Número 49 (març 2020)

«Les dones vídues baixmedievals barcelonines estan presents a les fonts; només cal voler-les llegir per trobar-les» – Entrevista a Mireia Comas

Què significava ser viuda a la Baixa Edat Mitjana? Per quin procés i etapes passaven les viudes un cop adquirien aquesta categoria i perdien l’estatus de dones casades? Quina era la seva condició legal? El col·lectiu de les viudes baixmedievals era classificat sota la categoria de «miserabiles persone». Què suposava aquesta denominació i per què se les hi incloïa? La Mireia Comas, octora en Història per la Universitat de Barcelona (2012) i professora d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica a la mateixa universitat, ens parla de les vídues baixmedievals barcelonines.

Joana d’Arc: la «Pucelle d’Orléans»

En l’imaginari col·lectiu la figura de Joana d’Arc la percebem a priori com el d’una llegenda, si alguna lectora o lector té arrels i consciència francesa l’entendrà com a un símbol, el que avui en diríem una heroïna nacional. Però entre el mite i la realitat hi ha tot un món. Davant una impossibilitat, de moment, d’analitzar la vida de la «Pucelle d’Orléans» a partir de distintes tipologies de fonts, més enllà de les textuals, no tenim més remei que contrastar les fonts documentals de les quals disposam. I què tenim de la seva vida que ens pugui ajudar a reconstruir-la? Doncs com bé apunta Jacques Cordier, partim de dues fonts documentals principals: les actes del procés de condemnació i les actes i enquestes del procés de rehabilitació de la nostra protagonista. Però abans d’arribar a les fonts de la seva vida anem a fer un repàs pel context en què va créixer.

ISSN 3137-6908 

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES