The Troubles (II): de l’inici als acords de pau Publicat el 15 d'octubre de 2021 A partir dels anys 1973-1974 els Troubles comencen a esdevenir un conflicte que perdurarà en el temps. El març de 1973, per primer cop, un comando del PIRA va atemptar fora d’Irlanda contra quatre objectius de la capital londinenca. En els atemptats van resultar ferides unes dues-centes persones, i els voluntaris foren capturats a l’aeroport quan es proposaven tornar a l’illa irlandesa. Cap a finals del mateix any, el govern britànic pactà amb els partits SDLP, UUP i Alliance Party, una nova forma d’autogovern per suspendre el Direct Rule i donar autonomia a l’Ulster. El pacte incloïa una nova assemblea amb representació de les dues comunitats, i uns elements de coordinació amb la República d’Irlanda. Aquest acord només va rebre el suport del partit nacionalista SDLP i l’UUP, però rebé el boicot dels republicans, que continuaven tenint l’objectiu d’unificar Irlanda i acabar amb l’ocupació britànica; i sobretot del lleialisme, que veia aquestes noves institucions d’autogovern com una infiltració dels republicans al govern. El maig de 1975, l’Ulster Workers’ Council, lleialista, convocà una vaga general en contra de l’acceptació de l’Acord de Sunningdale, que durà dues setmanes i paralitzà tots els sis comtats. Pel 28 de maig de 1975, tot l’executiu ja havia col·lapsat.
Irlanda 1916-2020: el llarg camí cap a una república de la gent Publicat el 26 de març de 2020 El resultat de les eleccions irlandeses del passat 8 de febrer de 2020 són un reflex, una vegada més, de l’apoderament del poble irlandès. Els moviments socials i feministes han sabut posar a l’agenda política debats que posen en escac el sistema polític imperant. Moltes han estat les comparatives amb les eleccions del 1918 i el despertar social que va posar al Sinn Féin com a partit majoritari a l’illa d’Irlanda. Ha trigat 102 anys en tornar a ser majoritari a Irlanda, agregant un vot d’entre descontent i il·lusió altra vegada.
