Una curiosa historia del sexo

La publicació Una curiosa historia del sexo és el resultat de la tasca d’investigació de la historiadora, professora i escriptora anglesa Kate Lister. Al llarg de la seva carrera acadèmica, Lister s’ha especialitzat en la història literària de la sexualitat i l’època victoriana, entre d’altres. El treball intel·lectual de l’autora no es pot deslligar de la seva tasca divulgativa ni d’un marcat discurs social entorn l’educació sexual en els nostres dies. La carrera establerta a Leeds Trinity University es barreja sovint amb el seu treball com a publicista per iNewsVice i la Welcome Trust. La seva obra destaca per posar el focus en la trajectòria històrica del treball sexual, tant femení com masculí. Qüestió que delimita en el projecte Whores of Yore, plataforma documental per la recerca i els estudis sobre la història de la sexualitat, de la qual n’és comissària. 

La simbiosi creada entre la tasca d’investigació universitària i la branca d’escriptora és la que desemboca en el llibre que avui ressenyam. Una curiosa historia del sexo, traduït al castellà per Isadora Carolina Prieto i Anna Hernández i publicat per l’editorial Capitán Swing, demostra l’avinentesa entre acadèmia i divulgació. El llibre sorgeix dels principals interessos d’estudi de Lister, però arriba a l’abast de temes menys centrals en la seva recerca. 

L’obra sorgeix en un context polític que ha tornat a posar sobre la taula el debat entorn el sexe i el treball sexual. Malgrat que aquest tema no hagi desaparegut mai de les preocupacions de la moral i l’economia, tampoc no s’havia fet mai partícip de tantes veus. La confluència entre les distintes branques del feminisme contemporani han afegit tensió a les postures més tradicionals que envoltaven aquests termes. Ara, però, també parlam de gènere i de drets laborals. A casa nostra, és el cas dels debats de la que s’ha denominat “Llei trans i LGBTI” o la proposta de llei del PSOE en relació amb les treballadores sexuals. La sexualitat, en totes les seves formes, i la implicació moral, social i econòmica que l’envolten, és un tema a l’ordre del dia arreu del món. Kate Lister n’és conscient i cerca respondre a certes preocupacions actuals amb perspectives històriques. Una curiosa historia del sexo és, sobretot, un intent per respondre amb l’ull de l’historiador a un grapat de visions actuals entorn la sexualitat i les seves implicacions socials.

La historiadora ens avisa, ja a la introducció, que no pretén fer un estudi exhaustiu de la història del sexe, sinó brindar-nos un conjunt de mostres d’aquesta des de l’òptica de les inquietuds actuals. Per fer-ho, Lister divideix el relat en vuit blocs, encapçalats pel sexe i els seus relatius: mots, vulves, penis, alimentació, màquines, higiene, reproducció i diners. El debat actual serveix de punt de partida de cada capítol, seguit d’una regressió històrica i coronat amb el retorn al present i l’opinió de l’autora al respecte. Cadascun dels blocs està subdividit per capítols que se centren en l’evolució d’una temàtica al llarg del temps o en l’estudi d’un fet sexual en un període històric concret. Així doncs, a mesura que avançam en la lectura, podem trobar narracions entorn l’origen i els canvis del preservatiu o sobre l’avortament a la Gran Bretanya del segle XVIII. D’aquesta manera, l’autora pretén traçar el recorregut d’alguns dels temes centrals fins el panorama actual.

L’arrest de la procuradora d’avortaments Ann Lohman (coneguda com a Madame Restell) per Anthony Comstock. Il·lustració publicada al New York Illustrated Times el 23 de febrer de 1878. Font: Wikimedia Commons.

Al llarg del llibre podem endinsar-nos en temes d’etimologia lligada a l’àmbit sexual, les conseqüències de la colonització en el sexe, els trasplantaments testiculars del segle XX, els afrodisíacs i els anafrodisíacs gastronòmics, els vibradors victorians, la introducció del ciclisme femení com a alliberació sexual, les olors a l’edat mitjana, la trajectòria del pèl púbic i les dutxes vaginals, la menstruació, el treball sexual al món clàssic i el treball sexual masculí, entre d’altres. Lister ens guia pel passat històric per tal d’entendre el desenvolupament i les transformacions de la sexualitat fins als nostres dies.

Una curiosa historia del sexo presenta una lectura fàcil i relaxada. Sense perdre la qualitat de la seva investigació, Lister acompanya al lector/a amb un to proper i entenedor, caracteritzat pels tocs d’humor que fan més amens els moments de puntualització científica. En aquest sentit, es fa patent l’experiència de l’autora en l’àmbit de publicista. La historiadora presenta els resultats amb caràcter divulgatiu, mentre que la part d’escriptora assoleix crear una narrativa del tot interessant, que et farà complicat deixar la lectura en molts moments. De manera orgànica, l’autora aconsegueix arribar al seu públic i fer-nos pròpies les visions presentades.

