The Independent International Commission of Inquiry on the Occupied Palestinian Territory, including East Jerusalem, and Israel, United Nations [en línia, consulta: 27 abril 2025]. ↩︎
5. Whitworth, S. (2008) «Feminisms», a Williams, P. D. (ed.), Security studies: An introduction, Routledge, pp. 103–115. ↩︎
6. Conflict-Related Sexual Violence (CRSV), concepte emprat en l’àmbit internacional per referir-se a la violència sexual associada a conflictes armats. ↩︎
7. Cohen, D. K. i Nordås, R. (2014) «Sexual violence in armed conflict: Introducing the SVAC dataset, 1989–2009», Journal of Peace Research, 51(3), pp. 418–428.
   Wood, E. J. (2014) «Conflict-related sexual violence and the policy implications of recent research», International Review of the Red Cross, 96(894), pp. 457–478. ↩︎
8. Rought-Brooks, H.; Duaibis, S. i Hussein, S. (2010) «Palestinian women: Caught in the crossfire between occupation and patriarchy», Feminist Formations, 22(3), pp. 124–145.
   Madaar, R. (2023) «Beyond male Israeli soldiers, Palestinian women, rape, and war: Israeli state sexual violence against Palestinians», Conflict and Society, 9(1). ↩︎
9. Cohen, D. K. i Nordås, R. (2014) «Sexual violence in armed conflict: Introducing the SVAC dataset, 1989–2009», Journal of Peace Research, 51(3), pp. 418–428.
   Rought-Brooks, H.; Duaibis, S. i Hussein, S. (2010) «Palestinian women: Caught in the crossfire between occupation and patriarchy», Feminist Formations, 22(3), pp. 124–145. ↩︎
10. Meari, L. (2015) «Resignifying ‘sexual’ colonial power techniques», a Rethinking Gender in Revolutions and Resistance: Lessons from the Arab World, p. 59.
    Wadi, S. (2012) «Palestinian women’s bodies as a battlefield», a Plots of War: Modern Narratives of Conflict, vol. 2, p. 114. 
    Wood, E. J. (2014) «Conflict-related sexual violence and the policy implications of recent research», International Review of the Red Cross, 96(894), pp. 457–478. ↩︎
11. Madaar, R. (2023) «Beyond male Israeli soldiers, Palestinian women, rape, and war: Israeli state sexual violence against Palestinians», Conflict and Society, 9(1). ↩︎
12. ampbell, K. (2018) «Producing knowledge in the field of sexual violence in armed conflict research: Objects, methods, politics, and gender justice methodology», Social Politics: International Studies in Gender, State & Society, 25(4), pp. 469–495.
    Madaar, R. (2023) «Beyond male Israeli soldiers, Palestinian women, rape, and war: Israeli state sexual violence against Palestinians», Conflict and Society, 9(1).
    Medien, K. (2021) «Israeli settler colonialism, “humanitarian warfare,” and sexual violence in Palestine», International Feminist Journal of Politics, 23(5), pp. 698–719.
    Peterman, A.; Cohen, D. K.; Palermo, T. i Green, A. H. (2011) «Rape reporting during war», Foreign Affairs, 1. ↩︎
13. Medien, K. (2021) «Israeli settler colonialism, “humanitarian warfare,” and sexual violence in Palestine», International Feminist Journal of Politics, 23(5), pp. 698–719.
    Rought-Brooks, H.; Duaibis, S. i Hussein, S. (2010) «Palestinian women: Caught in the crossfire between occupation and patriarchy», Feminist Formations, 22(3), pp. 124–145.
    Wadi, S. (2012) «Palestinian women’s bodies as a battlefield», a Plots of War: Modern Narratives of Conflict, vol. 2, p. 114.  ↩︎
14. Wadi, S. (2012) «Palestinian women’s bodies as a battlefield», a Plots of War: Modern Narratives of Conflict, vol. 2, p. 114. ↩︎
15. Madaar, R. (2023) «Beyond male Israeli soldiers, Palestinian women, rape, and war: Israeli state sexual violence against Palestinians», Conflict and Society, 9(1). ↩︎
16. Campbell, K. (2018) «Producing knowledge in the field of sexual violence in armed conflict research: Objects, methods, politics, and gender justice methodology», Social Politics: International Studies in Gender, State & Society, 25(4), pp. 469–495.
    Cohen, D. K. i Nordås, R. (2014) «Sexual violence in armed conflict: Introducing the SVAC dataset, 1989–2009», Journal of Peace Research, 51(3), pp. 418–428. ↩︎
17. United Nations (2025, 13 març) «“More than a human can bear:” Israel’s systematic use of sexual, reproductive and other forms of gender-based violence since 7 October 2023 (A/HRC/58/CRP.6)», Human Rights Council, United Nations [en línia]. ↩︎
18. Per exemple, en la majoria dels informes només es fa referència a la violència sexual en l’àmbit domèstic, i sovint no es distingeix entre els territoris israelians i els palestins en parlar de violència sexual. Aquest enfocament tendeix a analitzar la situació com si es tractés d’un context pacífic, sense divisions territorials o ètniques significatives ni la presència d’actors militars o forces d’ocupació que puguin exercir violència, cosa que desplaça l’atenció cap a l’àmbit domèstic. ↩︎