Tres savis jueus de la Barcelona medieval

La Barcelona medieval va ser un pol d’atracció d’estudiants jueus d’arreu del món, ja que fou una de les seus rabíniques de major renom internacional. La ciutat comtal, durant aquesta etapa històrica, va comptar amb la comunitat jueva més gran de Catalunya i de la Corona d’Aragó. Fou, a més, un centre irradiador de cultura jueva amb grans figures i prohoms que tractaren temes diversos: des de la teologia fins a la càbala, passant per la ciència, l’astrologia, la poesia i la filosofia. Manuel Forcano, doctor en Filologia Semítica per la Universitat de Barcelona, publica Tres savis jueus de la Barcelona medieval, una obra centrada en tres grans noms del judaisme medieval català: Abraham bar Hiyya, Salomó ben Adret i Hasday Cresques. Tres figures diferents, però decisives, entre els seus contemporanis i que, tot i viure moments històrics diferents, han deixat una empremta per a la posteritat. 

L’obra, publicada l’any 2021 per Rafael Dalmau Editor, dedica un capítol a cadascun d’aquests intel·lectuals. El primer capítol està centrat en la figura d’Abraham bar Hiyya, autor de saber enciclopèdic i personatge cabdal en la introducció de conceptes d’àlgebra a Europa. El matemàtic va ser el pont transmissor de la cultura àrab vers els erudits jueus i cristians, i fou, també, protagonista del Renaixement del segle XII, amb la revitalització de la cultura gràcies al retorn a la filosofia grega a mans dels àrabs i els seus traductors, entre els quals hi havia bar Hiyya.

Forcano ens defineix aquest primer pensador com un gran matemàtic, ja que va ser gràcies a ell que l’Europa cristiana va aprendre l’equació de segon grau. A més, l’autor ens remarca el saber enciclopèdic d’aquest savi medieval que va tractar temes tan diferents com la cosmologia o la música. Tot aquest saber va quedar recollit en la seva obra, que l’autor del llibre divideix en dos blocs: les obres científiques i les obres filosoficoreligioses. En els sis tractats que formen les primeres, bar Hiyya forja un vocabulari científic innovador i exposa els seus coneixements d’aritmètica, geometria, astronomia i astrologia. Sobre les obres centrades en la fe, Forcano destaca dues obres. La primera, en què el nostre savi exhorta el lector a dur una vida pura i devota. En la darrera, el Llibre revelador, bar Hiyya anticipa, a partir de l’estudi del cosmos, l’arribada del Messies.

Imatge que representa un eclipsi solar il·lustrat pel matemàtic jueu Abraham bar Hiyya. Font: Wikimedia Commons

Abans de tancar el capítol d’aquest pensador del segle XII, Forcano fa referència a la influència que aquest pensador va tenir en l’Europa cristiana. Els seus tractats van influir a molts científics contemporanis i posteriors, tant jueus com cristians. La seva obra, tant científica com religiosa, ha quedat per a l’eternitat.

El segon capítol d’aquest assaig està dedicat al jueu medieval català més universal: rabí Salomó ben Adret, líder indiscutible del judaisme català fins a finals del segle XIII. Ben Adret, a més de ser mestre talmudista i una font inesgotable d’erudició rabínica, fou rabí de Barcelona i responsable d’afers jueus de diversos monarques. De fet, un dels primers apartats dins del capítol dedicat a aquest erudit fa un repàs a la seva providència en la cort sobre aquests assumptes religiosos. Rabí ben Adret va rebre una influència decisiva per part de dos dels seus mestres, Nahmànides i Abraham Gerondí, que marcaran l’evolució del pensament del personatge al llarg dels anys i la idiosincràsia de l’acadèmia talmúdica que fundarà a Barcelona, i que atraurà estudiants d’arreu d’Europa.

