El 2010 s’estrenava la pel·lícula Kick Ass, dirigida per Matthew Vaughn i protagonitzada per Aaron Taylor-Johnson i per Chloë Grace Moretz. Aquesta pel·lícula està basada en el còmic homònim escrit i dibuixat per Mark Millar i John Romita Jr.
En aquesta obra Dave Lizewski, el protagonista és un noi adolescent, poc popular i sense cap talent especial, el perfecte antiheroi, surt a combatre el crim i imposar la justícia per la seva mà en els carrers emulant als superherois de còmic que porta tota la vida llegint. Però quan surt al carrer a dur a terme la seva primera tasca contra una banda de joves que terroritzen els veïns el pobre protagonista rep una pallissa brutal amb l’atropellament d’un camió final deixant-lo molt malferit. Després d’aquesta tràgica i còmica escena, Dave, surt del quiròfan havent perdut quasi tota la sensibilitat al dolor per la pèrdua de molts nervis. Això li permet tornar a la càrrega una vegada i una altra amb més o menys sort però mai sense perdre l’entusiasme a l’hora de perseguir valors tan nobles com la justícia i la pau.
De manera semblant fa quatre-cents anys Miguel Cervantes publicava la història de Don Quijote, un petit noble de la Mancha que després de llegir moltíssims llibres de cavalleries decideix portar ell mateix a terme les gestes dels herois que admirava. Enfundat en una armadura vella i rovellada surt al camí amb l’ajuda del seu realista escuder Sancho Panza on cada cop que intenta arreglar un mal acaba sortint-li el tret per la culata, però mai es desanima.
Ambdues històries comparteixen la mateixa essència amb quatre-cents anys de diferència. Tots dos protagonistes són persones anònimes, sense cap talent especial, però busquen crear un lloc millor. Els dos emulen uns personatges que ho poden tot i que mai dubten entre bé i el mal. Personatges que la gent admira i respecte per tot el bé que fan, però quan els nostres protagonistes intenten portar a la realitat aquestes gestes fictícies només es troben amb el fracàs i la burla tant dels personatges que els rodegen com del lector o espectador.
Tots dos personatges, tot i que els separa el temps i l’espai, tenen contextos molt semblants. Els dos viuen en un moment en què els seus països acaben de passar el seu moment de màxima esplendor i tots dos tenen com a referències unes obres fictícies que els recorden les bondats i els bons temps de la seva cultura. Per un eren les obres de cavalleries on s’exaltava l’honor, la cristiandat i la puresa i l’altre té uns còmics on s’exalta el valor i la llibertat. Però tots dos protagonistes veuen que la realitat que els envolta no és aquesta. El món és ple de maldat i de vicis, on honor ja no vol dir res davant la supervivència i l’aparença i la llibertat i el valor han sigut substituïts per l’avarícia i el control. Els dos intenten trencar amb aquesta realitat i crear-ne una de millor, però al final s’adonen que és inútil, que la societat mai ha estat tan bona com ells creien i que la gent no està disposada a canviar.
Per tant podem afirmar que Kick Ass és una història basada totalment en el Quixot i que sempre hi haurà qui voldrà canviar el seu entorn per a bé, tot i que sembli irrealitzable. A l’espectador sempre li han agradat els personatges idealistes sense remei, perquè en el fons tots empatitzem en major o menor mesura amb ells i amb les ganes de canviar el món. Tots hem volgut aquests canvis a millor, però també hem après a riure’ns d’aquells que intenten l’impossible. Aquest és un dels motius pels quals el Quixot és una obra universal, sempre hi haurà idealistes i tots creurem en un món millor, encara que no ens posem d’acord, ni tan sols, en la manera adequada per aconseguir-lo.
