liberalisme

La «Milícia Nacional» (1814-1876): revolució liberal i autoorganització obrera

• Publicat el 15 de desembre de 2023

Després de la Guerra del Francès, els liberals espanyols veieren la necessitat d’organitzar sobre noves bases la defensa interior del país. La Milícia Nacional, en un principi destinada únicament al compliment de les lleis i a salvaguardar l’ordre públic, s’acabarà convertint en un espai de formació i de politització de les classes populars, prenent partit a favor dels sectors més esquerrans del liberalisme. Al llarg del s.XIX actuaran en els diversos conflictes bèl·lics, transgredint les normes i actuant com a un vertader contrapoder.

«Y morin los caps pelats…»: anticlericalisme espanyol al segle XIX

• Publicat el 15 de juliol de 2018

Són coneguts per tothom els episodis de violència contra l'Església i els religiosos durant la Guerra Civil Espanyola: esglésies cremant-se, espolis, frares assassinats, són algunes de les escenes que entren dins el 'top 10' quan pensem en el famós conflicte espanyol.

La decadència de la societat burgesa del segle XIX

• Publicat el 15 de juny de 2017

Europa va viure, a finals de segle XIX, una de les etapes més intenses de la seva història. La societat liberal, liderada per la burgesia, i fortament unida al capitalisme, va ser el marc on va tenir lloc, a més, la industrialització d'Europa, i la modernització d'aquesta. Enmig d'aquest furor de progrés, però, van aguditzar- se les desigualtats, i van començar a sorgir corrents que acabarien enfonsant l'il•lusionat món burgès. En aquest article, es tractarà d'analitzar aquests corrents, i d’elaborar una vista en perspectiva de com es va enfonsar aquesta societat liberal.

«Una jornada particular», però també una cultura política particular?

• Publicat el 3 de juny de 2017

No és el llogater del sisè qui és antifeixista. És el feixisme qui és l’anti-llogater del sisè. Amb aquesta frase, de les més rememorades de la història del cinema, Ettore Scola posa la cirereta sobre el pastís en la seva pel·lícula ''Una giornata particolare'', estrenada ara fa exactes 40 anys. En aquest film Scola ens presenta un breu però substancial retrat d'un dia, tal i com proclama el títol, particular.

«Indivisibiliter ac inseparabiliter»: l’Imperi austrohongarès, un referent?

• Publicat el 15 d'abril de 2017

Sovint es presenta, en debats i discussions al voltant de la qüestió nacional, l’ombra allargada de l’Imperi austrohongarès. Aquest fantasma segueix recorrent l’Europa contemporània per motius que van des del precedent que suposa fins a l’espectacularitat del seu fracàs. Ara bé, cal que ens el mirem amb ulls d’antiquari, amb cert fetitxisme per tot allò passat, o que n’intentem recuperar l’essència com a proposta política?

El jove Bakunin i la insurrecció desembrista

• Publicat el 15 de febrer de 2017

L'article analitza les circumstàncies sociopolítiques que van marcar els primers anys de vida del futur líder anarquista Mikhaïl Bakunin. Aquesta època, viscuda a l'Imperi rus, va tenir una gran importància per al seu posterior desenvolupament com a pensador de l'alliberament polític i personal, així com a protagonista de la rebel·lió antimonàrquica.

Nacions i nacionalismes: els “inicis”, de veure a imaginar

• Publicat el 15 de novembre de 2016

​L’any 1789, com a metonímia, marca un veritable punt d’inflexió. L’edat contemporània neix a partir de la Revolució Francesa i, amb ella, cau l’Ancien Régime. Es comença a perfilar una nova societat. La burgesia pren el poder polític, s’aboleix el règim feudal i es proclama la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà. El motiu d’aquest article és, doncs, explicar quins canvis es produeixen dins la història del pensament polític i filosòfic europeu derivats d’una vella societat d’Antic Règim que s’enfonsa i d’una de nova que va naixent i es perpetua, en certa manera, fins als nostres dies; liberal, capitalista... i nacionalista.