Imperi romà

Història del cap i casal (II). De l’alt Imperi a la tardana antiguitat

• Publicat el 14 d'octubre de 2023

Després del final de les lluites intestines al si del món romà, començà una nova etapa marcada pel creixement en tots els aspectes, la pau interna i l’expansió econòmica i urbana per tot arreu. Valentia, refundada a l’època d’August, iniciava aleshores un nou període de la seua existència marcat per l’auge i la consolidació dins el territori davant altres urbs que, amb el pas dels segles, aniran declinant. Arribat i instaurat el cristianisme, la ciutat del Túria esdevindrà un dels nuclis urbans més importants de l’est de la península Ibèrica degut a la comunitat cristiana i les peregrinacions al voltant de la figura de Sant Vicent Màrtir, gràcies a les quals pogué sobreviure i mantindre’s durant la crisis del poder imperial i la desaparició d’aquest al llarg del segle V, quan ja constituïa la urbs més gran i important de les terres valencianes.

«BARBAREN II»: Roma no es va derrotar en un dia

• Publicat el 22 de febrer de 2023

Després de gairebé dos anys d’espera, Netflix ens ha regalat per fi la segona temporada de Barbaren, la qual pren distància i s’allunya del registre històric de la seva predecessora, però, per contra, presenta una trama més àgil i un major desenvolupament dels personatges. Cronològicament, aquesta segona peça de Barbaren se situa, aproximadament, entre els anys 9 i 14 dC, on no succeeix una gran batalla com la de Teutoburg, però on Roma prepara a foc lent les futures campanyes que “pacificaran” Germània, una de les zones que més va resistir l’imperialisme d’August.

Dioclecià i els cristians: causes i conseqüències de la «Gran Persecució» (303)

• Publicat el 15 de desembre de 2021

L’emperador Gaius Aurelius Valerius Diocletianus va creure trobar en la filosofia i els ideals neoplatònics, fortament arrelats als governants del s. III, una possible solució als problemes que li tocà afrontar. Sembla improbable que amb els quatre edictes persecutoris que promulgà l’any 303 pretengués liquidar el cristianisme en tant que doctrina, però sí destruir aquells elements dins l’església que no reconeixien l’autoritat de l’emperador, tot acusant aquest fet d’idolatria. Així doncs, entendre les causes i les conseqüències, així com els fonaments de la lluita ideològica protagonitzada entre el cristianisme i el mal anomenat «paganisme romà», seran l’objectiu d’aquest estudi.

Aproximació a les pandèmies de l’antiguitat mediterrània

• Publicat el 15 de març de 2021

Com a éssers biològics, els humans ens enfrontem a la influència de virus, bacteris i patògens. Això, que sembla una obvietat des del punt de vista científic i biològic, i que ens afecta especialment degut a les pèrdues a les quals ens enfrontem en un context com l'actual, amb la pandèmia de la Covid-19, no és una justificació per laxar les mesures proposades pels experts per evitar els contagis.

Venationes: els jocs i la construcció del poder a Roma

• Publicat el 15 de febrer de 2021

Els jocs romans varen ser una pràctica molt important per tot el que van significar, tant en l'àmbit logístic com econòmic i polític. En aquest article ens proposem analitzar la influència que aquests van exercir envers la població, és a dir, com els representants polítics de la República i de l'Imperi romà van utilitzar-los per a mantenir controlada a la massa popular, així com estendre i inculcar el relat nacional i el discurs de classe.

Julià l’Apòstata: l’última esperança del romanisme clàssic

• Publicat el 15 de febrer de 2021

La figura de Flavi Claudi Julià, qui només governà l'imperi romà dos anys (361 – 363), va commoure els esperits del seu temps, tant cristians com pagans. Per als primers, la irrupció de Julià, en tant que restaurador dels antics cultes, suposà la constatació que la victòria constantiniana encara no era absoluta. Per als segons (és a dir, els partidaris de l'antiga religió romana dels períodes republicà i alt imperial) significà l'oportunitat, perduda, de recuperar les antigues quotes de poder. En el següent article analitzem les motivacions que el portaren a realçar els cultes antics.

Les identitats a Síria sota l’Imperi Romà

• Publicat el 15 d'octubre de 2019

"Que no hi ha res més dolç que la pàtria d'un mateix" és una frase repetida fins a la sacietat. És que no hi ha res més plaent, però sí més venerable i diví?

L’emperador romà: un monarca d’origen diví

• Publicat el 15 de desembre de 2018

Generalment l’atenció historiogràfica s’ha centrat en el relat que faria de l’emperador romà més un príncep, és a dir, el primer entre els seus iguals, que un monarca absolut.

Tradició i innovació en la tàctica militar romana durant la Segona Guerra Púnica

• Publicat el 15 d'octubre de 2018

Tradició i innovació, en l’exèrcit, al món romà. Què entenem per tradició i innovació en l’antiga Roma, en aquest cas en l’exèrcit? Amb l’auge conqueridor, Roma va passar a convertir-se en una potència militar i administrativa molt gran, amb molts territoris per defensar.

Apunta’t als meus misteris: el culte romà a Isis en època imperial (s.I – IV dC)

• Publicat el 15 d'abril de 2018

Al món romà, el període de transició que va de la república a l'imperi –per centrar-nos en un marc més o menys ampli –porta implícites una sèrie de transformacions de caràcter molt més profund que les merament estructurals.