Història del chocolatl: De l’Amazones a Mesoamèrica, la llavor que va modelar civilitzacions

Imatge de portada: Mapa de la vall de l’Amazones (1890). Font: Wikimedia Commons – Llicència de Domini Públic

Origen i domesticació del cacau

El cacau prové de l’arbre del cacau, científicament conegut com a Theobroma cacao. Tots els parents silvestres del Theobroma domesticat són natius del nord de l’Amèrica del Sud Amazònica.¹

Hi havia, principalment, tres teories que tractaven d’explicar l’origen i la diversitat del T. cacao domesticat: la primera suggereix una dispersió del nord cap al sud, la segona que es va estendre de sud a nord i, finalment, la tercera proposava un desenvolupament o domesticació independent tant a l’Amèrica del Sud com a Mesoamèrica (Amèrica Central), sense dispersió. 

Els avenços en les tècniques de genètica molecular durant els darrers trenta anys han apuntat cada cop més a la segona opció, confirmant que tot el T. cacao domesticat es va originar a la regió de l’Alt Amazones d’Amèrica del Sud, des d’on va ser dispersat cap al nord pels humans que van trasplantar Theobroma a Amèrica Central i Mèxic². En l’actualitat aquesta zona de l’Alt Amazones seria la frontera entre Perú, Brasil, l’Equador i Colòmbia.

La màxima diversitat genètica de les espècies de Theobroma es troba a la regió amazònica alta occidental, a la frontera entre Perú, Brasil, l’Equador i Colòmbia³, la qual cosa indica que aquesta és la possible zona d’origen més probable del cacau cultivat. Seguint en aquesta línia, un recent estudi d’artefactes de l’arqueòloga Sonia Zarrillo al Jaciment de Santa Ana-La Florida (cantó Palanda, província de Zamora Chinchipe, Equador), va analitzar l’ADN de cacau, grans de midó i teobromina (component químic que es troba en les llavors del cacau). Aquests demostren que el T. cacao domesticat s’utilitzava a la regió de l’Alt Amazones del sud-est de l’Equador fa almenys 5300 anys cal BP, més de mil cinc-cents anys abans de l’evidència més primerenca del seu ús a Mesoamèrica⁴.

Tot i que els arbres del cacau són originaris de la regió de l’Alt Amazones d’Amèrica del Sud, el seu cultiu, domesticació i processament sistemàtic per elaborar la xocolata tal com la coneixem avui en dia, van ser innovacions desenvolupades a Mesoamèrica.

Primeres evidències d’ús a Mesoamèrica

El consum precolombí de cacau a Mesoamèrica va ser documentat mitjançant diverses evidències: representacions iconogràfiques, textos i les restes de begudes adherides en artefactes de fa milers d’anys. L’anàlisi química de residus extrets de recipients de ceràmica de la vall baixa de l’Ulúa, al nord d’Hondures, demostra que allà es consumien begudes de cacau almenys des de l’any 1100 aC, uns 500 anys abans del que s’havia documentat prèviament⁵. Aquestes proves no permeten diferenciar entre una beguda feta amb llavors de cacau (és a dir, xocolata) i la chicha (feta amb polpa fermentada), els autors defensen que els canvis en els recipients de servei suggereixen que la beguda de xocolata va ser una evolució o subproducte creat a partir de les begudes fermentades anteriors (alcohòliques). Aquesta hipòtesi és coherent i presenta similituds amb altres pràctiques similars documentades en altres civilitzacions, societats i cultures antigues, com la Xina neolítica o el Pròxim Orient, on també produïen begudes alcohòliques mitjançant l’ús de productes naturals rics en sucre.

Ús incial com a beguda fermentada

Les primeres begudes de cacau es produïen mitjançant la fermentació de la polpa dolça que envolta les llavors del cacau, produint així la chicha. La forma de les ampolles de ceràmica més antigues (fase Ocotillo, ca. 1400-1100 aC) era adient per abocar líquids, però no com per crear l’escuma que caracteritza a la xocolata posterior⁶.

