Número 101 (Octubre 2025)

«Podem afirmar que la història de l’alimentació no és tant una disciplina per si mateixa, sinó la confluència de diversos àmbits del coneixement (economia, societat, política i molt especialment la cultura de cada moment històric).» – Entrevista a Maria Soler

Pel número 101 d’Ab Origine comptem amb l’entrevista a la historiadora Maria Soler, professora del màster en Cultures Medievals (UB), qui ens parla sobre la història de l’alimentació, una branca d’estudi que s’ha forjat un camí i un espai en l'acadèmia avui dia. D’entre la gran varietat de temes a parlar, hem disposat el focus d’atenció en la interdisciplinarietat que caracteritza aquesta matèria d’estudi, així com en el gran ventall de fonts existents per accedir a ella, sense oblidar les tradicions i costums que han perdurat al llarg de la història fins a formar part de les nostres pràctiques actuals.

Història del chocolatl: De l’Amazones a Mesoamèrica, la llavor que va modelar civilitzacions

Aquest article examina la història del cacau, originari de l’Alta Amazònia i element ritual central a Mesoamèrica. En aquella regió va evolucionar d’una bàsica beguda fermentada (chicha) a un exquisida beguda (chocolatl) destinada per a les elits. Va ser considerat un "aliment dels déus”, un element que interseccionava tots els aspectes de la vida comunitària: social, religiosa, econòmica. Aquest empraba tant en rituals sagrats com a moneda d'intercanvi comercial. Després de la conquesta europea, la recepta va ser adaptada al paladar occidental i es va transformar en un opulent producte de difusió mundial, un llegat que perdura fins als nostres dies.

“Li encantava gaudir al matí pa sucat amb vi”: els Contes de Canterbury i l’alimentació anglesa medieval

Els Contes de Canterbury és un dels llibres més importants de la literatura anglesa medieval. Amb un estil irònic i eloqüent, Geoffrey Chauceracompanya el pelegrinatge de diferents personatges cap a Canterbury i dibuixa un retrat heterogeni de la societat. Mercès a aquesta representació, el text ens permet fer un estudi de com era l’alimentació a l’Anglaterra del segle XIV. Tanmateix, com a bona font literària, hi ha moltes més capes d’informació enterrades; una anàlisi més profunda de la gramàtica del menjar ens permet endevinar les opinions que Chaucer tenia dels seus contemporanis.

Beuratges, pocions i receptes màgiques en La Celestina

Aquest estudi analitza les receptes medievals xifrades presents a La Celestina, explorant els ingredients ocults en la seva formulació i les raons darrere d’aquesta. S’examina el seu vincle amb la cultura, la societat i l’alimentació medieval, destacant com molts d’aquests ingredients eren d’ús comú a la cuina. Així mateix, s’estudia el paper del folklore i la literatura popular en la transmissió d’aquestes fórmules, així com la relació entre alimentació, intoxicació voluntària, drogues i addicció, i com aquest coneixement va evolucionar fins a ser associat amb la bruixeria i la màgia negra. Finalment, s’aborda l’impacte social d’aquests sabers, considerant la marginació de qui els posseïa i la necessitat d’emprar-los en la clandestinitat a causa de la seva condemna moral i social.

Conquesta i autofàgia: el canibalisme com a crítica literària i política al Cant dels Nibelungs

En el present article es pretén analitzar l’ús de les metàfores caníbals i corporals com a instruments de crítica social, política i literària en el context medieval. Mitjançant l’estudi del Cant dels Nibelungs —o Nibelungenlied en alemany—, s’examinarà com aquestes metàfores funcionen com a mecanismes simbòlics que reflecteixen les estructures de poder, les dinàmiques de violència i les tensions morals pròpies de la societat feudal. Així mateix, l’article busca situar aquestes representacions dins del marc més ampli de la literatura medieval europea, tot considerant-ne la dimensió ideològica i el seu paper en la configuració d’un discurs crític sobre l’ordre establert.

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES