Literatura

El cançoner de Ripoll: el corpus líric clandestí de temàtica eròtica del monestir de Ripoll

• Publicat el 29 de novembre de 2023

Marcat per una vida agitada i convulsa, el manuscrit 74 del fons de Ripoll de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (s. X) se’ns presenta, avui dia, com a un còdex d’allò més curiós i insòlit amb motiu de la presència d’un corpus líric eròtic, que fou encabit entre les seves pàgines de manera clandestina. Uns poemes que no van ser disposats a l’abast públic fins que l’any 1923, Lluís Nicolau d’Olwer, polític i escriptor català, posà de manifest la troballa i l’existència d’aquestes composicions líriques amoroses, les quals havien estat redactats posteriorment en el manuscrit (s. XII) per un monjo del monestir de Ripoll.

La papessa Joana: la dona que va ocupar el tron de Sant Pere

• Publicat el 7 de juliol de 2023

Entre els segles XIII i XVI s’estengué per Europa un relat que situava una dona en el càrrec més alt de la cúria: el de papa. Les motivacions darrere la llegenda foren diverses i respongueren a les relacions socials de l’època, la progressiva transformació de la imatge de la dona medieval i la difusió de les tesis de la reforma protestant. Els dominics tengueren un paper fonamental en la difusió de la llegenda, que esdevindria una arma de doble tall per a l'Església Catòlica.

De fades a bruixes: la representació de la dona a la tardor de l’edat mitjana

• Publicat el 14 de març de 2022

La imatge de la bruixa d’època moderna representà la síntesi de la creació literària de la fada medieval que es va formar al llarg de la baixa edat mitjana. A partir de l’estudi evolutiu de la fada Morgana, s’analitzarà l’impacte social i literari de la transformació de la representació de la dona sobrenatural a la tardor de l’edat mitjana.

Dràcula de Bram Stoker: una anàlisi històrica en clau de gènere al cor de les tenebres tardovictorianes

• Publicat el 15 de juliol de 2019

L’obra literària de Dràcula, publicada el 1897, es situa en el context tardovictorià com a novel·la epistolar en la que Stoker s’alimenta de tot un context històric indissociable a la seva obra donant com a resultat una narrativa i uns personatges insòlits i molt representatius en relació la qüestió del gènere durant l’època victoriana.

Sacrificis femenins en la ritualitat funerària protohistòrica a la Mediterrània: introducció a les evidències d’un nou camp d’investigació

• Publicat el 15 de juliol de 2019

És des del Paleolític Superior (35000-8000 aC), quan s'acoloreix amb ocre als difunts i els accessoris de la tomba es converteixen en una part permanent de l'atenció als morts, quan es pot parlar amb seguretat d'una pràctica d'atenció o cura cap als difunts.

L’altra revolució a Llatinoamèrica: el Partido Comunista del Perú-Sendero Luminoso

• Publicat el 15 de maig de 2019

La imatge generalitzada sobre la Revolució a Amèrica Llatina ha estat construïda sobre l'exaltació d’un ideal romàntic o heroic. La responsable d'aquesta concepció fou la gran influència de revolucions com la cubana, de la mateixa manera que el tracte dels mitjans de comunicació influí notòriament.

La querella de les dones: entendre la feminitat a la baixa edat mitjana

• Publicat el 15 de març de 2019

Què va ser i què va suposar el debat conegut com la querella de les dones? Com s’entenia la feminitat a la Baixa Edat Mitjana? Com va evolucionar aquest concepte en l’àmbit teòric, seguint l’estela dels raonaments exposats pels dos bàndols que van protagonitzar aquest enfrontament?

La Batalla de Lepant: crònica d’un enfrontament naval

• Publicat el 15 de setembre de 2018

Al llarg de la història europea i mundial, moltes vegades s’ha assistit a guerres entre estats i poblacions, mogudes per un cec sentiment religiós i per aquest motiu considerades com a guerres de religió.

Carnestoltes

• Publicat el 11 de febrer de 2018

Aquests dies els nostres pobles i ciutats s’han omplert de gent disfressada, de música i alegria. El fred hauria d’anar de baixa i ja tenim al cap la vinguda de la primavera; Carnestoltes ens en porta un petit tast enmig del fred i la grisor de l’hivern. Però d’on ve aquesta festa tan esbojarrada? Com s’ha celebrat al llarg del temps?

Què és un trobador?

• Publicat el 17 de maig de 2017

Els trobadors van exercir una gran tasca al llarg de diversos segles dins de la Corona d'Aragó. A través de les vides o els razó, que són una rica font d'informació i una clara mostra de la “prosa provençal”, obtenim informació sobre la historia del moment. La poesia trobadoresca segueix unes lleis mètriques i rítmiques inviolables, cenyint-se a aquesta a un clar esquema estròfic on s'observa una limitació clara de llibertat de creació. A més, cal dir que aquest gènere va fortament vinculat a la monarquia.