Nèvia Pujol i Bertran

Nèvia Pujol i Bertran

(Castellet i La Gornal, 2000). Estudiant de tercer curs del grau d’Arqueologia a la Universitat de Barcelona amb experiència en treball de camp des dels setze anys en món Ibèric i Paleolític. Tinc la intenció de realitzar el màster de Conservació i Restauració de Béns Culturals en acabar els estudis universitaris i investigar, especialment, sobre l’època medieval.

Les peripècies dels genitals de la font del Geni Català

El disseny de la Font del Geni Català, ubicada a la plaçada Pla de Palau, va ser encarregat a l’arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó per exaltar el regnat d’Isabel II quan s’apropava el seu primer infantament (1851), de manera que s’aconseguís «perpetuar la memoria del natalicio del Príncipe o Princesa de Asturias». L’Acadèmia de Belles Arts, aquell 18 de desembre, va criticar el caràcter de font de l’obra, tot i que Casamajó va entendre que el veritable problema era la representació estatuària de la reina i esva substituir per una al·legoria d’un Geni que sosté una estrella amb la mà dreta.

Perot Rocaguinarda: el «bandoler popular» de la Catalunya del segle XVII

El bandolerisme és un fenomen social que ha ocupat tots els temps amb pics importants durant la República romana, l’Imperi d’August i el període Baix imperial. Va reaparèixer a la Baixa Edat Mitjana mantenint-se fins a mitjans de segle XVI, quan va estendre’s per tot el marc mediterrani afectant països cristians i musulmans. El Principat de Catalunya va ser un dels capdavanters en la qüestió, amb bandolers tan coneguts com Moreu Cisteller, Antoni Roca, Bartomeu Camps, Montserrat Poch, Perot Rocaguinarda, Trucafort, Tallaferro, els germans Margarit i Serrallonga. En aquest article es fa una revisió històrica de la figura del bandoler Perot Rocaguinarda, actiu entre el 1602 i finals de 1611.
Popular
Liberalisme agressiu, ofensiva contra els sindicats: la política econòmica de Margaret Thatcher

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES