Història de l’art

Tapisseria flamenca i els tapissos flamencs a les seus catalanes

• Publicat el 14 de setembre de 2022

Durant els segles XV i XVI els tapissos flamencs varen ser objectes tèxtils molt presents a les col·leccions de les corts europees per la seva capacitat de solemnitzar espais. El Principat català, no aliè a aquesta nova moda, va ser receptor i, probablement, productor de tapisseria a menor escala. La documentació capitular ha permès conèixer les peces conservades i les desaparegudes.

Mary Richardson: a ganivetades contra la Venus!

• Publicat el 11 de juny de 2022

El 10 de març del 1914, Mary Richardson va entrar a la National Gallery de Londres per mutilar el quadre de La Venus del Mirall (1647) de Diego Velázquez. Però, per què ho va fer? Va escollir aquesta obra a l’atzar? Què hi ha al darrere d’aquest acte?

Les sales secretes dels monarques espanyols

• Publicat el 25 de gener de 2022

Des dels orígens de la humanitat, l'eròtic ha estat vinculat al sagrat i també més endavant amb la inmoralitat i lo pecaminós. Es per això que els nus femenins que avui dia ocupen les sales dels museus més cèlebres del món van ser, fa uns segles, tancats amb clau a habitacions a on només tenien accés els monarques espanyols. Allà on no arribava la censura se li donava un nom: sala reservada.

Els primers autoretrats femenins: una eina de reivindicació

• Publicat el 10 de desembre de 2021

El primer autoretrat femení del quale tenim constància data del s. I a.C. Gràcies a Plini el Vell sabem que a Roma, una pintora anomenada Jaia, es va pintar a si mateixa amb l’ajuda d’un mirall. Tot i aixòí, l’autoretrat femení més antic que conservem és de la meitat del segle XII, on una monja anomenada Guda de Weissfauen es pinta a un homiliari alemany acompanyada de la següent inscripció: “Una dona pecadora va escriure i pintar aquest llibre”.

Quant té de cristiana la imatge de Jesucrist?

• Publicat el 15 de juny de 2020

Per molt que el reciclatge estigui de moda des de fa uns anys, en realitat es tracta d’un concepte de tot menys innovador.

Art hispanoflamenc: quan la brúixola del gust artístic mirava cap al nord

• Publicat el 15 d'abril de 2016

La conformació d’un gust artístic és quelcom dependent de molts factors. En el cas de l’art anomenat “hispanoflamenc”, van ser moltes les línies que van haver-se de traçar per confluir en un punt d’acord estètic.