Cultura popular

La Patum

• Publicat el 4 de juny de 2017

Per entendre l’origen de la festa de la Patum cal que ens remuntem al segle XIII, quan sorgeix la idea de celebrar una festivitat per commemorar la eucaristia, la conversió del pa i el vi en el cos i la sang de Crist.

L’origen ocult de les sardanes

• Publicat el 6 d'abril de 2017

Si per casualitat ens parem a pensar què signifiquen les sardanes avui en dia, ens toparem amb un munt de tòpics i prejudicis que no van més enllà de representar una “dansa nacional” ben recta i polida. Però si indaguem en els seus orígens podrem adonar-nos de que això fa ben poc que és així.

Gavatx: la malfiança popular vers el francès a la Catalunya moderna

• Publicat el 30 de març de 2017

Durant bona part del segle XVI i principis del XVII, Catalunya va esdevenir terra d’arribada de grans contingents poblacionals provinents del sud de França, principalment de les terres de parla occitana com, entre d’altres, el Llenguadoc, el Comtat de Foix, la Gascunya, l’Alvèrnia i el Gévaudan. No és estrany, si hom cerca en les fonts del període, trobar no poques referències a francesos, gascons o estrangers.

La llegenda del flautista d’Hamelín

• Publicat el 12 de març de 2017

Les explicacions sobre la llegenda que cobren més força són la de la guerra i la colonització. En el cas bèl·lic, perquè era habitual que apareguessin pels pobles i ciutats alguns enviats de les autoritats allistant als joves a l'exèrcit. En el cas de la colonització, perquè l'emigració de ciutadans alemanys cap a Europa Central i de l'Est va començar a aquella època.

Entre Cuba i Catalunya: l’origen de les havaneres

• Publicat el 20 de gener de 2017

El 1898 l’Estat espanyol perdia les seves darreres colònies a les Antilles. Aquest fet, el qual s’anomenà “desastre del 98”, suposà un trencament en la mentalitat espanyola, que veia suprimit el seu imperi i en decadència el seu estat. La pèrdua de les colònies, i entre elles Cuba, provocà una desmoralització profunda, i posà en crisi el sistema de la restauració, imperant des de 1874.

El despertar de la força. Literatura femenina emancipadora

• Publicat el 15 de març de 2016

Inicio l’article amb una reflexió: existeix realment la literatura ‘femenina’? En cas afirmatiu, què és? Quina diferència hi ha –si és que hi ha- entre literatura ‘femenina’ i ‘de dones’?