Forcano ens defineix ben Adret com el guardià de l’ortodòxia de la religió jueva durant l’edat mitjana, ja que el rabí es va mostrar favorable al sector tradicionalista en el conflicte que aquests tenien amb els racionalistes. L’autor ens explica aquesta divisió dins la fe jueva de manera clara i concisa: mentre que els racionalistes aposten per l’obertura de l’estudi a les ciències profanes i la filosofia, els tradicionalistes, sota el paraigua del rabí ben Adret, defensen que el judaisme ha de centrar-se, únicament i exclusiva, en la Bíblia i el Talmud.

De fet, l’any 1305 ben Adret publica un anatema contra els estudis filosòfics, donant prioritat així a l’estudi del Talmud i la Torà. Aquest fet històric, explica Manuel Forcano, accentua el conflicte entre les dues faccions, i fins i tot provoca la reacció dels rabins de Perpinyà, més heterodoxos que no pas la comunitat de Barcelona, epicentre del tradicionalisme. El rabí, d’igual manera, va defensar en els seus postulats la càbala teòrica, ja que considerava que la pràctica conduïa al perillós terreny del messianisme.

Però el que destaca Forcano de ben Adret és tot el corpus de responsa que va deixar per a la posteritat. En aquestes publicacions, el rabí donava solució a dubtes d’ètica personal, religiosa i, fins i tot, social. Les responsa de Salomó ben Adret tracten temes de diversa índole, des de dubtes sobre el menjar fins a la vida familiar, passant per la importància dels banys rituals i les festes comunitàries. Aquestes consultes fetes al rabí arribaven d’arreu d’Europa, i també des de la ciutat eterna de Jerusalem.

Salomó ben Adret, igual que Abraham bar Hiyya, ha deixat una empremta eterna. Els seus dictàmens són encara estudiats a escoles talmúdiques d’arreu del món. Els seus deixebles, per una banda, i els seus aclariments en forma de responsa són font, encara avui, dels legalistes jueus. Ha estat una de les figures medievals catalanes més importants i un dels barcelonins més influents de tots els temps, i així ho plasma Forcano en les seves línies dedicades al rabí.

Hagadà daurada realitzada a la Barcelona medieval. Font: Wikimedia Commons

La vida, l’obra i la influència de Hasday Cresques ocupen el tercer, i darrer, capítol de l’obra de Forcano. Cresques és un filòsof avançat al seu temps, ja que en la seva obra més important, Or Adonai, tracta sobre la possibilitat de l’existència del buit i parla, d’igual manera, de l’univers infinit. Aquest fet és una clara anticipació a la revolució científica del segle XVII i als postulats de grans noms com el d’Isaac Newton.

Tot i la importància d’aquesta obra dins l’univers de Cresques, Manuel Forcano també destaca que el pensador fou contemporani dels assalts als calls jueus de finals del segle XIV, concretament els del 1391. De fet, el mateix Hasday Cresques va ser víctima del creixent antisemitisme a la baixa edat mitjana i va passar tres dies detingut, fins que va ser posat en llibertat per falta de proves que l’involucressin en l’enverinament d’hòsties sagrades.

Hasday Cresques va ser rabí de Saragossa, i jutge dels jueus a la Corona d’Aragó. Aquesta posició de privilegi li va permetre entrar en contacte amb les idees humanistes que naixien a la península itàlica, i les va introduir, o almenys van influir, en el desenvolupament del seu pensament.

Rabí Cresques va viure des de Saragossa els avalots del 1391, i no va poder intervenir a l’hora de salvar els calls de la ciutat de Barcelona, de València o la ciutat de Mallorca, que mai més recuperarien l’esplendor anterior, tot i els intents de restauració que el mateix rabí va liderar. En contraposició, Cresques va aconseguir salvaguardar i protegir les comunitats jueves de l’Aragó, que, tot i el declivi del judaisme al llarg del segle XV fins al decret d’expulsió de 1492, van mantenir certa esplendor i vigor.

