Número 66 (octubre 2021)

Cocaïna, sexe, cabarets i pistoles: els baixos fons barcelonins (1914-1929)

“Mandanga”. I, si era de bona qualitat, se l’anomenava “mandanga chachi”. La que circulava entre els bons cabarets era nomenada “cocó”. Tot i que també feu fortuna un altre apel·latiu: “nievita”. I no era un negoci menor. D’acord amb el periodista Paco Villar, el negoci de la cocaïna movia cada nit milers de pessetes de l’època. Tothom en consumia. Francisco Madrid (1900-52), un dels millors periodistes de la seva època, relatava com alguns farmacèutics feien un petit sobresou gràcies a la sobreexplotació d’una substància que en aquells moments encara era considerada medicinal.

«No es podia afrontar la guerra contra els cimarrons, eren massa, i la colònia no tenia soldats ni diners per combatre’ls» – Entrevista a Marta Hidalgo

La Marta ens parlarà del fenomen del cimarronatge al Panamà del segle XVI. Les primeres dècades de presència castellana al Panamà van suposar la desaparició fulminant d’una part molt important de la seva població nativa. Els pobladors que van començar a construir una colònia a l’anomenat regne de “Tierra Firme”, davant la impossibilitat d’utilitzar indígenes com a força de treball –ja que els havien fet desaparèixer–, van començar a importar milers de persones africanes, que arribaven a Amèrica com esclaves i que van ser els protagonistes d’una sèrie de revoltes i rebel·lions que van fer trontollar l’ordre colonial a la zona durant gran part del primer segle de domini hispànic de l’anomenat Nou Món.

Els canvis polítics, religiosos i artístics promoguts pel faraó Akhenaton

La civilització de l’Antic Egipte es va desenvolupar durant més de tres mil·lennis aproximadament, però en el present escrit ens centrarem en la Dinastia XVIII, en l’Imperi Nou, període considerat per diversos egiptòlegs com el moment de màxima esplendor de l’Antic Egipte, a causa de la prosperitat econòmica, als grans projectes artístics realitzats i a l’expansió territorial d’Egipte. Tanmateix, fou una dinastia marcada per grans personalitats, com per exemple la faraona Hatxepsut, el faraó Amenhotep III o el faraó Amenhotep IV, més conegut com a Akhenaton, el qual ens interessa particularment, perquè durant el seu regnat va intentar dur a terme una mena de reforma politicoreligiosa, un fet vertaderament insòlit en la història de l’Antic Egipte.

La Companyia de Jesús: la seva expulsió dels territoris espanyols

La Companyia de Jesús va néixer entre 1538 i 1541 en un convuls context religiós. El progressiu avenç del protestantisme, l’inici del moviment de l’observança i moviments com l’erasmisme varen fer que les autoritats catòliques europees consideressin la necessitat de convocar un Concili general que arribaria en 1545 amb el Concili de Trento. Sorgida com un dels instruments de la Contrareforma dins de la lluita de l’Església catòlica contra la reforma protestant, la Companyia de Jesús va ser fundada per Ignacio López de Loyola (1491-1556), home amb una intensa activitat militar i cortesana que a principis del segle XVI comença a apropar-se a la mística més intel·lectual.

The Troubles (II): de l’inici als acords de pau

En aquesta segona part, analitzem com a, partir dels anys 1973-1974, els Troubles comencen a esdevenir un conflicte que perdurarà en el temps. Ens centrarem en tres grans esdeveniments: el març de 1973, per primer cop, un comando del PIRA va atemptar fora d'Irlanda contra quatre objectius de la capital londinenca. Cap a finals del mateix any, el govern britànic pactà amb els partits SDLP, UUP i Alliance Party, una nova forma d'autogovern per suspendre el Direct Rule i donar autonomia a l'Ulster. I, finalment, el maig de 1975, l'Ulster Workers' Council, lleialista, convocà una vaga general en contra de l'acceptació de l'Acord de Sunningdale, que durà dues setmanes i paralitzà tots els sis comtats.

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES