El 2014 la cadena britànica BBC va estrenar una nova versió del conegut llibre de Alxendre Dumas: Els Tres Musqueters. En aquest cas el projecte no buscava portar una gran sèrie històrica com l’aclamada (però despercebuda) The Wolf Hall, si no entretindre el públic tornant al gènere d’aventures i “capa i espasa”.
The Musketeers ens situa a París l’any 1620 aproximadament i ens presenta l’icònic trio sense masses alteracions però amb alguns canvis interessants. El líder Athos és ara un noble torturat amb un passat misteriós i conectat de manera dolorosa amb el personatge de Milady de Winter (que en aquesta ocasió treballa per l’infame cardenal Richalieu). Porthos és el mateix busca bregues de sempre però amb el detall que ara és d’ascendència africana però rarament rep el tracte discriminatori propi de l’època. El més interessant és Aramis, personatge interpretat per Santiago Cabrera (Isaac Méndez en la sèrie Herois), que aquest cop faldiller i enamoradís que en aquesta aventura li toca tenir una relació difícil amb la reina i el delfí. En un moment es fa referència a la seva típica santurronería afirmant que “els meus pares volien que em fes sacerdot, però la vida militar era la que feia realment per mi”. Si bé el seu passat no és tant interessant com els dels altres, el seu paper en la sèrie resulta la més interessant. El personatge de d’Artagnan no mereix gaire atenció ja que l’actor Luke Pasqualino no convenç ni a la crítica ni al públic. Els personatges més interessants, però resulten els villans de la història. Milady de Winter (interpretada per Miami McCoy) convertida en una supervivent al servei del cardenal, sempre disposada a tot per el seu propi benefici. Per altre banda el Cardenal Richalieu, interpretat per Peter Capaldi, té el personatge més consistent i complet de tota la sèrie. Aquest cardenal no és vil per naturalesa, si no que veiem com equilibra els seus interessos personals amb els de la corona francesa que intenta mantenir a tot cost. És un personatge maquiavèlic però conscient dels riscos que pren i amb una paulatina evolució cap l’ambició absoluta però. La llàstima és que el cardenal només dura una temporada en la sèrie ja que Peter Capaldi va ser escollit per ser el següent Doctor en la sèrie Doctor Who i va haver d’abandonar el projecte per incompatilitbitat de rodatges. Si bé els villans que els substitueixen procuren ser interessants no estan a l’alçada ni del actor ni del personatge que és el Cardenal Richelieu.
A nivell històric no entren gaire en matèria per el format autoconclusiu de cada de capítol. En línies generals en aquesta sèrie els mosqueters actuen com detectius, agents de la corona com a espies a l’estil més modern i, quan es requereix, com a força de xoc. No comet greus errors històrics excepte un de molt important: les armes de foc. La potència de les pistoles i mosquets que utilitzen s’assembla més a la pel·lícula Django Unchained que a la realitat. Un sol tret de pistola envia lluny i mata instantaneament a l’objectiu (sovint un delinqüent amb la cara tapada per no empatitzar amb la víctima). A més les armes sembla que tardin només uns segons a recarregar, quan a principis del XVII es tardaven vora dos minuts ens fer una recarrega completa. A part d’això els combats són senzills i efectius, amb piruetes pròpies del gènere incloses. Per altre banda trobem que la moda és més pròpia de finals del XVII o principis del XVIII que en l’època que reperesenta que passa la sèrie, però això passa en totes les sèries i pel·lícules sobre els Tres Musqueters.
Com a detalls bons trobem que es fan moltes mencions a la guerra amb Espanya (anomenada així en la sèrie per facilitar les coses a l’espectador) i les tenses relacions diplomàtiques entre ambdues potències, deixant sempre la diplomàcia a l’alta aristocràcia. També es menciona sovint els conflictes religiosos entre hugonots, l’Església Catòlica i els protestants, qualificant-se els uns als altres com a heretges. Els únics que semblen per damunt d’aquests conflictes són els protagonistes que viuen la seva fe de manera particular i molt a prop del agonsticisme políticament correcte. També veiem alguns fets històricament rellevants com la persecució de moriscs a la península i com envia cap a fora persones molt importants i vàlides només per la seva fe.
La sèrie ha sigut grabada a Praga i voltants aprofitant al màxim els escenaris reals i deixant de banda l’artificiós plató dels estudis, cosa que dóna un aire de realisme a totes les escenes.
Com a bona sèrie moderna té detalls molt interessants sobre el gènere ja que posa personatges femenins molt interessants que ja no esperen bondadosament les directrius dels homes. si no que prenen iniciatives i actuen per els seus propis interessos, alguns fins i tot radicals de l’època. En aquest aspecte cal destacar un capítol de la primera temporada en què es parla de l’educació femenina i com aquestes actituds per part de dones acaben sent considerades bruixeria.