Desenvolupament de la beguda de xocolata

L’estil mesoamericà distintiu de preparació del cacau implicava fermentar les llavors de cacau (o “faves”), assecar-les, opcionalment torrar-les, moldre-les i barrejar-les amb aigua en una suspensió espessa i amarga⁷. Com s’ha fet al·lusió en l’apartat anterior, el canvi en la forma en els recipients ceràmics reflecteix laimportància de generar escuma. Aquest aspecte és característic i la diferència de les begudes anteriors.

Paper en cerimònies i esdeveniments socials

La preparació, el servei i el consum de begudes de cacau en el període Formatiu Primerenc a Puerto Escondido és el context documentat més antic del que es va convertir en una dimensió central de la vida social a Mesoamèrica⁸. Aquest fet s’ajusta al període comprés entre (2000 aC-1000 aC) o també anomenat període preclàssic. Les begudes de cacau es van consolidar com a element central i essencial a les cerimònies i actes socials de Mesoamèrica durant els 2.500 anys posteriors. 

Segles abans que Hernán Cortés (líder de l’expedició que va arribar a l’actual Mèxic i va conquerir l’Imperi Asteca) i Bernal Díaz del Castillo (soldat que formava part de l’expedició i escriptor de l’obra “La verdadera historia de la conquista de la Nueva España”) arribessin al continent americà i quedessin hipnotitzats, fascinats amb aquesta beguda de mà de la cort imperial asteca, aquesta ja era emprada pels individus poderosos i acabalats nadius en la seva recerca de prestigi social i autoritat política segles abans. 

De manera que, la seva consumició no només comportava el reforçament de les classes dominants i dirigents dins de les comunitats, sinó que, va ser un factor que va ser clau en l’origen de la formació d’aquestes.

Ús ritual i religiós

Els maies consideraven la beguda de cacau “l’aliment dels déus”⁹. Aquest era emprat en cerimònies religioses, matrimonis, pactes i ofrenes.

El cacau s’associa a la deïtat asteca de Quetzalcóatl. Dins de la mitologia asteca es narra que el déu Quetzalcóatl va portar les llavors del cacau als homes perquè coneguessin un aliment que els déus no menyspreaven¹⁰. Això ens porta a pensar en el cacau com un do dels déus. En aquest cas, un do entregat als homes.

S’ha usat com ofrena a diverses zones de l’Amèrica Llatina precolombina. Un exemple a les festes asteques. En el següent fragment escrit pel fray Bernardino de Sahagún, descriu una cerimònia ritual anomenada Xocotlhuetzi. Aquesta celebra el desè mes del calendari nàhuatl.

“En pasando la fiesta de tlaxochimaco cortaban un gran árbol en el monte (…), y llevábanlo arrastrando y no llegaba al suelo porque iba sobre los otros maderos, porque no se rozase la corteza. Cuando ya llegaban cerca del pueblo salían las señoras y mujeres principales a recibirle; llevaban jícaras de cacao para que bebiesen los que le traían, y flores con que enrosaban a los que le traían…¹¹”

El gest de donar aquestes “jícares” (recipient) de cacau als homes que carregaven l’arbre és una forma de participar en aquest acte sagrat amb certa connotació de renovació, la qual cosa afermava l’energia vital que requeria aquesta festivitat. Aquest gest tenia altres accepcions com l’ús d’aquesta beguda de cacau com “aliment ritual”, el qual revitalitza i legitima als participants. També, el fet que siguin les dones principals qui ofereixin la beguda com a rebuda ens indica que no es tracta d’un acte quotidià o comú, sinó que era un gest ritual d’elevat rang.

Resumidament, el cacau actua en aquest fragment com catalitzador entre l’energia sagrada i l’hospitalitat ritual que acompanya aquesta comparsa del trasllat de l’arbre. El gest d’oferir les “jícares” sacralitza l’acció, integrant en l’ordre diví el treball humà. 

Un altre exemple seria els rituals Cuna (Panamà). Les plantes i altres elements van ser mercaderies i substàncies preuades, les quals s’intercanviaven en les diverses xarxes economicocomercials que hi havia entre cultures i regions. Part d’aquests elements tenien una rellevància de caràcter espiritual, d’aquí la importància dels intercanvis. El poble Cuna feia ús de diverses plantes en les seves pràctiques rituals. Helms va esmentar que a “cerimònies de curació i ritus de pubertat de les nenes (…) es fuma tabac en pipes o com a cigars llargs, i es poden cremar faves de cacau i pebrots picants en brasers per produir un fum que es diu que és protector i beneficiós per als implicats en la cerimònia¹²“.

