dictadura

Les causes i l’inici de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera

• Publicat el 15 de setembre de 2023

La Dictadura de Miguel Primo de Rivera a Espanya va ser resultat de la inestabilitat política i social, la crisi econòmica i el descontentament popular al país. Espanya havia sofert nombroses crisis polítiques i socials durant dècades, l'economia estava en una situació precària per culpa de la inflació i hi havia greus problemes en l'agricultura i la industria. A més, el sistema polític estava altament polaritzat i no era capaç de respondre als desafiaments del país. Tot plegat va portar Primo de Rivera a prendre el poder a través d'un cop d'estat l'any 1923.

Els socialistes i la dictadura: una estranya relació de simbiosi

• Publicat el 15 de setembre de 2023

El cop d’estat de Primo de Rivera va posar fi al règim escleròtic de la Restauració. Per a la instauració d’una dictadura fou fonamental la col·laboració dels socialistes, en particular de la Unión General de Trabajadores. Aquesta actitud accidentalista ha sigut durament criticada fins avui dia. Actualment, la majoria de les crítiques pequen d’una falta de context profund de l’època i d’una deficiència en el coneixement de les idees pragmàtic-reformistes que van moure al socialisme espanyol que, com es veurà, van ser el pensament clau que va permetre la col·laboració amb el dictador i el seu govern.

El Marroc: la pedra a la sabata de Primo de Rivera

• Publicat el 15 de setembre de 2023

La Dictadura de Primo de Rivera va haver d’enfrontar-se a una situació crítica al Protectorat del Marroc. Davant de la rebel·lió liderada per Abd-El-Krim, el qual lluitava per la independència del Rif, així com la pressió dels militars africanistes que volien la revenja per la derrota d’Annual (1921), el dictador va haver de fer equilibris per poder aplicar la seva política colonial, la qual consistia en una dràstica reducció d’efectius militars i l’abandonament de la major part del territori, el qual drenava una gran quantitat de capital i recursos humans.

«Argentina, 1985»: el judici a la dictadura

• Publicat el 22 de maig de 2023

"Argentina 1985" és un film que ens transporta a un dels períodes més foscos de la història argentina:  la repressió organitzada per les Juntas de la dictadura militar que van tenir lloc des de 1976 fins a 1983. Dirigida per Santiago Mitre, la pel·lícula ofereix una visió grisa, poc optimista però bastant realista del primer judici civil realitzat a l’any 1985 per enfrontar les atrocitats comeses per l'estat major de la dictadura militar encapçalada per Rafael Videla.

El neoliberalisme neix i mor a Xile

• Publicat el 18 de novembre de 2019

A Xile no hi ha hagut una vertadera transformació del sistema neoliberal dictatorial i els seus responsables continuen gaudint de total impunitat. La mal anomenada transició va fer caure a molta gent en una letargia en la qual a “la injusticia social se le llamó inequidad y a la violación de derechos humanos, excessos”.

Monja, consellera i vident de Franco

• Publicat el 4 d'octubre de 2019

Es dirigia al Caudillo i l’advertia de perills imminents, l’aconsellava sobre les estratègies militars a seguir i, fins i tot, li hauria salvat la vida en advertir-lo que no assistís a un sopar en què se’l pretenia enverinar en el marc d’una conspiració maçònica.

Els orígens de la deriva neoliberal a l’Argentina

• Publicat el 10 de juliol de 2018

El 10 de desembre de l'any 2015 en la República d'Argentina va ser nomenat com a president Mauricio Macri, candidat sota les sigles del front Canviem, coalició política de partits entre els quals es troben Proposta Republicana, Unió Cívica Radical, Coalició Cívica (ARI), a més d'altres forces polítiques i moviments.

El Maig del 68 a l’Estat espanyol

• Publicat el 15 de maig de 2018

L’any 1968 es va produir un fenomen polític, cultural i social protagonitzat per joves, la major part dels quals estudiants, que s’estengué gairebé per tot el planeta, tenint una especial incidència en països amb democràcies occidentals consolidades, però també en països del bloc del socialisme real, com la Txecoslovàquia d’Alexander Dubček o dictadures com l’Estat espanyol.

Els dos cognoms dels àrbitres espanyols

• Publicat el 13 de gener de 2017

És molt probable que molta gent sàpiga per quin motiu, als àrbitres, a Espanya, se’ls anomena pels dos cognoms. Però també és possible que molta altra gent no ho sàpiga, i cap de setmana rere cap de setmana hagi sentit, a la prèvia del partit del seu equip de futbol preferit, que xiularà un personatge amb cognoms altisonants, de reminiscències arcaiques, estranyes i amb certa musicalitat en declinar-los.