Entre els segles I i VIII de la nostra era la costa nord del Perú estava habitada pels anomenats moche o mochicas, una societat complexa, amb un sistema econòmic agrícola important i que, a més a més, produiria centenars d’objectes ceràmics que han arribat fins als nostres dies. Els estudiosos han utilitzat la producció ceràmica mochica per entendre com vivien i quina era la visió del món d’aquests indígenes de l’antiguitat, dels quals només podem saber coses a través de l’arqueologia, ja que no utilitzaven l’escriptura. La ceràmica mochica tingué molta importància social: només uns pocs artesans especialitzats podien treballar-la i l’ús dels diferents objectes ceràmics quedava restringit a una minoria, a una elit econòmica i social que donaria un valor simbòlic a les ceràmiques. A les excavacions arqueològiques s’han trobat representacions molt explícites de diferents temàtiques – religioses, morals, humorístiques, naturals, etc. –, però les que criden més l’atenció, que no tenien perquè ser les més importants a l’època, són les que representen diferents actes sexuals. En les representacions mochiques apareixen de forma reiterada diferents escenes – individus masturbant-se, pràctica de fel·lacions, penetracions anals, etc. – però el que ha sorprès a molts estudiosos és la poca presència d’imatges on apareixen penetracions vaginals, fet que xoca molt amb la visió occidental i contemporània de la sexualitat.
Una de les pràctiques sexuals indígenes que més xocà als conqueridors castellans quan arribaren a Amèrica fou la pràctica habitual del sexe anal, la ceràmica mochica ens mostra com segles abans de l’arribada europea a les Índies aquesta pràctica ja era utilitzada. Podem veure, doncs, com els costums sexuals indígenes distaven de forma important dels considerats adequats pels europeus. Cal destacar que mentre a Europa l’Imperi Romà entrava en hores baixes i l’edat medieval i el cristianisme començaven a desenvolupar-se –amb la conseqüent estigmatització de la sexualitat– a Amèrica trobem una visió del sexe completament diferent, que ens costa de comprendre des de l’actualitat, però que cal recordar per entendre que la història va més enllà del Vell Continent. A la resta del món s’estaven desenvolupant múltiples societats, cultures i realitats que poc tenien a veure amb la nostra, però que haurien de tenir la mateixa importància pels estudis històrics.
