«Malgrat no estar a les institucions, l’extrema dreta té capacitat, des de la Transició, de marcar alguns temes de l’agenda política» – Entrevista a Jordi Borràs i Carles Viñas Publicat el 15 de juny de 2018 Són dues de les persones que més saben sobre l’extrema dreta i el feixisme i que més pedagogia estan fent en aquests últims mesos per clarificar i explicar un temps on aquells que alcen el braç i bramen tornen a tenir protagonisme. Ens trobem amb Jordi Borràs i Carles Viñes per parlar de conceptes relliscosos, que sovint emprem com a sinònims, malgrat que no ho siguin: és el mateix parlar d’extrema dreta que de violència ultradretana? Existeixen encara els feixistes? Com ha condicionat (i condiciona) l’extrema dreta la democràcia espanyola? Quin paper va tenir la violència ultradretana durant la Transició? Parlem sobre això: gent que traspassa línies polítiques, de conspiració, de violència, de clavegueres de l’estat, et
Quatre-cents anys de resistència a la colonització: el cas dels kuna de Panamà Publicat el 15 de juny de 2018 Avui dia a Panamà existeixen sis comarques indígenes, sis “autonomies” en les quals l’estat cedeix una sèrie de competències als natius americans que les habiten.
Alerta bombes!: els bombardejos sobre Barcelona i l’auto-organització ciutadana per a sobreviure’n Publicat el 15 de juny de 2018 La Guerra Civil espanyola descrita com un dels episodis de reacció i venjança política més cruels del segle XX tingué entre les seves principals víctimes la població civil indefensa.
La sexualitat i l’anarquisme (1900-1939): contracultura o continuïtat? Publicat el 15 de juny de 2018 Durant el primer terç del segle XX es produïren a Espanya una sèrie d'iniciatives de difusió científica i d'actuació social i política que tenien per finalitat modificar les idees i conceptes entorn a la sexualitat.
Ser mares per la pàtria: les dones en el primer franquisme (1939-1959) Publicat el 15 de juny de 2018 La victòria franquista a la guerra civil suposà l’abandonament de totes aquelles mesures progressistes aprovades durant el període republicà, sota la voluntat de les autoritats franquistes de retornar a la societat espanyola més tradicional, també des d’un punt de vista de gènere.
Els cultes mistèrics i el cristianisme (II): el pensament misterosòfic, entre la llum i les tenebres Publicat el 15 de juny de 2018 "I mentre encara vivim, pel que sembla, ens acostarem més al saber en la mesura en què no tinguem relació ni comunió amb el cos, exceptuant el que sigui d'absoluta necessitat, i no ens contaminem de la seva natura, sinó que procurem mantenir-nos-en purs fins que el déu es complagui d'alliberar-nos.