Transició

La vaga de Roca: autoorganització i conflicte a contratemps

• Publicat el 14 de febrer de 2022

Els treballadors de Roca a Gavà van protagonitzar entre novembre del 1976 i febrer del 1977 una de les vagues més llargues, icòniques i indòmites de la Transició. Una plantilla jove i sotmesa a crues condicions va desafiar la legalitat franquista des de l’assemblearisme i sense delegar en ningú. La lluita va desenvolupar-se sota les ràtzies repressives de la policia i els atemptats de l’extrema dreta. L’aïllament que va patir, fruit de l’orientació de les principals organitzacions obreres, va acabar ofegant la confrontació.

Editorial: quaranta-cinc anys després, cal parlar del tardofranquisme

• Publicat el 15 de novembre de 2020

El 20 de novembre de 1975, el president del govern (franquista), Carlos Arias Navarro, anunciava de manera tragicòmica la mort de Francisco Franco Bahamonde.

Catalanitat, espanyolitat i classes populars a la Catalunya de la segona meitat del s. XX

• Publicat el 15 de juny de 2020

Quina ha estat la percepció que han tingut les classes populars catalanes de la segona meitat del segle XX al voltant de qüestions com la catalanitat i l'espanyolitat?

La construcció de l’estat del benestar a Catalunya entre 1980-2003

• Publicat el 15 d'abril de 2020

Parlar de la construcció de l’estat del benestar a Catalunya entre 1980 i 2003 significa en bona part parlar del model social que va voler propulsar i va poder concretar el pujolisme.

Els Pactes de la Moncloa de 1977: una mirada històrica

• Publicat el 13 d'abril de 2020

El 25 d'octubre de 1977 es van signar els Pactes de la Moncloa, els quals van representar un acord fonamental per donar estabilitat política i econòmica al procés de Transició. Aquests darrers dies s'ha parlat molt d'uns nous Pactes de la Moncloa després de la proposta de Pedro Sánchez a la resta de partits polítics per buscar una sortida a la crisi actual a través d'una repetició d'aquests acords.

Punt de partida de la Transició als Països Catalans

• Publicat el 15 de març de 2020

A més de quaranta anys de la mort del dictador Francisco Franco el 1975 i la ratificació de la Constitució espanyola del 1978, el període de la Transició Democràtica continua sent objecte de debat per bona part de la societat.

Caminàvem a les fosques: la reconfiguració del catalanisme (1960-1978)

• Publicat el 15 de març de 2019

La dictadura franquista es va vertebrar al voltant dels interessos de la classe dominant. Ja el 14 d’abril del 1931, dia en què es proclamà la Segona República espanyola, els empresaris més poderosos de l’Estat es reuniren per decidir de quina manera podien acabar amb el jove projecte republicà, atès l’incipient programa reformista i progressista que preconitzava.

«Jo també sóc adúltera», la lluita contra el delicte d’adulteri

• Publicat el 6 de febrer de 2018

A la Vanguardia del 16 de novembre de 1976 es parlava de la manifestació que havia tingut lloc dos dies abans, en la que un miler de persones, en gran part dones, havien recorregut els carrers per reclamar l’abolició del delicte d’adulteri i l’amnistia per totes les dones condemnades per aquest delicte.

Illes Balears: de la dictadura a l’autonomia (I)

• Publicat el 2 de gener de 2018

El procés autonòmic a les Illes Balears suposava la recuperació de l'autogovern de cada illa, el qual havia desaparegut amb l'abolició dels furs propis. La desaparició d'aquests va produir un doble procés de dependència de les Illes Balears cap al centre i de les illes "menors" cap a Mallorca, fet que va provocar un fort recel pel centralisme mallorquí. La voluntat de recuperar l'autonomia va aparèixer al final del Franquisme, i amb la mort del dictador la reclamació d'autonomia va ser transversal de tots els sectors polítics exceptuant els més dretans.

1977, quan les dones ja van dir que NO

• Publicat el 25 de novembre de 2017

Des de 1999, any en què va ser aprovat per l’ONU el dia internacional per l’eliminació de la violència contra les dones, cada 25 de novembre les dones surten a manifestar-se en contra de la violència masclista. Abans d’aquell 1999, però, Barcelona ja havia sigut l’escenari d’una manifestació multitudinària en la qual es denunciaven les agressions masclistes.