Donades les dramàtiques circumstàncies que travessaven els jueus de la Corona d’Aragó, Cresques, explica Forcano, va ser un sionista avant la lettre. Va proposar que la millor solució per a la seguretat de la comunitat era el retorn a la Terra d’Israel. De fet, va iniciar contactes amb el sultà mameluc adh-Dhàhir Baruq d’Egipte perquè facilités l’arribada dels migrants jueus a Terra Santa. Davant l’estancament d’aquestes negociacions, va mirar de salvaguardar la comunitat a un territori més pròxim: el regne de Navarra. Com diu Forcano: “Tudela no és Jerusalem, però si és segura per als jueus supervivents, ja era una població vàlida.”

Certament, els avalots i el creixent antisemitisme que es vivien arreu de la Corona d’Aragó van ser un fet decisiu en la vida de Hasday Cresques, que fins i tot abraça teories messiàniques davant el desgavell que viu la comunitat jueva. Tot i això, Forcano també hi destaca la seva empremta en la filosofia, una marca que no serà petita i influirà de manera decisiva en grans pensadors posteriors.

Aquesta imatge, titulada matança dels jueus, representa de manera gràfica els avalots antisemites que es van produir a la ciutat de Barcelona l’any 1391, dels quals Hasday Cresques fou testimoni. Font: Wikimedia Commons

L’obra Or Adonai o Llum del Senyor és, sens dubte, l’obra mestra del rabí de Saragossa. En ella arremet de manera molt clara contra els postulats defensats pel racionalisme filosòfic i les idees del gran filòsof jueu medieval Maimònides. És en aquesta obra que Cresques ens parla sobre el concepte de buit i la possibilitat de la infinitat de l’univers. Aquestes idees són revolucionàries i inèdites i, de fet, són un antecedent d’allò que defensarien els protagonistes de la revolució científica del segle XVII.

Per acabar, Forcano ens planteja la paradoxa que Hasday Cresques, tot i la grandíssima importància que tingué, no va crear escola. El motiu és ben senzill. Segons l’autor del llibre, els esdeveniments històrics disruptius que viu Cresques expliquen que les seves idees no tinguessin continuïtat immediata. La comunitat jueva entrava, a finals del segle XIV, en un procés de decadència que culminaria amb el decret d’expulsió del 1492.

Tot i aquest fet, Hasday Cresques és el segon filòsof més important de l’edat mitjana després de Maimònides, i les seves idees i postulats científics van ser una revolució i una novetat indiscutibles. De fet, les teories de Hasday Cresques també queden per a la posteritat, sobretot si ens fixem en la influència que el rabí tingué en noms importantíssims de la filosofia occidental. Manuel Forcano destaca el cas del filòsof jueu neerlandès Baruch Spinoza, qui en les seves reflexions sobre el determinisme i l’essència de la divinitat beu directament del saber del rabí de Saragossa.

En definitiva, l’obra Tres savis jueus de la Barcelona medieval és un recorregut de la mà de tres pensadors cabdals en la història, no només de la ciutat, sinó també de Catalunya i de la Corona d’Aragó: des dels postulats matemàtics d’Abraham bar Hiyya fins a l’anticipació que Hasday Cresques fa de la revolució científica, passant pel corpus legal creat per Salomó ben Adret. Hi ha una cita a l’inici del llibre que Forcano utilitza que resumeix perfectament el sentit de l’obra: “L’aire de Barcelona fa savis els seus fills.”

  • (Badalona, 1995). Graduat en Història (UB). Màster en Formació del Professorat (UdG). Actualment és professor de secundària i de cursos d'oposicions.

Comparteix i comenta-ho a les xarxes

Compartició en twitter
Compartició en facebook
Compartició en email

Fitxa Técnica

Autor/a: Manuel
Forcano
Editorial: Rafael Dalmau, Editor
Any de publicació: 2022

Per citar aquesta publicació

Sánchez Tarjuelo, Pol (2022) "Tres savis jueus de la Barcelona medieval", Ab Origine Magazine, Ressenyes(25 Febrer) [en línia].

Relacionat