Les revoltes del suro: de l’artesanat a la indústria (I) Publicat el 15 de juny de 2019 El suro, com és sabut, és l’escorça de l’alzina surera, la qual ha estat utilitzada des d’antic per a diversos propòsits. El seu aprofitament el trobem mencionat en textos de Teofrast (IV a.C.), Cató (III-II a.C.), Varró (II-I a.C.), Plini el Vell (I d.C.) i Plutarc (I-II d.C.).
L’educació espartana com a element distintiu: l’Agogé Publicat el 15 de juny de 2019 És un mèrit (i forma part del genoma hel·lè) el fet de distingir-se en la concepció de la política i de la societat, i, com a conseqüència, en l'educació.
El genocidi maia a Guatemala (1978-1986) Publicat el 15 de juny de 2019 Pocs anys abans que Francis Fukuyama sentenciés el final de la història, la Guerra Freda continuava afectant territoris d’arreu del món. És ben sabut que, més enllà de la retòrica de la lluita entre dos grans gegants –els EUA i l’URSS–, el conflicte es fragmentà en molts “petits” conflictes que afectaven diversos països, normalment empobrits.
La Societat de Nacions i el dret a l’autodeterminació després de la Gran Guerra Publicat el 15 de juny de 2019 Aquest article d’actualitat vol fer balanç d’aquests cent anys transcorreguts entre la Conferència de París (1919) i l’actualitat, posant el focus en els valors de pau i el dret a l’autodeterminació; valors que anaven a combatre els imperis centrals d’Europa en aquell moment; sobretot el Segon Reich alemany i l’Imperi Austrohongarès.
«Les substitucions lingüístiques sempre són lentes i imperceptibles» – Entrevista a Jaume Medina Publicat el 15 de juny de 2019 A l'entrevista d'aquest mes parlem amb el Dr. Jaume Medina a la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma, un edifici que, com ens explica, el mateix Medina va estrenar l’any 1973. Un cop ens trobem en el seu despatx decidim traslladar-nos a un espai més tranquil, ja que a final de curs els passadissos de qualsevol departament universitari són concorreguts per nombrosos estudiants que volen acabar d’afinar els resultats acadèmics. El lloc tranquil, el trobem al seminari que porta el nom de Manuel Balasch, un dels hel·lenistes catalans més importants del segle XX. L’espai és idoni per a parlar del nostre passat en relació amb el món clàssic, i de tot el que en sorgí.