abril 20, 2025

Els enemics de Tirant lo Blanc. De la ficció a la realitat

L’article analitza els governs musulmans que apareixen a Tirant lo Blanc, tot contextualitzant-los amb figures reals de l’època de Joanot Martorell. L’autor es basa en personatges contemporanis per crear tant cristians com musulmans, indicant-ne l’origen i jerarquia dins del món islàmic. L’estudi se centra en els sobirans de l’àmbit anatòlic, com el Gran Turc o el rei d’Arminia. A més, examina les fonts que Martorell utilitzà, ja fossin contactes directes amb el món islàmic o textos escrits, i valora fins a quin punt les seves imprecisions es devien a la ignorància o eren recursos narratius per fer més entenedora la novel·la.

Roma locuta, causa finita: Literatura herètica i antiherètica a l’Antiguitat tardana i l’Alta Edat Mitjana 

Aquest article analitza la literatura generada entre els segles IV i VIII en el marc de les principals heretgies cristianes, considerant-la un espai de confrontació doctrinal i construcció identitària. A partir de la resemantització del terme haeresis, s’estudia com la dissidència es va articular discursivament. Es revisen casos com l’arrianisme, el donatisme, el pelagianisme i l’adopcionisme, tot comparant textos herètics i ortodoxos. Figures com sant Agustí o Alcuí de York van desenvolupar una literatura polèmica que ajudà a definir l’ortodòxia. L’article defensa que la dimensió literària de l’heretgia és clau per comprendre la formació del discurs oficial cristià.

Barcelona i el dia que va morir Marilyn: una ciutat per ‘encabir’

El dia que va morir Marilyn de Terenci Moix mostra la transició de la ciutat de Barcelona de la postguerra a la modernitat. Ho fa a través d’una generació atrapada en un passat traumàtic i un futur incert, en mig de la repressió franquista, la censura i la resistència cultural en català. L’evolució de la ciutat il·lustra uns personatges marcats per una memòria històrica molt concreta, una identitat incompresa i un gran desig de llibertat. Moix introdueix temes trencadors i moderns en un context on la cultura era censurada i la literatura en llengua catalana era una declaració d’intencions i una forma de resistència.

EL PÈSOL NEGRE i el ressorgir de l’anarquisme a l’Alt Llobregat 

L’Alt Llobregat va ser un gran centre industrial —miner i tèxtil— des de finals del segle XIX fins la dècada de 1980, i l'anarquisme hi va tenir una força destacada la primera meitat del segle passat. El 1998 apareix una publicació anarquista al Berguedà —i uns anys després a tot l'Alt Llobregat— animada per una nova generació de llibertaris, El Pèsol Negre, que es distribuiria de manera gratuïta als comerços i que tenia una presència social gens menyspreable. Avui, els seus 77 números són una font excel·lent per conèixer la història social d'aquest període (1998-2021) en aquestes comarques.
Popular
Manuel Tagüeña Lacorte: desterrament i càstig, el preu de la dignitat per a un heroi de la Batalla de l’Ebre

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES