Imatge de portada: Estàtua d’August (Font: Wikimedia Commons)
El 23 de setembre de l’any 63 aC va néixer un dels personatges més significatius de la història de Roma. El seu nom era Caius Octavius Thurinus i va ser el primer emperador de l’Imperi romà, el qual perduraria fins a la seva caiguda a Occident l’any 476 dC. August va instaurar el seu principat (27 aC-14 dC) després de la mort del seu oncle Juli Cèsar (100 aC- 44 aC), qui va vetllar per la seva educació i el va protegir a la carrera política. Per això, va rebre el nom de princeps.
Va arribar al poder com a governant individual l’any 27 aC i se li va atorgar el títol d’Augustus, títol donat amb connotació religiosa, lligat amb l’auguri i a l’auctoritas: relació amb la divinitat amb un major poder moral i una autoritat superior a tots els magistrats de l’Estat. Prèviament havia ocupat el poder com a triumvir, amb Marc Antoni i Lèpid. Així doncs, la seva titulació oficial serà a partir d’aquell moment Imperator Caesar Divi filius Augustus. Un altre decret va ser la corona cívica, atorgada a aquell ciutadà que salvava la vida d’altre en alguna batalla on també rebia certs privilegis, com el de col·locar la corona a la porta de la seva casa. També el varen honrar amb un escut d’or (Clipeus virtutis) que significava “el salvador dels ciutadans” pel mèrit de restaurar la República. Aquest escut descrivia les quatre virtuts que definien a August: valor, clemència, justícia i pietat.
L’any 12 aC, quan va morir Emili Lèpid anys després de la batalla d’Actium de l’any 30 aC, August va ser elegit com a Pontífex Màxim (Pontifice Maxime), tenint així una supremacia en el poder religiós de manera oficial. A més, l’any 2 aC el poble i Senat romans li varen concedir el títol de pare de la pàtria (Pater Patriae), convertint-se en el patró de tot l’Imperi romà.
Les característiques més importants del principat d’Octavi August varen ser les reformes de la urbanització que convertiren Roma en una ciutat de monumentalitats i privilegis, realitzant construccions com l’Ara Pacis o el seu fòrum propi. A més, l’any 6 dC va organitzar el territori de la península Itàlica en onze regions. Això va afavorir l’ordre administratiu i fiscal del nou govern del prínceps. Amb aquesta reforma es va contribuir a la recol·lecta d’impostos extraordinaris i va facilitar els processos electorals on l’objectiu era que cap ciutadà hagués de desplaçar-se des de la seva ciutat fins a Roma per exercir el seu dret a vot. Aquesta reorganització territorial també es reflecteix en les províncies, que varen ser distribuïdes en dues categories: les províncies senatorials, vinculades al Senat i que no tenien exèrcit amb l’objectiu d’evitar insurreccions contra el prínceps, i les imperials, amb exèrcit i governades per un llegat d’August nomenat per ell mateix. En l’àmbit militar i probablement imperial, es va crear el Res Gestae, una de les inscripcions llatines més importants del món romà. Es tracta d’un document redactat per Octavi August on parla de la seva carrera política i els càrrecs i honors que va obtenir. A més, comenta les donacions que va fer durant el seu mandat en diners, terres per a soldats i ciutadans de la península Itàlica, i aliments com el blat (frumentum) de manera gratuïta i mensual, així com també els espectacles de gladiadors que organitzà i pagà ell mateix. Això és el que es coneix com la política de panem et circenses. Una tercera part descriu les victòries militars i aliances amb altres nacions. Tota una demostració realitzada amb escultures i arquitectura amb un únic objectiu: propaganda política i militar.
Octavi August no fou només el primer emperador de l’Imperi romà, sinó que també va establir les bases d’aquesta nova etapa de la història en els diferents caràcters que enfrontava Roma amb les diferents províncies i enemics. El prínceps va arribar a ser divinitzat pel mateix Senat, cosa que comportava tenir un culte, sacerdoci i temple propis. A més, al seu enterrament es va fer la cerimònia d’apoteosi per divinitzar-lo, és a dir, el cos de l’emperador era exhibit al camp de Mart en una pira funerària i al voltant se celebraven jocs. Mentre es cremava la pira, els espectadors miraven el cel, ja que hi havia d’aparèixer una àliga per assegurar la seva divinització. El seu llegat perduraria al llarg de tot l’imperi.
