Per citar aquesta publicació

Morató-Aragonés, Marc (2018) "Invasió Iraquiana a l'Iran: inici d'una llarga guerra", Ab Origine Magazine, Efemèrides(22 Setembre) [en línia].
Tags

Invasió Iraquiana a l’Iran: inici d’una llarga guerra

El 22 de setembre de 1980 Saddam Hussein, el president de l’Iraq, feia una de les jugades polítiques més arriscades de la seva vida: envair l’Iran. El 1975 havia firmat a Alger un acord amb el xa persa pel qual havia hagut d’acceptar la sobirania d’aquest sobre certes localitats de població àrab.

Fent honor a la ideologia panarabista del Baas, el partit polític a través del qual governava Iraq, i cobejant les reserves de petroli iranianes al Golf Pèrsic, llançà una ofensiva militar contra el seu veí, aprofitant el fet que, el febrer de 1979, el xa havia hagut d’abandonar el poder i marxar a l’exili, deixant l’Iran en mans d’una sèrie de grups revolucionaris, de tendències ideològiques tan divergents que semblava impossible que arribessin a formar un govern estable.

Acord entre el sha i Saddam Hussein per delimitar les fronteres. Font: Viquipèdia
Acord entre el sha i Saddam Hussein per delimitar les fronteres. Font: Viquipèdia

La maquinària militar de Saddam Hussein dedicà bona part dels seus recursos a la província iraniana del Khuzestan, la població de la qual era àrab, a la qual confiava annexionar-se sense dificultats. No imaginà l’iraquià que la invasió uniria bona part de la societat iraniana entorn de l’aiatol·là Khomeini, un clergue que uns anys abans amb prou feines era conegut més enllà dels cercles religiosos.

L’allau de voluntaris iranians compensà la inferioritat armamentística davant les tropes iraquianes, que es veieren forçades a una acarnissada guerra de trinxeres de vuit anys. El que havia de ser una jugada mestra de Hussein només contribuí a esgotar humanament i material els dos països que, el 20 d’agost de 1988 firmaven un acord de pau en el qual es ratificaven les fronteres prèvies a la guerra.

Saddam Hussein no havia dubtat en emprar armes químiques durant el conflicte i en finançar faccions revolucionàries alternatives; hagué d’enfrontar-se però a revoltes kurdes dins el seu propi territori i a l’hostilitat del govern sirià, liderat també pel partit Baas. Tot i que l’aïllament internacional afectà l’Iran, l’Iraq quedà molt endeutat pel conflicte i el prestigi de Hussein ben tocat, per aquesta raó tres anys més tard s’arriscaria a una nova aventura militar, aquest cop sobre el petit país de Kuwait… amb nefastes conseqüències per a l’Iraq i per a ell mateix.

  • (1990). Graduat en Historia per la Universitat de Barcelona (2013) i màster en Història del món per la Universitat Pompeu Fabra (2015). Investigador especialitzat en la història moderna d’Orient Mitjà i Àsia Central, em vaig formar a la Universitat de Teheran i recentment he completat un màster en diplomàcia pel CEI i una tesi doctoral d’història per la UPF (2021).

Tags

Comparteix i comenta-ho a les xarxes

Compartició en twitter
Compartició en facebook
Compartició en email

Subscriu-te a la nostra newsletter

Per citar aquesta pubicació

Morató-Aragonés, Marc (2018) "Invasió Iraquiana a l'Iran: inici d'una llarga guerra", Ab Origine Magazine, Efemèrides(22 Setembre) [en línia].
Popular

Subscriu-te a la nostra newsletter

Relacionat