Número 57 (desembre 2020)

Manuel Tagüeña Lacorte: desterrament i càstig, el preu de la dignitat per a un heroi de la Batalla de l’Ebre

Manuel Tagüeña Lacorte, tinent coronel de l’Exèrcit republicà espanyol i heroi de la Batalla de l’Ebre, va viure la seva vida sempre situada entre dues guerres, com va recollir a les seves memòries: entre la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial; però també entre els seus principis polítics i els del Partit Comunista; entre la ciència que sempre va practicar com a físic i metge de professió i una brillant carrera militar; entre el preu que va pagar per ser coherent amb els seus principis i l’èxit que li assegurava ser traïdor als seus principis.

De la Cort al servei dels orfes: madona Estàcia i l’Hospital de la Santa Creu

El present article tracta sobre les dones que treballaven a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona durant el segle XV, en ple context de la reforma hospitalària de l’Occident europeu. Més concretament, se centra en l’interessant cas de la comtessa siciliana Anastasia Spatafora. Les conclusions d’aquest treball permeten acostar-nos a una realitat laboral molt complexa i heterogènia del món assistencial a l’Hospital de la Santa Creu.

«Els partidaris de la pseudohistòria falsament catalanista menyspreen profundament la història de Catalunya» – Entrevista a Vicent Baydal i Cristian Palomo

La publicació de Pseudohistòria contra Catalunya: de l’espanyolisme a la Nova Història (Eumo, 2020) ha causat una gran expectació entre la historiografia i la societat catalana. També en el si del nostre equip, que el passat febrer va assistir entusiasmat a la seva massiva presentació a la Central del Raval de Barcelona. Essent ja a desembre, i havent assolit la seva tercera edició, podem afirmar que Pseudohistòria contra Catalunya ha esdevingut un llibre d’absoluta referència en el seu àmbit i un dels més venuts en català en l’àmbit de la no-ficció d’enguany. Segurament, si volguéssim tractar cadascun dels afers dels quals s’ocupa el llibre, caldria dedicar una entrevista particular a cada un dels historiadors que els han escrit. Per tal de focalitzar-nos en el pal de paller de l’obra, en aquesta entrevista tractarem de definir acuradament les característiques de la pseudohistòria, tot analitzant la intenció i el rerefons del llibre.

Pensament educatiu i realitat escolar a la Catalunya del primer franquisme (1939-1957)

Durant l’etapa del primer franquisme (1939-1959), la realitat escolar catalana va patir una transformació radical i sobtada respecte de les dinàmiques que s’havien anat concretant al Principat durant el primer terç del segle XX. A través del Ministerio de Educación Nacional, la dictadura va orquestrar una nova política cultural i educativa fonamentada en un ideari neoescolàstic de caràcter integrista i ultraconservador, dedicada al desmantellament del sistema educatiu implantat per la Generalitat republicana i a la substitució dels plantejaments pedagògics del moviment de l’Escola Nova.

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES