Les invasions angleses al Riu de la Plata (II): armes, política i transformacions de les milicies catalanes Publicat el 15 de juny de 2021 Per poder entendre les particularitats de les milícies catalanes formades a les invasions angleses, cal tenir en compte alguns dels episodis que van forjar una nova generació de comerciants.
«La Germania de Mallorca fou la darrera revolució del poble mallorquí» – Entrevista a Maria Margalida Perelló Pons Publicat el 15 de juny de 2021 Enguany, la Germania de Mallorca compleix el cinquè centenari i encara no som conscients de la repercussió material que suposà pel territori. L’equip d’Ab Origine hem tengut el plaer d’entrevistar a Maria Margalida Perelló Pons: historiadora, investigadora i doctoranda mallorquina, membre i impulsora del projecte “500 anys de germanies, 500 anys de lluites compartides”, per introduir-nos a la revolta que va marcar el final de l’època medieval i el principi de l’edat moderna a Mallorca.
L’urbicidi: un mecanisme polític d’uniformització social? Publicat el 15 de juny de 2021 La destrucció d’edificacions i ciutats ha estat al llarg de la història una part gairebé inevitable de l’intercanvi d’hostilitats entre bàndols enfrontats en un conflicte armat.
El Gran Joc: el repartiment anglo-rus d’Àsia (III) Publicat el 15 de juny de 2021 Després de la guerra de Crimea (1853-1856) l’expansionisme rus a l’Àsia Occidental havia quedat confinat a les muntanyes del Caucas mentre que els britànics s’havien servit del soldà otomà com a barrera a canvi de conformar-se amb una presència limitada a l’Orient Mitjà.
Alexandre Magne i l’adopció de rituals perses: la «Proskynesis» Publicat el 15 de juny de 2021 L’adopció dels costums orientals li suposà a Alexandre no poques crisis internes al fregar, a vegades, la transformació de la seva pròpia identitat, com és el cas de la proskynesis, que bàsicament coneixem per un dramàtic episodi (el banquet de Samarcanda i l’assassinat de Clit el Negre l’any 328 aC). Sens dubte aquest fet es revela com un dels més rellevants de l’ambiciosa expedició d’Alexandre, ja que, a partir d’aquell moment, l’oposició al monarca es mostrà cada vegada més ferma, fins al punt que els soldats s’amotinaren l’any 326 aC al riu Hifasis davant la voluntat del monarca de seguir fins a l’Índia. Perquè la conclusió de la seva expedició no serà, en definitiva, decisió seva, sinó dels seus companys d’armes.