Els canvis polítics, religiosos i artístics promoguts pel faraó Akhenaton Publicat el 15 de setembre de 2024 La civilització de l’Antic Egipte es va desenvolupar durant més de tres mil·lennis aproximadament, però en el present escrit ens centrarem en la Dinastia XVIII, en l’Imperi Nou, període considerat per diversos egiptòlegs com el moment de màxima esplendor de l’Antic Egipte, a causa de la prosperitat econòmica, als grans projectes artístics realitzats i a l’expansió territorial d’Egipte. Tanmateix, fou una dinastia marcada per grans personalitats, com per exemple la faraona Hatxepsut, el faraó Amenhotep III o el faraó Amenhotep IV, més conegut com a Akhenaton, el qual ens interessa particularment, perquè durant el seu regnat va intentar dur a terme una mena de reforma politicoreligiosa, un fet vertaderament insòlit en la història de l’Antic Egipte.
O tempora…! Moral i costums a l’església del baix Sénia modern Publicat el 15 d'octubre de 2022 La fe catòlica viu, de finals del segle XVI al XVIII, una reestructuració que la capgirarà i li conferirà una nova manera d’operar, de creure i de viure. En aquest article, es tracta una renovellada espiritualitat moral a través del cas de Tortosa.
Dioclecià i els cristians: causes i conseqüències de la «Gran Persecució» (303) Publicat el 15 de desembre de 2021 L’emperador Gaius Aurelius Valerius Diocletianus va creure trobar en la filosofia i els ideals neoplatònics, fortament arrelats als governants del s. III, una possible solució als problemes que li tocà afrontar. Sembla improbable que amb els quatre edictes persecutoris que promulgà l’any 303 pretengués liquidar el cristianisme en tant que doctrina, però sí destruir aquells elements dins l’església que no reconeixien l’autoritat de l’emperador, tot acusant aquest fet d’idolatria. Així doncs, entendre les causes i les conseqüències, així com els fonaments de la lluita ideològica protagonitzada entre el cristianisme i el mal anomenat «paganisme romà», seran l’objectiu d’aquest estudi.
Els canvis polítics, religiosos i artístics promoguts pel faraó Akhenaton Publicat el 15 d'octubre de 2021 La civilització de l’Antic Egipte es va desenvolupar durant més de tres mil·lennis aproximadament, però en el present escrit ens centrarem en la Dinastia XVIII, en l’Imperi Nou, període considerat per diversos egiptòlegs com el moment de màxima esplendor de l’Antic Egipte, a causa de la prosperitat econòmica, als grans projectes artístics realitzats i a l’expansió territorial d’Egipte. Tanmateix, fou una dinastia marcada per grans personalitats, com per exemple la faraona Hatxepsut, el faraó Amenhotep III o el faraó Amenhotep IV, més conegut com a Akhenaton, el qual ens interessa particularment, perquè durant el seu regnat va intentar dur a terme una mena de reforma politicoreligiosa, un fet vertaderament insòlit en la història de l’Antic Egipte.
Quant té de cristiana la imatge de Jesucrist? Publicat el 15 de juny de 2020 Per molt que el reciclatge estigui de moda des de fa uns anys, en realitat es tracta d’un concepte de tot menys innovador.
Transgredint la norma de l’Església: la immoralitat al Penedès medieval a través d’una visita pastoral Publicat el 15 de gener de 2020 Si alguna font ens permet aproximar-nos, tot i la seva parcialitat, a la moralitat quotidiana del baix clergat i del poble pla en els darrers segles de l’edat mitjana és, sens dubte, la visita pastoral. Document que encara avui dia és confeccionat, neix de la necessitat de fer inspeccions puntuals a totes les parròquies, tant pel que fa a l’estat material del temple i de les dependències, com el compliment de la normativa eclesiàstica tant pels estrats més senzills de la mateixa institució com pel gruix dels feligresos.
La diàspora morisca (II): una república de pirates Publicat el 15 de novembre de 2019 A l’anterior article vam veure com la conquesta del Regne de Granada (1492) va portar a un gradual intent d’assimilació de la població musulmana, coneguda com a morisca un cop fou batejada, que reaccionà amb la revolta de l’Alpujarra (1568-71).
Contra l’hegemonia de l’església de Roma: Pere Valdés i els Pobres de Lió Publicat el 15 d'octubre de 2019 Pere Valdés va traduir la Bíblia a l'occità. Fins al segle XII, només una limitada elit eclesiàstica es reservava el plaer d'entendre les escriptures, únicament escrites en llatí. La traducció de Valdés va permetre apropar a les classes més illetrades al contingut de les Sagrades Escriptures.
La diàspora morisca (I): a la recerca del Dorado africà Publicat el 15 d'octubre de 2019 La caiguda del Regne de Granada (1492) i el fracàs de la rebel·lió de l’Alpujarra (1568-71) forçà molts moriscos del sud de la península Ibèrica a exiliar-se al Nord d'Àfrica on foren contractats pel soldà de Fes, Ahmad al-Mansur. Aquest soldà cobejava els grans jaciments d’or de l’imperi Songhai, a l’altra banda del desert del Sàhara, així que envià un modern exèrcit, encapçalat per moriscos i renegats, a fer-se amb les seves riqueses. Les coses però, no serien tan senzilles.
Monja, consellera i vident de Franco Publicat el 4 d'octubre de 2019 Es dirigia al Caudillo i l’advertia de perills imminents, l’aconsellava sobre les estratègies militars a seguir i, fins i tot, li hauria salvat la vida en advertir-lo que no assistís a un sopar en què se’l pretenia enverinar en el marc d’una conspiració maçònica.
Article Els canvis polítics, religiosos i artístics promoguts pel faraó Akhenaton Publicat el 15 d'octubre de 2021