Sança de Mallorca: mulier divinitus edocta et supernis irradiata fulgoribus Publicat el 15 d'octubre de 2016 El 28 de juliol de 1345 la reina Sança de Mallorca moria i era enterrada al monestir de la Santa Creu de Nàpols, la doble representació que hi havia a la seva tomba ens parla d’una sobirana polifacètica; estratega, diplomàtica, mística, devota i amb grans dots polítics. Les seves fundacions monàstiques honrarien la seva memòria, els seus escrits donarien testimoni de les paraules que pronuncià i dels debats teològics en els quals va participar, finalment la seva iconografia parlaria de la seva forta personalitat i convicció espiritual. En aquest primer article dedicat a la seva figura analitzem l’important paper que va tenir la reina en els afers d’estat i les distintes accions polítiques que desenvolupà durant el seu regnat a Nàpols, així com els seus dots organitzatius, diplomàtics i polítics que eren un viu reflex de la seva educació i preparació com a sobirana. La “dita santa regina”, en paraules d’Eiximenis, ha esdevingut fins els nostres dies una figura extraordinària, de qui val molt la pena dedicar unes línies i aprofundir en la seva vida per conèixer-la de més a prop.
Deformant la Història «Roma, ciutat oberta»: construint l’antifeixisme Publicat el 30 d'octubre de 2018
