Socialisme

Els socialistes i la dictadura: una estranya relació de simbiosi

• Publicat el 15 de setembre de 2023

El cop d’estat de Primo de Rivera va posar fi al règim escleròtic de la Restauració. Per a la instauració d’una dictadura fou fonamental la col·laboració dels socialistes, en particular de la Unión General de Trabajadores. Aquesta actitud accidentalista ha sigut durament criticada fins avui dia. Actualment, la majoria de les crítiques pequen d’una falta de context profund de l’època i d’una deficiència en el coneixement de les idees pragmàtic-reformistes que van moure al socialisme espanyol que, com es veurà, van ser el pensament clau que va permetre la col·laboració amb el dictador i el seu govern.

L’Estat, la Revolució i l’Organització Social en el Pensament de Piotr Kropotkin

• Publicat el 15 de gener de 2022

En aquest article es segueix el pensament del geògraf i biòleg ruc Piotr Kropotkin en torn de l’Estat, l’organització social i la revolució. Aquest, fou un dels principals teòrics de l'anarquisme i una figura molt reconeguda tant dins del moviment obrer com del món de les ciències. També, es comenten breument algunes de les limitacions de les seves teories i com respont en l’actualitat el seu pensament.

Projecte Synco: cibernètica i socialisme xilè més enllà de la Guerra Freda

• Publicat el 18 de febrer de 2021

L'octubre de 1972 s'inicià una aturada nacional d'una part del gremi de camioners per protestar en contra les polítiques del govern d'Allende, elegit democràticament el 4 de setembre de 1970. L'objectiu de l'aturada era desestabilitzar i bloquejar l'economia xilena, amb el suport i el finançament de la CIA i la Casa Blanca. No obstant això, amb l'ajuda d'una xarxa telefònica i de tèlex nacional, el Govern va poder respondre ràpidament al problema. D'on va sorgir aquella capacitat de resolució tan ràpida? Una part no tan coneguda d'aquesta història és que aquella xarxa tecnològica formava part d'un projecte cibernètic molt més ambiciós, que feia força mesos que s’estava gestant.

Darrere l’assassinat de Thomas Sankara: una aproximació a la revolució de Burkina Faso

• Publicat el 15 d'octubre de 2020

El 15 d’octubre del 1987 Thomas Sankara, president revolucionari de Burkina Faso, va ser assassinat víctima d’un cop d’estat, encapçalat pel seu millor amic i camarada, Blaise Compaoré. Tenia trenta-vuit anys. Darrere el complot criminal es creu que hi havia França, Costa d’Ivori, la ‘Françafrique’ i Líbia. Probablement també mercenaris de Charles Taylor i la CIA.

El pujolisme: el compromís històric català

• Publicat el 15 d'abril de 2020

Després del cop d'Estat que va deposar Salvador Allende l'any 1973, els socialistes democràtics van fer la lectura que el fracàs de l'experiència xilena va ser causada per una manca de consens social.

La Cuba revolucionària: canvis i debats per a un projecte revolucionari únic

• Publicat el 15 de gener de 2020

En el present article tractarem de mostrar de manera sintètica quins foren els canvis econòmics més rellevants a l'illa de Cuba després del seu procés revolucionari.

La vella i la nova Bolívia

• Publicat el 17 de novembre de 2019

Els anys d'estabilitat i creixement econòmic es veuen finalitzats abruptament per l'acció de l'oposició boliviana, que comandada des de la ciutat de Santa Cruz de la Sierra, aposta per canviar radicalment de model, i torna a submergir el país en l'estat on s'ha trobat en la major part dels anys des de la seva independència: la incertesa.

Les oblidades de la Comuna de París

• Publicat el 15 d'octubre de 2019

Entre el març i el maig de l'any 1871 les barricades varen representar l'escenari principal dels carrers de París. Les i els patriotes francesos, furiosos per la derrota contra Prússia, van instaurar un govern provisional i insurreccional de caràcter socialista: La Comuna de París. En el naixent règim popular i autogestionat, innovador en el qual estava relacionat amb els drets socials, les dones aprofiten per guanyar terreny i prendre el poder. Les dones comencen a exigir, tant a la burgesia com als seus companys, drets realment universals, com a avantguarda del moviment feminista francès. A continuació indagarem sobre l'importantíssim protagonisme d'aquestes rebels, sovint oblidades per la història.

La Veneçuela Bolivariana i la nova Operació Còndor

• Publicat el 4 de febrer de 2019

El 23 de gener d’aquest 2019, en una manifestació a Caracas, Juan Guaidó, president de l’Assemblea Nacional de Veneçuela, s’autoproclamà President de la República, tractant d’usurpar el càrrec pel qual havia estat escollit Nicolás Maduro el 20 de maig de 2018 amb més de sis milions de vots.

Vida i mort de la revolució alemanya (1918-1919)

• Publicat el 15 de novembre de 2018

Mig any abans de l'esclat de la revolució, el març de 1918, l'Imperi Alemany (II Reich) semblava que ho tingués tot a favor per a guanyar una guerra que ja feia gairebé quatre anys que durava.