L’obra “L’Edat Mitjana. La primera globalització” no es tracta ni d’una història ni d’un relat, sinó que són un recull de conferències i debats entorn al tema dels inicis de la globalització, establert tal com diu en el títol a l’Edat Mitjana. Aquestes ponències sorgeixen de la XXIV edició de la Reunió científica del Comtat d’Urgell, duts a terme a la ciutat de Balaguer del 10 al 12 de juliol del 2019 i que portava com a títol el mateix que del llibre.
El llibre s’inicia amb un pròleg força extens de Flocel Sabaté, on es posen sobre la taula sis preguntes o temes relacionats amb l’Època medieval i la globalització. La primera pregunta: De què parlem quan parlem de globalització?, ens defineix i ens contextualitza quan es comença a utilitzar i per què. Si seguim, ens trobem amb la qüestió de La història global com una nova manera de pensar i escriure la història?, on es parla d’una elevada adaptabilitat per part dels autors medievalistes al tractament global dels assumptes i no individualment. El tercer tema es tracta de La globalització medieval: punt de partida i cohesió interna, és a dir, analitzar els orígens, saber d’on ve. L’edat mitjana es podria dir que és la continuïtat de l’època romana (que s’apropia de la història sagrada de la Creació dels jueus), seguint amb la visió universalista d’un món regit bàsicament pel cap de l’Església i el cap de l’Imperi, que acaben en una cohesió social en els àmbits quotidians, culturals i ideològics. Com a quart tema, ens trobem L’assoliment medieval de la globalització: fronteres i projecció exterior, on es parla de la cohesió a Europa sota la ideologia cristiana i per tant, formant “fronteres” cap a la resta. Els contactes cap a l’exterior eren continus, sobretot pel comerç, i que acabaven donant a conèixer llengües, cultures i costums totalment diferents. Per anar acabant, ens trobem amb Els límits de la globalització medieval, on es parla de la desaparició i el trencament amb el model polític, econòmic i social basat en la figura del príncep i el cristianisme. El pla creador de Déu, comença a ser posat en evidencia per eminències com Copèrnic, Darwin o Freud, portant a la societat a situacions d’inseguretats, temor i intolerància. Per acabar, hi ha un apartat que es diu La nostra aportació on es fa una introducció de les conferències i els debats realitzats, i que seguidament es desenvolupen al llarg del llibre.
Si ens centrem en les conferències realitzades, un total de deu, cada una es decanta per temes molt diversos i especialitzats de cada un dels ponents, però alhora, sota el mateix fil temàtic de l’època medieval i la globalització. També s’ha de dir que, igual que són molt variades en l’àmbit temàtic, també ho són a nivell lingüístic, ja que tenim aportacions en 4 idiomes diferents: català, castellà, francès i anglès. És cert, que en algunes ocasions això pot dificultar una miqueta la seva lectura, la comprensió i el seguiment, però alhora s’enriqueix lingüísticament el relat i es donen a conèixer ponents més enllà de les nostres terres.
En l’obra se’ns presenta un recull de conferències molt divers. La primera conferència ve marcada per l’ús del francès per part de Jean-Philippe Genet, anomenada La nation au Moyen Âge: rhétoriques explicites et implicites? Aquesta se centra en “com la creació d’un marc polític i social comú a l’Europa baixmedieval comporta l’afermament de diferents nivells de cohesió prou evidents entorn als referents nacionals”. La segona, en català, de Tomàs de Montagut Estragués, porta per nom El ius commune: El primer dret d’Europa? En aquesta conferència, el ponent “detecta la globalització en la difusió de fórmules jurídiques similars a tota la Respublica Christiana des de Carlemany fins a l’afaiçonament de la baixa edat mitjana mitjançant el ius commune” (el dret comú). Tot seguit tenim a Paolo Evangelisti, en castellà, amb La latitud de los contratos, la longitud de las transiciones econòmicas. Dimensiones y proyecciones de la teología cristiana. En aquesta conferència es parla del “pensament econòmic compartit a l’Europa baixmedieval a partir d’analitzar els esforços per assolir l’adient manera de mesurar els elements, materials i morals, que intervenen en les transicions econòmiques”.