Per una banda, quan les faves del cacau es transformen en fum, transmuten en una substància protectora, transcendeixen i entren en un espai on interactuen amb energies i esperits. Aquest element és clau en el trànsit de la pubertat femenina. El fum les “protegeix” en aquest moment d’indefensió, permetent així el canvi i permetent la seva consolidació i integració novament en la comunitat. 

El darrer exemple són els banquets rituals. Tornem a referir-nos a Bernardino de Sahagún i la seva obra, on descriu el convit d’un “bateo” (banquet ritual de bateig o un tipus de cerimònia d’introducció social).

“Llegado el día de los bateos, juntábanse los convidados en la casa del que hacía el bateo y luego se asentaban por su orden, porque tenían sus asientos a cada uno según su manera. (…) Después de esto venían los servidores de la comida, y traían comida a cada uno según su comida, y la ponían delante del que estaba sentado. (…) Luego venían los que servían el cacao y ponían a cada uno una jícara de cacao, y a cada uno le ponían su palillo, que llaman aquauitl, y las sobras del cacao daban a sus criados. (…) A las mujeres, que comían en otra parte, no las daban cacao a beber sino ciertas maneras de mazamorra¹³”.

En aquest context, el cacau només és servit als homes, amb uns pals (aquauitl) que tenen la funció de batre la beguda abans de prendre-la. En canvi, a les dones se’ls hi ofereix mazamorra (beguda espessa i viscosa resultant de la barreja de farina de blat de moro amb sucre i mel). Sembla haver-hi certa discriminació de gènere, ja que les dones no tenien un accés directe al cacau. Si ens fixem, les dones interactuen amb aquest element de forma exògena, essent portadores, però mai consumidores.

Celebracions com aquesta a més d’actuar com a procés d’iniciació d’un nou membre de la comunitat, serveix per afermar la jerarquia establerta i ordre social. De manera que, indirectament, referma la concomitància de la comunitat. 

Valor social i econòmic

Hernán Cortés va detallar a les seves cartes com a l’Imperi asteca el cacau “se trata por moneda en toda la tierra, y con ella se compran todas las cosas necesarias en los mercados y otras partes”¹⁴. Altres fonts afirmen que “lo que permitió el uso del cacao como moneda fue que se podía fraccionar y transportar fácilmente así como conservar y almacenar“¹⁵.

El cacau no era accessible per a tota la comunitat: la noblesa gestionava la seva plantació i emmagatzematge a les anomenades “Casas del Cacao”. Hi havia quatre tipus de llavors del cacau: les que tenien una qualitat elevada eren emprades per fer la beguda de xocolata (chocolatl), la qual era consumida per les elits. D’altra banda, les llavors de menor qualitat eren les que s’empraven als bescanvis comercials.

La llavor de cacau va aconseguir tanta rellevància que va arribar a ser falsificada, existint jutges en els mercats que avaluaven la seva autenticitat¹⁶. El seu valor va arribar a equiparar-se amb el jade o les plomes de quetzal (au centreamericana sagrada). Existien unitats de mesura fixes: Zontle (400 llavors), Jiquipil (8.000 llavors) i Carga (24.000 llavors). Hi havia preus establerts per a béns i serveis: un conill valia 10 llavors, mentre que un esclau podia costar 100 panotxes de cacau¹⁷. 

La transformació després de la conquesta

Pel que fa a l’interès inicial dels conqueridors, Cristòfor Colom va ser el primer europeu en conèixer el cacau, però aquest desconeixia la totalitat del valor simbòlic que suposava per als indígenes. En canvi, “Cortés muy pronto comprendió el alto valor nutritivo del cacao, y de hecho lo repartía entre sus soldados: “(…) una sola taza de esta bebida fortalece tanto al soldado que puede caminar todo el día sin necesidad de tomar otro alimento (…). Es una fruta como almendras, que ellos venden molida, y tiénenla en tanto, que se trata por moneda en toda la tierra y con ella se compran todas las cosas necesarias en los mercados y otras partes”¹⁸.

