Feixisme

El silenci en la història, el cas de San Sabba

• Publicat el 15 de novembre de 2022

La història dels camps de concentració nazis a Itàlia durant la Segona Guerra Mundial continua estant invisbilitzada en l’espai públic. San Sabba és exemple: situat a Trieste, va ser l’únic camp que es podria considerar d’extermini que va estar a sol italià. Zona de pas pels presoners que acabaren a Auschwitz, va recollir a milers de partisans, jueus i membres de minories ètniques perseguides pel nazi-feixisme.

Enderrocar la República: el finançament del sollevament del 18 de juliol de 1936

• Publicat el 15 de juny de 2020

Avui en dia, gairebé és vox populi que durant la Guerra Civil (1936-1939) la Segona República (1931-1939) fou ajudada per les famoses brigades internacionals i pels soviètics així com que l'Alemanya nazi i els italians prestaren ajuda als sollevats autodenominats "nacionals".

Monja, consellera i vident de Franco

• Publicat el 4 d'octubre de 2019

Es dirigia al Caudillo i l’advertia de perills imminents, l’aconsellava sobre les estratègies militars a seguir i, fins i tot, li hauria salvat la vida en advertir-lo que no assistís a un sopar en què se’l pretenia enverinar en el marc d’una conspiració maçònica.

«La lengua de las mariposas»: el coneixement com a forma de llibertat

• Publicat el 22 de setembre de 2019

A "La lengua de las mariposas" es fa un relat del període no és en absolut l'habitual: en lloc de les èpiques Barcelona i Madrid, epicentres del republicanisme i el moviment obrer, l'acció se situa en un poblet de Galícia, en lloc del protagonisme de dones i homes d'acció com per exemple a Tierra y Libertad (Loach, 1995) o Libertarias (Aranda, 1996) els protagonistes són gent comuna, principalment el mestre de l'escola del poble i un dels seus alumnes, a més de la resta d'habitants de la localitat.

Ramiro Ledesma Ramos i el nacionalsindicalisme

• Publicat el 15 de juliol de 2019

Una de les grans ments del segle XX i del nacionalsindicalisme en el qual s’inspirarien el feixisme i el franquisme espanyol, va ser Ramiro Ledesma Ramos.

La memòria de l’Holocaust a Alemanya: una breu aproximació històrica

• Publicat el 15 de maig de 2019

Avui en dia, la memòria històrica ocupa un paper destacat en el dia a dia de la societat i el poder polític a Alemanya.

«Roma, ciutat oberta»: construint l’antifeixisme

• Publicat el 30 d'octubre de 2018

1945, any en que Roberto Rossellini va dirigir aquesta obra cinematogràfica, fou sens dubte un moment cabdal de la història recent. La derrota de l’Eix i el final de la Segona Guerra Mundial marquen un abans i un després en el desenvolupament del món que passa de les obscures dècades del Període d’Entreguerres (1918-1939) al que diversos historiadors qualifiquen com els 30 anys gloriosos o l’Època Daurada del Capitalisme entre 1945 i 1975.

Va ser possible una Catalunya feixista?

• Publicat el 15 de juny de 2017

El següent text explica com Catalunya, durant la dècada dels trenta i en especial amb el conflicte civil, va esdevenir un focus d'interès dins de les relacions internacionals, i en conseqüència, un territori on les noves ideologies del segle XX van descobrir-hi un pols d'atracció. A partir d'aquesta premissa, s'ha relatat les influències que va tenir la ideologia feixista en aquell context, i si va ser possible instaurar un estat feixista català, com en el cas d'Itàlia.

«Una jornada particular», però també una cultura política particular?

• Publicat el 3 de juny de 2017

No és el llogater del sisè qui és antifeixista. És el feixisme qui és l’anti-llogater del sisè. Amb aquesta frase, de les més rememorades de la història del cinema, Ettore Scola posa la cirereta sobre el pastís en la seva pel·lícula ''Una giornata particolare'', estrenada ara fa exactes 40 anys. En aquest film Scola ens presenta un breu però substancial retrat d'un dia, tal i com proclama el títol, particular.

Un dia de presentació a la UAB, acompanyats per Ferran Gallego

• Publicat el 28 de març de 2017

No és cap secret que els editors de la revista vam néixer intel·lectualment a la Universitat de Barcelona (UB), concretament a la facultat de Geografia i Història que es troba al centre de la Ciutat Comtal. Potser per allunyar-nos de la nostra àrea d’influència i fer una presentació del projecte a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) era un repte, que ens feia cert respecte.