De la Unió de Corones al Dret de Conquesta (segles XV-XVIII) Publicat el 30 de setembre de 2017 La unió de les Corones d’Aragó i Castella, amb els Reis Catòlics, va donar pas a la monarquia composta dels Habsburg. A partir de Felip II la monarquia va esdevenir essencialment hispànica, tot generant una relació complexa entre centre i perifèries, que es va fer més difícil amb els creixents problemes fiscals de la corona, i que va abocar a la ruptura de 1640. Si bé l’austriacisme va apostar per un projecte polític i econòmic modern, la desfeta de la Guerra de Successió va donar lloc a un nou règim de caràcter absolut. Les Noves Plantes van suprimir els estats catalanoaragonesos i la Monarquia Hispànica com s’havia entès fins aleshores, però no van crear un Estat Espanyol unificat.
Una mort poc digna per a un personatge poc estimat Publicat el 21 de febrer de 2017 Es considera que un dels detonants de la Guerra dels Segadors, si no el major d’aquests, fou l’assassinat del virrei de Catalunya, el Comte de Santa Coloma, Dalmau de Queralt durant el Corpus de Sang (7 de juny de 1640). Aquest noble, que encarnava la monarquia hispànica al Principat havia despertat antipaties en sectors socials diversos.
Una pesta a Barcelona enmig de la Guerra dels Trenta Anys i la Guerra dels Segadors Publicat el 15 de juliol de 2015 Enmig de la Guerra dels Trenta anys (1618-1648) i la Guerra dels Segadors (1640-1652) ens trobem dins de la monarquia de Felip IV, amb unes polítiques centralitzadores personificades en la figura del “valido” Conde Duque d’Olivares.