Durant els anys inicials de l’establiment de la colònia espanyola al continent americà, el cacau va continuar essent el mitjà principal d’intercanvi de béns, a causa de la manca d’una moneda metàl·lica de caràcter colonial. Tenia una taxa de conversió directa amb la moneda de plata espanyola (el 1555, 1 ral de plata equivalia a 40 llavors¹⁹).

Posteriorment criolls i espanyols van modificar la recepta indígena primigènia. Van passar de beure la xocolata freda a calenta o temperatura ambient. També van endolcir amb sucre o complementar amb espècies tals com xili, canyella i anís. El seu ús es va estendre pel continent americà i europeu. La xocolata va transicionar a ser un producte comercial d’elevada rellevància. 

El comerç del cacau es veia afectat per una sèrie de tràgics dissorts: la pirateria, oscil·lació de preus, especulació, monopolis, males collites… Però aquests factors no van minvar la seva rellevància mundial. Els europeus, en veure la delicatessen exclusiva que suposava la xocolata, van començar a plantar-la en terres europees. A més, la seva popularitat va augmentar a causa dels seus suposats efectes medicinals.

Tot i estar subjecte a alts impostos, la seva popularitat no va deixar de créixer. Ja el 1657 aparegué al diari anglès el primer anunci de venda de xocolata: “Xocolata, una excel·lent beguda de les Índies Occidentals (…). Cura i preserva el cos de moltes malalties, com es pot veure al llibre, que també es ven allà²⁰”

Conclusió

El recorregut històric del Theobroma cacao reflecteix que, tot i ser originari de l’Alta Amazònia, va ser a Mesoamèrica on aquesta planta va transcendir del regne vegetal per transformar-se en un pilar civilitzador. Aquest article ha projectat el seu progrés, de la chicha fins al chocolatl, essent una elaboració sofisticada, el seu consum reservat per a les elits i les ocasions més rellevants. 

El cacau no va ser només un mer aliment, va ser un element versátil, polifacètic, flexible, que va incidir com a element principal i essencial en la vida social, religiosa i econòmica de les cultures mesoamericanes. El seu ús va produir una catarsi a les celebracions socials, rituals i cerimònies, reforçant i enfortint les jerarquies establertes i la unitat i cohesió de la comunitat.

Va ser establert com un “aliment diví”, un do celestial cedit per Quetzalcóatl, indispensable en ceremonies que connectaven i incidien entre el món terrenal i el sagrat. A més, el seu valor va ser tan elevat que va establir-se com a moneda d’intercanvi operativa, amb el seu respectiu sistema de mesures i preus, la qual cosa va afavorir la dinamització de l’economia precolombina al continent americà.

L’aparició dels europeus va canviar dràsticament el seu futur. El seu consum es va adaptar a la sapidesa del “Vell Món”, amb l’addició de sucre i espècies, impulsant-lo com a article de luxe arreu del món. 

En definitiva, la història del cacau narra com aquesta planta, vista a ull nu com unes fulles i el seu fruit, res exòtic dins de l’Amazones, va arribar a transformar-se en un símbol, un emblema de poder, espiritualitat i fortuna, generant un llegat cultural i econòmic que perdura encara, ha arribat als nostres dies.

Per saber-ne més: 

• De Landa, D. (1566) Relación de las cosas de Yucatán. Madrid: Alianza Editorial, 2017.
• Stuart, D. (1988) ‘The Río Azul cacao pot: Epigraphic observations on the function of a Maya ceramic vessel’, Antiquity, 62(234).
• Stuart, D. (2005) Glyphs on Pots: Decoding Classic Maya Ceramics.
• Powis, T.G. (2002) ‘Spouted vessels and cacao use among the Preclassic Maya’, Latin American Antiquity, 13(3). 
• Powis, T.G. (2011) ‘Cacao use and the San Lorenzo Olmec’, Proceedings of the National Academy of Sciences USA, 108(9). 
• McNeil, C.L. (2006) Chocolate in Mesoamerica: A Cultural History of Cacao. Gainesville: University Press of Florida. 
• Aranda Kilian, L. (2003) El uso del cacao como moneda en la época prehispánica y su pervivencia en la época colonial. Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte de España.

