La fi del control policial és una traducció al català de l’obra del sociòleg i professor del Brooklin College Alex S. Vitale, publicada el 2017 sota el nom de “The End of Policing”. L’editorial Tigre de Paper publica l’edició en català d’aquest assaig que posa en qüestió l’estructura policial dels Estats Units d’Amèrica. La traducció és a càrrec de Lourdes Bigorra, i compta amb un pròleg de la periodista Nora Miralles, especialitzada en anàlisi internacional.
Hi ha certs dogmes socialment acceptats, i quan alguna cosa esdevé un mantra, això implica acriticisme a gran escala, i una confiança absoluta en el fet que les seves paraules esdevenen certes a base de la repetició. Però son certs aquests mantres? Per a construir una societat més amplia, més humana i sensible a les dificultats del veí, cal analitzar allò que ens envolta, posar-hi la lupa i examinar-ho a consciència per tal de millorar-ho. És el cas d’aquest llibre. Les autoanomeades forces d’ordre tenen un impacte directe a la vida de la població, bé dirigint el trànsit, desnonant una família o dissolent manifestacions. També tenen un impacte administratiu o burocràtic a l’hora de renovar el carnet d’identitat o ser acusat en un judici.
Si existeix una força amb un poder tal sobre la població, caldria revisar-lo sovint per a supeditar-lo a les necessitats d’aquesta. Així doncs, sorgeixen vàries preguntes: Per què va néixer la policia? Quina ha estat la seva funció des d’aleshores? Quines funcions té actualment? Quins filtres passen les seves actuacions? Es sotmet a revisions? Quina és la perspectiva de millora? El vell món es mor. El nou tarda en aparèixer. I en aquest clarobscur, sorgeixen els monstres. Aquest llibre és un punt de partida per a un criticisme constructiu per veure l’actualitat policial dels Estats Units, i copsar si realment la policia té un impacte positiu per la societat o per contra son els defensors dels monstres dels que Antonio Gramsci parlava.
A nivell descriptiu, el llibre consta de deu capítols en els quals s’aborden les diverses perspectives de l’acció policial. En cada un d’aquests, a més, es mostra un estat de la qüestió de cada angle, una revisió de les reformes aplicades i dels resultats d’aquestes, i una proposta alternativa de reforma, o inclús canvi substancial.
En el primer apartat, es realitza una descripció de la mentalitat de la policia i de la infraestructura de la qual disposa. Es posa sobre la taula la quantitat d’armes de foc de que disposen i dels mecanismes pels quals les obtenen. A més, s’inicia un fil que seguirà essent enfocat al llarg de tot el llibre: els prejudicis de la policia per qüestió de raça i classe. També s’enumeren les diferents reformes aplicades per tal de regular l’entramat policial, com poden ser formació per als agents per tal de poder interpretar les diferents situacions, afavorir la diversitat racial dins del cos policial, l’agilització de la justícia per a processar comportaments inadequats dins del cos, polítiques de policia de proximitat, intervenció d’estaments federals i inclús les famoses càmeres corporals. Tots aquests recursos, ja aplicats, s’exposen de tal manera que se’n pot veure l’impacte real. Finalment, es planteja un model més en consonància amb els problemes plantejats, tot indicant el problema de mentalitat subjacent. Mentre la policia segueixi sent el garant del status quo, no es podrà realitzar cap viratge ni millora.
El següent capítol és un recorregut per la història de la policia i l’evolució de la seva funció. Si bé actualment té una funció liberal d’ús de la força per mantenir un equilibri econòmic, en els seus orígens no diferia tant de l’actualitat. L’aparició dels primers cossos policials, com el de Londres, va generar una escola d’actuació policial. Aquests estaven enfocats a la repressió dels disturbis polítics, com a conseqüència de la revolució industrial, o la repressió del domini anglès a l’illa d’Irlanda. Així doncs, els estaments polítics dels Estats Units van aprendre’n per tal de reprimir els mateixos moviments i mantenir la jerarquia racial de la societat del Nou Món. Es van anar generant cossos per expandir el poder de l’estat, com per exemple el cas dels Rangers de Texas, que van tenir un paper molt important en el domini de la zona disputada amb Mèxic i els immigrants provinents d’allí. Finalment, després de repassar la funció policial durant la postguerra i la Guerra Freda, l’anàlisi arriba fins a l’actualitat, on repassa breument les vessants que es comenten en profunditat en els següents capítols.
