Número 99 (abril 2025)

 «Avui dia guanya el que s’hauria anomenat abans una recepció estètica, però conscient d’haver-se tret de sobre tota una connotació política que no juga a favor ni del cant ni del públic del cant.» – Entrevista a Joan Dalmases Paredes. 

El cant dels Nibelungs és una de les grans obres literàries que ens va llegar l’edat mitjana. Aquest cant èpic amb orígens orals es posa per escrit en el segle XIII, tot i que arrossega tot un bagatge històricoliterari ancestral. A mitjans del segle XVIII (al 1756) Jacob Hermann Obereit, fi lòleg alemany, va redescobrir el text tal com el coneixem avui dia. Ara, aquest clàssic ha estat traduït per primera vegada al català per Joan Dalmases, professor, germanista i traductor, que ens parla sobre l’impacte que tingué aquesta obra en el seu context medieval, així com de les diverses formes en què s’ha utilitzat políticament al llarg de la seva història fi ns a l’actualitat. Una clara manifestació de com literatura i història entren en diàleg. Una obra facilitada al públic actual mercès a l’aposta de l’editorial Adesiara per editar aquest gran clàssic.

Els enemics de Tirant lo Blanc. De la ficció a la realitat

L’article analitza els governs musulmans que apareixen a Tirant lo Blanc, tot contextualitzant-los amb figures reals de l’època de Joanot Martorell. L’autor es basa en personatges contemporanis per crear tant cristians com musulmans, indicant-ne l’origen i jerarquia dins del món islàmic. L’estudi se centra en els sobirans de l’àmbit anatòlic, com el Gran Turc o el rei d’Arminia. A més, examina les fonts que Martorell utilitzà, ja fossin contactes directes amb el món islàmic o textos escrits, i valora fins a quin punt les seves imprecisions es devien a la ignorància o eren recursos narratius per fer més entenedora la novel·la.

Roma locuta, causa finita: Literatura herètica i antiherètica a l’Antiguitat tardana i l’Alta Edat Mitjana 

Aquest article analitza la literatura generada entre els segles IV i VIII en el marc de les principals heretgies cristianes, considerant-la un espai de confrontació doctrinal i construcció identitària. A partir de la resemantització del terme haeresis, s’estudia com la dissidència es va articular discursivament. Es revisen casos com l’arrianisme, el donatisme, el pelagianisme i l’adopcionisme, tot comparant textos herètics i ortodoxos. Figures com sant Agustí o Alcuí de York van desenvolupar una literatura polèmica que ajudà a definir l’ortodòxia. L’article defensa que la dimensió literària de l’heretgia és clau per comprendre la formació del discurs oficial cristià.

Barcelona i el dia que va morir Marilyn: una ciutat per ‘encabir’

El dia que va morir Marilyn de Terenci Moix mostra la transició de la ciutat de Barcelona de la postguerra a la modernitat. Ho fa a través d’una generació atrapada en un passat traumàtic i un futur incert, en mig de la repressió franquista, la censura i la resistència cultural en català. L’evolució de la ciutat il·lustra uns personatges marcats per una memòria històrica molt concreta, una identitat incompresa i un gran desig de llibertat. Moix introdueix temes trencadors i moderns en un context on la cultura era censurada i la literatura en llengua catalana era una declaració d’intencions i una forma de resistència.

EL PÈSOL NEGRE i el ressorgir de l’anarquisme a l’Alt Llobregat 

L’Alt Llobregat va ser un gran centre industrial —miner i tèxtil— des de finals del segle XIX fins la dècada de 1980, i l'anarquisme hi va tenir una força destacada la primera meitat del segle passat. El 1998 apareix una publicació anarquista al Berguedà —i uns anys després a tot l'Alt Llobregat— animada per una nova generació de llibertaris, El Pèsol Negre, que es distribuiria de manera gratuïta als comerços i que tenia una presència social gens menyspreable. Avui, els seus 77 números són una font excel·lent per conèixer la història social d'aquest període (1998-2021) en aquestes comarques.

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES