Número 100 (Juliol 2025)

«L’espai medieval va passar per un procés de barroquització, el qual no es concretava només amb la manifestació d’un nou edifici sinó amb la transformació d’imatges.» – Entrevista a Maria Garganté

Pel número 100 d’Ab Origine comptam amb l’entrevista a la historiadora de l’art Maria Garganté, qui ens ha parlat sobre santuaris barrocs i imatges barroquitzades a partir de Santuaris, ermites i capelles a l’època del barroc. Geografia sagrada de la muntanya. La seva obra, de la qual és coautora juntament amb Xavier Solà, ens endinsa a la comunitat pagesa i ramadera dels Pirineus i Pre-Pirineus, on es va consolidar un tipus d’“ocupació” espiritual de la muntanya a l’època moderna. Així doncs, en aquesta entrevista veurem com va ser el procés de barroquització de la muntanya catalana.

El complex urbà de Chan Chan: estudi del regne Chimú preincaic

La civilització Chimú, establerta a la costa nord del Perú entre els segles X i XV, va crear una societat complexa i jerarquitzada centrada a Chan Chan, la ciutat d’adob més gran d’Amèrica precolombina. Aquesta ciutat es va dissenyar amb una planificació urbana rigorosa, on cada barri funcionava com un centre de poder amb funcions polítiques, religioses i econòmiques. Els Chimú van dominar l’ús de l’aigua i la transformació del paisatge àrid per mantenir una agricultura intensiva, vinculant l’espai urbà i rural en una xarxa interdependent. La seva arquitectura i urbanisme no només tenien funcions pràctiques sinó que eren símbols visibles d’un sistema polític i ideològic que reflectia el control social i la sacralitat del poder. Tot i la conquesta inca, el llegat dels Chimú va influir profundament la cultura i organització posterior a la regió.

Dels assentaments a les New Villeges: Ideologia racial en la planificació urbana colonial a Malàisia 

El present article analitza com la planificació urbana a Malàisia esdevingué una eina de control racial i polític, articulant una arquitectura de la diferència al servei de l'ordre imperial britànic. A través de ciutats com Penang, Ipoh i Singapur, i de projectes com les New Villages durant l’Emergència (1948–1960), s'estudia la manera en què l’espai fou concebut per contenir, vigilar i reeducar població considerada perillosa, especialment la comunitat xinesa. S'hi destaca, tanmateix, la resistència quotidiana i política que aquestes comunitats oposaren a l’enginyeria social colonial.

El-Lahun: Urbanisme, jerarquia i vida quotidiana en una ciutat planificada de l’imperi mitjà 

El-Lahun, també coneguda com a Kahun, és una ciutat planificada fundada durant el regnat de Sesostris II (dinastia XII) per allotjar els treballadors del seu complex funerari. L’article analitza la seua estructura urbana, la jerarquia social reflectida en els habitatges, la xarxa viària i els espais de culte. A través de les excavacions de Flinders Petrie i estudis posteriors, es mostra com aquest assentament exemplifica el control estatal i la vida quotidiana a l’Imperi Mitjà, convertint-se en un cas únic dins de l’urbanisme de l’antic Egipte.

Les expropiacions i expulsions de població per la construcció d’infraestructures a l’Horta de València (1957-1980)

Aquest text s’apropa a les expropiacions i expulsions de població agrícola a l’Horta de València generades per la construcció d’infraestructures logístiques, industrials i de transport durant el desenvolupisme franquista i el postfranquisme. Amb la riuada de 1957 i el Pla Sud com a punts d’inflexió en les relacions entre el camp i la ciutat, s’exploren diversos conflictes i mobilitzacions veïnals en defensa del seu hàbitat i mode de vida, així com els significats de la terra per als promotors dels projectes i les famílies afectades.

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES