No van ser hipoteques subprime, ni béns immobles, ni accions d’empreses ni res d’això. La primera crisi especulativa moderna va ser causada per… tulipes. Sí. Tulipes, aquesta eixerida planta de diferents colors, que pot donar vida als salons més tristos, es canviava a mitjan dècada de 1630 per “una carrossa nova, dos cavalls tords i un arnés complet”. Festa. Les tulipes creixien originàriament en l’Europa mediterrània oriental i més enllà, però no arribaren a Europa occidental fins al segle XVI; la primera remesa sembla que arribà d’Istanbul a Anvers el 1562. Al cap de poc, el seu valor començà a augmentar atorgant a aquell qui en posseïa un alt prestigi social. Ben aviat, es donaren tots els factors que acompanyen un procés de bombolla financera, l’episodi més conegut dels quals és el de l’especulació. El fet diferencial que separava aquest episodi d’altres crisis que ja s’havien esdevingut amb la gran banca mediterrània o del centre europeu, durant les quals ja s’havia ‘especulat’ amb el preu de determinats productes en base a un futurible guany que s’obtindria amb el mateix producte, era que aquest episodi tenia lloc en l’economia més desenvolupada d’Europa: els Països Baixos, i que es donava amb formes clarament precapitalistes. També demostrava que, en la nova economia, qualsevol objecte d’un determinat interès social podia ser objecte de la més absurda especulació. El 1636, el preu de les tulipes era tan absurdament alt que la gent s’enriquia en qüestió de mesos. Hi havia tal demanda que aquell mateix any s’establiren mercats a la Borsa d’Amsterdam; i també a Rotterdam, Haarlem, Leyden, Alkmar, Hoorn i altres. Els traficants especulaven i jugaven amb l’alça i baixa dels preus per vendre i comprar; hi eren presents totes les capes socials: nobles, burgesos, servents, pagesos, comerciants… fins i tot drapers. Aparentment, la societat holandesa mai havia viscut millor i mai havia sigut tan pròspera.
Però com en tot episodi especulatiu, la bombolla acabà esclatant. Això va ocórrer el 1637, quan, com en la majoria d’aquests processos, algú va veure que els guanys potencials de la tulipa ja no es corresponien amb els reals i que havien anat massa lluny. La desconfiança s’estengué ben aviat i el pànic entrà en joc. La caiguda dels preus fou espectacular i tots aquells que compraren a uns preus desorbitats es veieren en la ruïna. Malgrat que el cultiu de les tulipes es reprengué anys després en els Països Baixos (sorprenentment no decidiren d’eliminar totes les existències), la seva venda no recuperà mai els nivells d’aquells anys de bogeria col·lectiva. Una altra conseqüència immediata de la crisi va ser el llarg estancament (avui en diríem depressió) que patí la vida econòmica holandesa en els següents anys. La primera crisi seriosa del (pre)capitalisme deixava lliçons per al futur i demostrava que es pot especular absolutament amb tot mentre la bogeria col·lectiva ho permeti.