El tercer capítol parla d’una qüestió alarmant: la de la relació directa entre escoles i presons. La presencia de policies a les escoles genera una dinàmica negativa en dos sentits: es deixa una part important de la pedagogia a policies poc o gens formats, i es produeix una espiral de detencions de menors, ja que si et detenen una primera vegada, és molt més fàcil que es doni una segona detenció. Tot això sumat a la qüestió racial, on es veu clarament un augment de detencions depenent del color de la pell del detingut.
El quart apartat fa referència a la relació entre persones amb trastorns mentals i la policia. Les persones amb malalties mentals poden crear algun tipus de problemes de convivència, i sovint és la policia qui intervé, degut a la inexistència d’un sistema de salut mental pública de qualitat. Tenint en compte la tipologia de policia i la ideologia d’aquesta, molts encontres acaben de la pitjor manera, i és un aspecte també força preocupant, que sovint no es pren en consideració. A més, es destaca el fet econòmic de mantenir aquestes dinàmiques, que encareixen el sistema judicial.
En la mateixa línia es mou el cinquè capítol, que tracta la relació entre la policia i els sense llar. La gestió d’aquest col·lectiu la duu a terme la policia, fent que passin per calabossos i presó per pal·liar les problemàtiques que es generen. En aquests casos, es reivindica una millor atenció sanitària i social per treure aquest col·lectiu de situacions de risc i, a més, estalviar fons públics. També entra en la equació un factor purament econòmic: la presència de persones sense sostre fa percebre un barri com de mala qualitat, fent baixar els preus dels habitatges, fet que fa que les polítiques liberals incitin l’expulsió del col·lectiu en barris revaloritzats. Per tant, la policia esdevé garant dels interessos liberals. La solució definitiva, doncs, no passa per reformes de caire estètic sinó en una reestructuració total del sistema.
En una altra línia s’enfoquen els següents tres capítols: la qüestió del treball sexual, de les drogues i de les bandes organitzades. Si bé cada aspecte es tracta en un capítol propi, la idea general és la mateixa, i es que l’acció policial no redueix l’impacte d’aquestes tres branques, al contrari, les estimula. A banda, aquestes tres branques estan entrelligades i la seva presència, sovint conjunta, en el mercat negre. Per un costat, el treball sexual té una problemàtica en dos nivells, que son l’econòmic i el moral. La capacitat de lucre que es pot extreure del treball sexual sovint és més elevada que la que es dona en treballs socialment acceptats, i moltes persones prefereixen la prostitució abans que veure’s en un treball poc lucratiu. D’altra banda, la societat, i entre ella la policia, sol tenir una visió condescendent d’aquest treball, que marginalitza i veu amb condescendència aquesta perspectiva, fent que la seva millora a nivell social sigui més complexa. Així doncs, la regularització i legalització d’aquest ofici es planteja no com una alternativa viable, sinó com un mecanisme que garanteix la sindicació i els drets laborals del gremi.
Les drogues i la guerra policial en contra d’elles també es un aspecte complex. Només cal veure el seu nul impacte sobre el mercat negre, però sí que en justifica la militarització i l’enduriment de la policia. Al llarg del capítol es fa un repàs de les diferents guerres que s’han realitzat a nivell federal i el seu efecte real. Ja sigui per la confiscació de propietats o la política de finestres trencades, o fins i tot la justificació de la presència d’equips SWAT per tot arreu, la guerra contra les drogues té com objectiu reforçar la policia i reprimir les persones de color i els barris empobrits, que es on tenen més impacte. També, doncs, la solució que es presenta és una legalització per garantir la qualitat de les drogues, evitar les sobredosis i poder fer campanyes amb un control del mercat.
Finalment,es presenta el tema de les bandes organitzades, plantejant una idea que serà ja estructural: la capacitat que té la societat per advertir i prevenir la delinqüència. Perquè aquest és el principal problema que plantegen les bandes, que a l’estar tan integrades dins de la societat del barri o zona on actuïn, rebran la protecció dels seus veïns, que tenen un vincle afectiu i social amb els seus components i una relació passivo agressiva amb la policia. Es generen dinàmiques de sospita constant del jovent d’un barri conflictiu, es deté aquest jovent i reacciona estant cada vegada més en contra de la policia. Tot i que les reformes han anat en direcció de crear confiança entre la policia i els habitants d’aquests barris, l’única alternativa viable és millorar la qualitat de vida en aquests llocs i deixar que la seva pròpia societat identifiqui els possibles punts a intervenir.
El penúltim capítol ens parla de la policia fronterera. L’autor destaca la importància d’entendre que no es tracta de negar l’entrada de persones en situació irregular, sinó de generar immigrants il·legals que poden ser explotats amb salaris molt més reduïts i sense cobertura mèdica ni cap cura de l’empresari, generant un sistema de castes. A més hi ha interessos en les presons privades i amb afany de lucre, i un enfortiment de la Patrulla Fronterera com a força policial a gran escala, amb capacitat inclús d’extradir persones per motius polítics, acadèmics i periodístics. Les reformes, vist el blindatge que es dona a aquest cos, son inversemblants, i la solució única, basada en l’experiència de la Unió Europea (a nivell intern), passa per permetre el lliure trànsit a les persones.
L’últim capítol es centra en la funció política de la policia. Es repassa el paper que ha tingut la policia a nivell de repressió al llarg de la història, ja que ha tingut un impacte significatiu en els moviments obrers del segle XIX i XX, sobretot en la Guerra Freda i la desmobilització de cèl·lules anticapitalistes situades als Estats Units. Aquesta lluita ha generat una capacitat de reacció i unes metodologies molt variades, com per exemple incitar a l’acció a través de provocadors per precipitar i encausar presumptes terroristes fins a controlar informació i opinió o dirigir manifestacions i reduir-ne l’impacte. Es conclou que la policia és eminentment un òrgan de domini polític i de control de la dissidència per tal de mantenir l’equilibri social i econòmic.
Aquest llibre resulta fonamental per entendre les dinàmiques socials i la relació d’aquestes amb la policia. En un estat on la preeminència neoliberal domina gran escala, resulta un bon punt d’observació per veure fins on es pot arribar per tal de mantenir un domini a través de les forces d’ordre. Resulten tan aclaparadores les dades i estadístiques que es presenten, els casos que se’ns presenten aïllats pels mitjans però que presentats tots junts impacten, que fa canviar la perspectiva que es pot tenir de la policia i del seu impacte sobre la societat. Les diferents rames i funcions establertes arrelen dins de la comunitat i intercedeixen tant en l’àmbit quotidià com a gran escala, i entreveuen una defensa i estructura realment alarmant. De la mateixa manera que les arrels compacten la terra i aconsegueixen mantenir impertorbable el sòl, la policia arriba fins a capes molt profundes i en compacta la societat, eliminant la crítica i la raó de qualsevol funció.
D’altra banda, val a dir que les alternatives presentades es mostren com la situació que hauria d’acabar sent, no com un primer pas per posar-hi solució. Cert és que abans de la reflexió cal un anàlisi tant contundent com el del llibre, però convé, com a expert en una matèria, poder posar la primera pedra del que es creu que ha de ser la solució. També és rellevant mencionar que la distància geogràfica i estructural fa que certs punts no siguin extrapolables i costi, des de la perspectiva catalana, poder entendre, per exemple la relació entre policia i escola, fet més difícil de trobar aquí.
De lectura obligatòria, aquest llibre esdevé un puntal per a entendre el gènesi, l’evolució i la funció actual de la policia. Si bé la societat està regulada per la policia, cal que la societat conegui a fons aquesta institució per a poder posar-la a revisió. Si no es pot fer aquest judici de valor, esdevindrà la guàrdia pretoriana del segle XXI.