En quart lloc, tenim a Lluís To Figueras, amb una conferència en català, amb el Feudalisme mediterrani i la construcció d’una economia comercialitzada, on se centra en “la permeabilitat i adaptabilitat del feudalisme en les relacions establertes al voltant de la vinculació entre l’espai rural i la comercialització” dins l’espai mediterrani català. A l’inici del seu discurs, remarca clarament que un dels canvis més significatius que va experimentar l’edat mitjana va ser la comercialització de l’economia, ja fos a partir d’intercanvis, institucions dels mercats o fires. Seguidament, tenim a la Maria Bonet Donato amb la conferència en català de Una nova cultura política des de la ciutat catalana medieval. En ella, també se centra en el cas català, i “assumeix una homogeneïtzació de la cultura política a la ciutat que pot ser assumida com una prefiguració de la globalització”.
En sisè lloc, tenim una altra conferència en català anomenada El pas del temps i la vida quotidiana a l’Edat Mitjana per part de Mireia Comas Via. Com es diu a l’inici, parlar de la vida quotidiana és parlar de tot, ja que tot està entrellaçat entre si. Al mateix temps, hi ha diversos factors a tenir en compte que encara fan més complex el seu estudi si es vol fer amb una visió global; factor temporal, pel fet que l’Edat Mitjana engloba més de mil anys i no és el mateix l’inici d’etapa que el final; el factor geogràfic, amb una àrea molt extensa de l’Europa cristiana; factor social, pels moviments de les persones, costums, idees, tradicions i percepcions mentre viatjaven; factor estamental, la vida no era igual per un noble que per un pagès; i factors relacionats amb l’edat i el gènere, la vida no és igual per un infant que per un adult, o per un home o una dona. Així doncs, per poder tenir en compte totes aquestes peculiaritats, divideix la conferència en quatre parts. La primera part, el temps diari, es destaca la importància del sol per aquella societat, ja que ell definia el ritme de la jornada, que començava quan sortia i s’aturava tota activitat quan es ponia. En el cicle estacional, el ritme anual venia marcat per la successió de les estacions i les festivitats, estretament vinculats a la natura que marcava el ritme vital, “una concepció circular del temps”. A moments de festa i moments de lleure cal destacar que, tot i tenir les mateixes festivitats cada any, aquestes significaven una “alteració de la vida quotidiana i una pausa per la transgressió de les normes”. Per acabar a el cicle de la vida, es parla de les etapes de la vida i de com variaven, sobretot a la vellesa, segons el context social i econòmic de cada persona. L’home passava a ser vell quan ja no tenia la força física pels conflictes bèl·lics, les dones a canvi, quan ja no podien engendrar. Per tant, la percepció de la vellesa estava basada en conceptes de validesa i utilitat.
La següent conferència, en castellà, ve dirigida per Enrique Cantera Montenegro amb el nom Los judíos de Castilla y el mundo urbano: las ciudades como espacio de convivencia y persecución. En aquesta, s’investiga com el col·lectiu jueu va ser exclòs de la cohesió per raó de ser inassimilables als valors adoptats com a propis per la societat. En la vuitena posició trobem una conferència en anglès, Traveling, trading, thinking globally in the Middle Ages? per part de Wim Blockmans. L’autor indaga la percepció global de la societat europea baixmedieval, tenint en compte els contactes entre continents, des d’Europa a la Xina. Per anar acabant, la penúltima conferència en castellà va a mans de Luis Rojas Donat amb el nom de La edad media ante la alteridad: El nuevo mundo de las Indias. En el seu discurs, Luis, intenta copsar que la projecció de la identitat europea al nou continent americà és el retrat interior de la societat europea, en el que trobem mites sobre el més enllà transformats a l’Europa medieval després de ser heretats del món clàssic. Per finalitzar el bloc de conferències, trobem Johan Huizinga: globalizar es visualizar, per part de Alfonso Puigarnau. En la seva conferencia, extreu la figura de Johan Huizinga per valorar “el grau de cohesió popular assolit pels homes i dones baixmedievals a través d’uns codis de valors compartits i la preocupació historiogràfica en copsar-ho”.