El lector/a ha de tenir present, però, que tot i no especificar-se en el llibre, Lister treballa sobretot el territori anglès i que les concretes i puntuals referències a altres localitzacions són, ben bé, comentaris gairebé residuals. Tenint en compte l’elevada responsabilitat d’intentar explicar una trajectòria històrica del sexe seria més convenient que el volum s’hagués centrat en una localització concreta. Ja que, així com està escrit el llibre, podríem arribar a fer universals algunes de les afirmacions històriques que són característiques tan sols de contextos concrets. És en aquest punt que se’m fa difícil l’estil de Lister que pretén lligar la història de l’antiga Grècia i Roma amb una Gran Bretanya d’època moderna. Aquestes legitimacions de discurs no són noves en l’àmbit historiogràfic, però cal advertir-les i concretar-les al públic menys versat en la matèria. 

Lligat a la problemàtica de la concreció territorial, s’hi suma la manca de contextualització d’alguns capítols. Així com en diversos capítols, com és el cas de “En bicicleta. Sexo y ciclismo”, sí que tracta el context victorià, en altres com ara “No aguantes la respiración. Sexo y olores en la Edad Media” no delimita el seu context. Aquest exemple probablement s’explica per la trajectòria de la mateixa autora que, com ja hem especificat abans, basa gran part de la seva recerca en l’època victoriana. Fet que no justifica tractar l’edat mitjana ―període, recordem, que s’estén més o menys deu segles― amb la mateixa facilitat amb el que es tracta l’època victoriana ―temps que no supera els setanta anys―. 

Il·lustració signada per Samuel D. Ehrhart titulada “La bicicleta – La gran reformadora del vestuari del segle XIX!”, publicada el 1895 per Keppler & Schwarzmann. Font: Library of Congress.

A la concreció en funció d’època i territori es troba a faltar una breu explicació dels motius socials i econòmics de les actituds i costums envers el sexe. És cert que Lister apunta alguns comentaris en aquesta direcció, però no acaba de lligar la trajectòria del sexe amb les seves implicacions materials en cadascuna de les èpoques tractades. Tracta paral·lelament la funció del Patriarcat al llarg de les transformacions sexuals, però no menciona el paper de les jerarquies socials, amb l’excepció del capítol “Colonizar el coño. Una historia de fetichización racial” i algun petit apunt a “Robo de glándulas. Trasplantes testiculares en el siglo XX”. La falta de comentari social en els punts de vista històrics sí que canvia en els fragments que parla de l’actualitat, en els quals apropa els termes sexuals a les relacions materials del moment.

Dos punts centrals tampoc han pogut encabir-se en aquest estudi: la diversitat de gènere i les seves implicacions a cada context històric ―a favor seu cal comentar que sí que tracta puntualment individus transsexuals― i la veu d’un nombre més elevat de dones que han tractat el sexe en diverses èpoques. És d’estranyar que en una publicació com aquesta, farcida d’opinions de l’autora a favor de l’alliberament sexual, hi hagi tan poques referències a textos escrits per dones al llarg del temps, així com la manca d’estudis entorn el sexe LGBTI. És encara més estrany que el colofó finalitzi amb una cita de Woody Allen, després de l’aposta ferma de l’autora per una història de l’alliberament sexual. 

Tanmateix, la lectura ens deixa amb molts moments de bon regust, sobretot en els casos que Lister desmenteix alguns dels majors mites sobre la història del sexe, com és el cas de la generalització de les males olors medievals o la invenció dels vibradors lligada a la histèria, entre d’altres. El lector/a també pot gaudir d’un inicial estudi en termes etimològics i literaris, que aporta molta llum als usos i desusos de la terminologia sexual que empram avui en dia.

Lister aporta opinions personals formades que lliga amb els estudis històrics, brindant-nos un llibre que és al mateix temps una introducció a la història del sexe i un breu manual d’educació sexual. Moltes de les mancances que he apuntat anteriorment es poden entendre a causa de l’extensió de l’obra, com la mateixa autora comenta en diversos punts del llibre. Kate Lister s’enfronta a una tasca agosarada que acaba resolent de manera satisfactòria en un volum ideal per exercir el paper de lectura introductòria i lúdica al món de la historiografia sexual. Una curiosa historia del sexo serveix, doncs, d’eina divulgativa per entendre alguns dels debats més estesos entorn el sexe en l’actualitat. Si, a més de convertir-te en la persona que conta anècdotes contrastades sobre la sexualitat humana, vols riure una estona, aquesta ha de ser la teva propera lectura.

  • (Alcúdia, 1997). Graduada en Humanitats, menció en Estudis Antics i Medievals (UPF) i Màster de Cultures Medievals (UB). Ha enfocat la seva recerca en els estudis de la Matèria de Bretanya i l'expressió de gènere i sexualitat a la literatura medieval.

Comparteix i comenta-ho a les xarxes

Compartició en twitter
Compartició en facebook
Compartició en email

Subscriu-te a la nostra newsletter

Subscriu-te a la nostra newsletter

Fitxa Técnica

Autor/a: Kate
Lister
Editorial: Capitán Swing
Any de publicació: 2022

Per citar aquesta publicació

Truyols Grossi, Clàudia (2022), "Una curiosa historia del sexo", Ab Origine Magazine, Ressenyes (6 desembre) [en línia].

Relacionat