The Troubles (II): de l’inici als acords de pau Publicat el 15 d'octubre de 2021 A partir dels anys 1973-1974 els Troubles comencen a esdevenir un conflicte que perdurarà en el temps. El març de 1973, per primer cop, un comando del PIRA va atemptar fora d’Irlanda contra quatre objectius de la capital londinenca. En els atemptats van resultar ferides unes dues-centes persones, i els voluntaris foren capturats a l’aeroport quan es proposaven tornar a l’illa irlandesa. Cap a finals del mateix any, el govern britànic pactà amb els partits SDLP, UUP i Alliance Party, una nova forma d’autogovern per suspendre el Direct Rule i donar autonomia a l’Ulster. El pacte incloïa una nova assemblea amb representació de les dues comunitats, i uns elements de coordinació amb la República d’Irlanda. Aquest acord només va rebre el suport del partit nacionalista SDLP i l’UUP, però rebé el boicot dels republicans, que continuaven tenint l’objectiu d’unificar Irlanda i acabar amb l’ocupació britànica; i sobretot del lleialisme, que veia aquestes noves institucions d’autogovern com una infiltració dels republicans al govern. El maig de 1975, l’Ulster Workers’ Council, lleialista, convocà una vaga general en contra de l’acceptació de l’Acord de Sunningdale, que durà dues setmanes i paralitzà tots els sis comtats. Pel 28 de maig de 1975, tot l’executiu ja havia col·lapsat.
La dificultat d’Anglaterra és l’oportunitat d’Irlanda Publicat el 15 de novembre de 2018 La majoria d’independències dels pobles, arreu del món, s’han produït a través de dues menes de processos sovint combinats...
«Rebellion»: les dones i l’Alçament de Pasqua del 1916 Publicat el 1 d'abril de 2017 La Ràdio Televisió d’Irlanda ha produït una minisèrie de 5 capítols ambientada en el Dublín d’abans de l’Alçament de Pasqua del 1916 -el qual va tenir lloc entre els dies 24 i 30 d’abril i va acabar amb la rendició dels rebels irlandesos i l’afusellament dels seus líders. Així doncs, Rebellion ens trasllada una altra vegada al conte xt de la lluita per la sobirania nacional del poble irlandès de principis del segle XX, com també ho han fet els films The wind that shakes the barley i Michael Collinsentre d’altres.