Pel que fa als debats que van tenir lloc durant la trobada, en tenim un total de quatre, amb intervencions molt diverses i en diferents idiomes. Cada debat se centra en un tema més concret, unint de tres en tres ponents que han intervingut anteriorment a les conferències, és a dir, cada dia hi havia tres conferències i seguidament es debatia sobre allò parlat durant la jornada.
El primer de tots porta per títol Els eixos conceptuals de la globalització medieval, va ser moderat per Flocel Sabaté, els ponents que hi van participar van ser Wim Blockmans, Jean-Philippe Genet i Paolo Evangelisti i els interventors van ser Francesca Español, Tomàs de Montagut i Alfons Puigarnau. M’agradaria destacar algunes frases del debat com la que diu Paolo Evangelisti parlant de la globalització: “la multiplicación de las relaciones entre diferentes mercados es un crecimiento de la idea de globalización en la Edad Media. Si uno mira las fuentes que discuten los contratos y los mercados, se ve como a lo largo de la Baja Edad Media la dimensión del Network dentro de los diferentes mercados crece y gana una dimensión espacial más amplia”. I també la de Flocel Sabaté que concreta que és per ell la nació , “la nation est perçue par une somme de traits dans les coutumes, dans les moeurs, dans les comportements culturels, qu’un certain groupe humain partage” (la nació és percebuda per una suma de trets en els costums, els comportaments culturals, que comparteix un determinat grup humà.
El segon debat s’anomena La via vers la globalització mitjançant la circulació de models culturals, visuals i artístics, moderat per Francesc Fité, amb els ponents Miljenko Jurkovic, Francesca Español i Alfons Puigarnau i les intervencions de Wim Blockmans, Joaquim Cruz Saldaña, Francesc Miquel Gimeno Blay, Patricia Rocha, Flocel Sabaté i Lluís To Figueras. Destacar una pregunta que deixa a l’aire Flocel sobre la globalització i la diversitat cultural, “Què passa amb les cultures minoritàries, que resten subsumides sota la línia que condueix la globalització? […] S’avança vers l’extinció?”
El tercer se centra en El mercat i la vida quotidiana en la globalització medieval, moderat per Jordi de Bolòs, com a ponents Lluís To Figueras, Maria Bonet i Mireia Comas, i com a interventors a Wim Blockmans, Joaquim Cruz Saldaña, Francesca Español, Francesc Miquel Gimeno Blay, Tomàs de Montagut, Alfons Puigarnau, Patricia Rocha i Flocel Sabaté. Per acabar, El llegat jurídic, textual i ideològic a la sortida de l’edat mitjana, moderat per Joan Busqueta, com a ponents Tomàs de Montagut, Francesc Miquel Gimeno Blay i Luis Rojas Donat, i com a interventors Joaquim Cruz Saldaña, Luis Pérez Zambrano, Alfons Puigarnau i Patricia Rocha. Destacar la intervenció de Patricia Rocha quan parla dels censos del segle XIX d’Estats Units i Argentina en que assegura que “en Argentina en el censo de 1826, se preguntaba, por ejemplo, ei había gente con un handicap cognitivo, pero no se preguntaba la raza. Sin embargo, en el censo norteamericano sí que se preguntaba la raza. Aunque esto parece favorecer a Argentina, en realidad, mientras que en Estados Unidos se estaba intentando saber la población que tenía para poder gobernar, en Argentina se blanqueaba, ocultaba y escondía a poblaciones como la afroamericana o la indígena.”
Concloent aquesta ressenya, es podria dir que estem davant d’un llibre on trobem un conjunt d’aportacions molt diverses, que van des de la branca més historiadora, passant per la geografia humana, l’economia, el dret o la religió. És cert, que sovint s’intenta dividir per disciplines tot allò que ens envolta, però la realitat és que tot està connectat i, per tant, és necessària una visió global (i per això aquestes conferències i debats) per entendre, comprendre i tenir en compte tots els factors que intervenen al llarg de la història de la humanitat, i en aquest cas, la globalització a l’Edat Mitjana. Potser no es trobarà una data concreta de l’inici de la globalització, però està clar que va començar molt abans que li posessin nom.
