Franco

El ‘Devocionario Militar’ de Remigio Vilariño

• Publicat el 15 d'abril de 2022

La vuitena edició del Devocionario Militar es publica en un context complex de la guerra civil, on hi ha lluites ideològiques pel control de la propaganda. De totes maneres, es fa una tirada d’un milió d’exemplars perquè els soldats que són al front, o no, tenguin al seu abast una guia de com practicar correctament la religió i els rituals catòlics tot i ser a la guerra. Segons Remigio Vilariño, ser bon militar és ser bon catòlic, defensar la pàtria i el cap de l’Estat, però per a fer-ho mai s’ha d’anar en contra de la llei divina.

«Josep»: de pintor en camps de concentració a il·lustrador glorificat a Mèxic i Estats Units

• Publicat el 15 d'agost de 2021

Al film "Josep" ens hem de situar al febrer de 1939. Des dels ulls d’un jove soldat gendarme i un pintor català s’explica com aquests dos personatges forgen una amistat, com França creà el primer camp de concentració el 3 de febrer de 1939 a Argelès i s’il·lustra el que van patir catalans i espanyols en els camps de concentració. Les condicions de vida en aquests eren nefastes, els refugiats eren tractats com si fossin presoners de guerra, a més no existia l’aigua potable, els banys, el menjar i medicaments, i tot aquest conjunt de mancances provocà que ràpidament augmentessin les malalties i les morts.

Els dos cognoms dels àrbitres espanyols

• Publicat el 13 de gener de 2017

És molt probable que molta gent sàpiga per quin motiu, als àrbitres, a Espanya, se’ls anomena pels dos cognoms. Però també és possible que molta altra gent no ho sàpiga, i cap de setmana rere cap de setmana hagi sentit, a la prèvia del partit del seu equip de futbol preferit, que xiularà un personatge amb cognoms altisonants, de reminiscències arcaiques, estranyes i amb certa musicalitat en declinar-los.

Miquel Mateu, un dels més grans exponents del franquisme català (III)

• Publicat el 15 d'octubre de 2016

osep Pla ens dóna l’entrada per reempendre el fil del protagonista: “Mateu és un personatge sinistre, un burgès dominat per la por, per una ànsia econòmica sense límits, l’autèntic representant del franquisme a Catalunya”.

La Guerra Civil: per què?

• Publicat el 18 de juliol de 2016

Les ordres del general Mola són clares: “eliminar sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros”. El 18 de juliol de 1936, José Rodríguez-Medel Briones era el comandant de la guàrdia civil a Pamplona, capital d’una Navarra on el cop militar havia sigut un èxit rotund.

La política exterior del primer franquisme durant els anys de la Segona Guerra Mundial (1939-1945)

• Publicat el 15 de juny de 2016

Sóc de l’opinió que existeix un enorme simplisme a l’hora d’interpretar el conjunt de la política exterior espanyola durant la Segona Guerra Mundial. Tot apunta que els quaranta-un anys que fa de la mort del dictador no semblen prou distanciament per analitzar i desmitificar el conjunt de tòpics que han sortit i encara surten a la palestra sobre aquest capítol de la nostra història recent.

Miquel Mateu, un dels més grans exponents del franquisme català (II)

• Publicat el 15 d'abril de 2016

La Guerra Civil Espanyola toca a la seva fi. L’arribada de les tropes franquistes a Catalunya marcaran el tret de sortida del mandat de Miquel Mateu a l’alcaldia de Barcelona. Paral·lelament, es durà una progressiva implantació del franquisme a tots els nivells de la societat de l’època. En aquests context es desenvolupa l’activitat de Mateu – tan important com controvertida -, sempre lligada a la burgesia catalana.