1. Henderson J.S, Joyce R.A, Hall G.R, Hurst W.J i McGovern P. (2007). “Chemical and Archaeological Evidence for the Earliest Cacao Beverages”, PNAS, vol.104(48), p.1 ↩︎
2. Zarrillo, S. (2022)“Tracing the movement of ancient cacao (Theobroma cacao L.) in the Americas: new approaches”. Waves of Influence: Pacific Maritime Networks Connecting Mexico, Central America, and Northwestern South America. Washington D.C: Dumbarton Oaks., p. 121-147. ↩︎
3. Zarrillo, S. (2022)“Tracing the movement of ancient cacao (Theobroma cacao L.) in the Americas: new approaches”. Waves of Influence: Pacific Maritime Networks Connecting Mexico, Central America, and Northwestern South America. Washington D.C: Dumbarton Oaks., p. 121-147. ↩︎
4. Zarrillo, S. (2022)“Tracing the movement of ancient cacao (Theobroma cacao L.) in the Americas: new approaches”. Waves of Influence: Pacific Maritime Networks Connecting Mexico, Central America, and Northwestern South America. Washington D.C: Dumbarton Oaks, p. 121-147. ↩︎
5. Henderson J.S, Joyce R.A, Hall G.R, Hurst W.J i McGovern P. (2007). “Chemical and Archaeological Evidence for the Earliest Cacao Beverages”, PNAS, vol.104(48), p.1. ↩︎
6. Henderson J.S, Joyce R.A, Hall G.R, Hurst W.J i McGovern P. (2007). “Chemical and Archaeological Evidence for the Earliest Cacao Beverages”, PNAS, vol.104(48), p.1. ↩︎
7. Henderson J.S, Joyce R.A, Hall G.R, Hurst W.J i McGovern P. (2007). “Chemical and Archaeological Evidence for the Earliest Cacao Beverages”, PNAS, vol.104(48), p.1.  ↩︎
8. Henderson J.S, Joyce R.A, Hall G.R, Hurst W.J i McGovern P. (2007). “Chemical and Archaeological Evidence for the Earliest Cacao Beverages”, PNAS, vol.104(48), p.2. ↩︎
9. Montagna M.T., Della G., Triggiano F., Caponio G.R., De Giglio O., Caggiano G., Di Ciaula A. i Portincasa P. (2019) Chocolate, “Food of the Gods”: History, Science, and Human Health, International Journal of Environmental Research and Public Health, 6;16(24), p. 1-21. ↩︎
10. Fernández, S. i Fernández Allende, Y. (2016). Los aztecas y el uso del cacao como moneda. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: Banco Central de la República Argentina. ↩︎
11. De Sahagún, B. (1540-1585) “Historia general de las cosas de Nueva España”. Madrid: Espasa-Calpe S.A. ↩︎
12. Stout D. B. (1947) San Blas Cuna Acculturation: An Introduction. New York: Viking Fund, citat a Helms M.W. (1979) Ancient Panama: Chiefs in Search of Power. Austin: University of Texas Press, p. 114. ↩︎
13. De Sahagún, B. (1540-1585) “Historia general de las cosas de Nueva España”. Madrid: Espasa-Calpe S.A. ↩︎
14. Gayangos, P. (1866) Cartas y relaciones de Hernán Cortés al emperador Carlos V. París: Imprenta central de los ferro-carriles. ↩︎
15. Fernández, S. i Fernández Allende, Y. (2016). Los aztecas y el uso del cacao como moneda. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: Banco Central de la República Argentina. ↩︎
16. Fernández, S. i Fernández Allende, Y. (2016). Los aztecas y el uso del cacao como moneda. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: Banco Central de la República Argentina. ↩︎
17. Fernández, S. i Fernández Allende, Y. (2016). Los aztecas y el uso del cacao como moneda. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: Banco Central de la República Argentina. ↩︎
18. Zanetti, M. (2013). “Cacao y chocolate: del nuevo al viejo mundo a través del español”. A: XLVII Congreso El español, vehículo multicultural. Guijón: Instituto Cervantes, p. 221-228. ↩︎
19. Fernández, S. i Fernández Allende, Y. (2016). Los aztecas y el uso del cacao como moneda. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: Banco Central de la República Argentina. ↩︎
20. Coe, S.D. & Coe, M.D. (2013) The True History of Chocolate. London: Thames & Hudson, p. 165. ↩︎